A grosso modo faig comptes i no sé què opinar, bocabadat estic del fet que, per exemple, el Papa (de Roma) ens deixe de sobte sense els símbols de les nostres nadales infantils, sense ruc ni bou, i cony, sense pessebre! Però el més preocupant, sense nombrar el nostre caganer, flagrant absència que deixa al descobert les pressions espanyolistes contra una figura senyera de la nostra tradició nadalenca, maleït centralisme mecetari! Si no en teníem prou amb aquesta desastre belenístic, durant la passada campanya electoral tacada amb la xocolata, que segons El Mundo, -o el que és el mateix, lo Boletin Oficial del PP-, anava a comprar Artur mas a Suïssa, va sortir un veu autoritzada a dir de les seues; el picoleto Tejero, de professio actual golpista en la reseva, que va denunciar que ni el Govern (central) ni el Rei, ni Maria Santíssima estaven fent res per aturar les continues i reiterades pretensions secessionistes d'Arturo Mas i d'una part dels catalans enverinats (pels càntics del Cara al Sol) en la seua etapa educativa...
Quina pena tu,... per aquells dies morien, tres bones persones, tres grans còmics: Miliki, l'últim dels grans payasos de la tele, Larry Hagmann més conegut com JR, l'últim dels gran dolents dels serial televisius i el gran Tony Leblanc geni de la comèdia espanyola. Tres grans noms que ens havien fet gaudir d'hores i hores davant la televisió, i que ara traspassats ens deixaven a mercè d'un mort vivent, digne zombie de The Walking Dead, que amb tan sols cinc minuts de tele, Todo el mundo al suelo!, ens fica els pèls de punta.
Anant com anem, de Guatemala a Guatepeor, hi ha qui crida la fi del mon, sense voler-la, i la demana alegrement. A Dios pongo por testigo, que sempre he fet cas a les enquestes, aquelles que amb tant d'amor preparaven els mitjans adeptes al meu partit. Sempre he fet cas del que em diuen els meus assessors, la gent de la meua confiança. Artur has de creure el que diu el poble i el poble et diu "guapo!" (Gracies!)
Així estava jo, feliç com un gínjol, d'esquena i sense veure que les retallades que m'havien aconsellat de fer afectaven a la gent treballadora, de la sanitat, de l'ensenyament,...etc. i que per culpa d'aquest retalls s'havien tancat escoles i quasi hospitals sencers. Que mentre la pobresa i els parats creixien havíem implantat l'impost revolucionari del copagament sense importar-nos els euros dels jubilats. Que havien fet mutis sobre casos de corrupció al nostre partit i l'única solució al gairebé milió d'aturats a Catalunya que havíem presentat després de dos anys de govern era l'EuroVegas...
En fi, que encegat i messiànic vaig convocar unes eleccions sense deixar passar la data apocalíptica dels maleïts maies...I les he guanyat, sí, però he obert la porta per l'arribada anticipada de la fi del món, del meu món, els móns de Yupi en què vivia. A Dios pongo por testigo que no tornaré a convocar eleccions per què les guanyen d'altres, ho juro!
A les penes punyalades! "Alegra la cara Artur", em dic al dia següent mentre m'assabento que l'estel de Nadal, segons el Papa, era una supernova. "Senyor, és la senyal de què verdaderament sóc l'escollit salvador o vols que em fase Telepredicador?".
