Un dels principals enfocaments de les investigacions científiques sobre l’envelliment és la possibilitat d’allargar l’esperança de vida amb qualitat. Una forma de contribuir-hi és protegir el procés d’envelliment cel·lular modulant la longitud dels telòmers, el descobriment dels quals va merèixer el Premi Nobel de Medicina el 2009. Es tracta de llargues seqüències d’ADN repetides que protegeixen les extremitats dels cromosomes de l’escurçament natural i poden considerar-se com el rellotge biològic de la vida cel·lular, ja que la longitud va disminuint a mesura que envellim. Un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV ha revisat estudis científics previs i ha determinat que aquest escurçament natural dels telòmers es pot prevenir seguint un patró dietètic ric en fruites i verdures com la dieta mediterrània.

Com afirma la Premi Nobel Elizabeth Blackburn, quan compara els telòmers amb els reforços que es posen a l’extrem dels cordons de les sabates, “com més llargs són aquests reforços, menys probabilitats hi haurà que el cordó s’esfilagarsi. Pel que fa als cromosomes, com més llargs són els telòmers, menys probabilitats hi haurà que saltin les alarmes en les cèl·lules”. Factors genètics i ambientals (com la dieta, entre altres) poden modular aquest escurçament natural. Nombrosos assajos clínics en persones han demostrat el paper important de la dieta i de l’estil de vida i la salut dels telòmers. No obstant això, les conclusions a què han arribat en aquests estudis són moltes vegades heterogènies i poc definitives, ja que tenen en consideració múltiples factors que interaccionen entre ells.
Els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana han publicat un estudi a la revista científica Advances of Nutrition en què analitzen totes les recerques epidemiològiques i els assajos clínics en persones que hi ha en la literatura científica, i han valorat la relació entre el consum de determinats aliments, nutrients o la dieta global i la longitud dels telòmers. Aquesta recerca l’han liderat les investigadores Sílvia Canudas i Serena Galié, totes dues integrants de l’equip de Jordi Salas-Salvadó, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

La revisió inclou 59 estudis observacionals i 11 assajos clínics, seleccionats a partir d’una cerca bibliogràfica duta a terme de manera metòdica i organitzada per poder identificar per separat la relació de cada grup d’aliment, nutrients i diferents patrons dietètics amb la salut telomèrica.

Diferents estudis clínics de suplementació multivitamínica van indagar el paper d’aquests compostos en la longitud dels telòmers, però no van arribar a establir cap funció protectora clara, encara que, dels estudis revisats, la vitamina C sembla tenir més impacte entre els micronutrients avaluats.

El consum d’aliments amb un contingut d’antioxidants elevat, com la fruita seca i el cafè, s’ha associat a telòmers més llargs. Per contra, un alt consum de carn processada i begudes ensucrades sembla relacionat amb telòmers més curts. Quan es van analitzar els resultats dels estudis que van valorar el patró global de la dieta, es va observar que dietes saludables, que inclouen alt contingut en fruites, verdures, fruita seca, etc., com a font d’antioxidants, es van associar a un escurçament telomèric més petit. Per tant, això suggereix que una dieta saludable ajudaria a alentir l’envelliment de les nostres cèl·lules.

La salut dels telòmers i la consegüent prevenció de l’envelliment cel·lular implica un procés multifactorial en el qual entren en joc diferents factors. Controlar aquests factors dietètics repercuteix en benefici de la salut humana, ja que prevé les malalties associades a l’edat com les cardiovasculars, la diabetis tipus 2 i les neurodegeneratives.