La recerca es fa coincidint amb la reedició del llibre Revolta i Guerra Civil a la Garriga, de Joan Garriga, que ha fet el buidatge de les dades sobre la fossa comuna, i també en un moment en el qual la Generalitat ha reiniciat la investigació a fons de les moltíssimes fosses d'este estil que hi ha escampades per tot Catalunya.
Segons ha explicat el consistori garriguenc, l'historiador va trobar dades de, per exemple, la barcelonina Carme Gil Travé —de 48 anys, morta el 6 de juny de 1938 a causa d'una peritonitis— o d'Antoni Gorchs Montal —un soldat de 18 anys, mort el dia 25 d'agost de 1938 a causa d'un síncope per cloroform—. La major part de les persones enterrades a la fossa, de fet, són soldats que van arribar als hospitals de la Garriga ferits del front de guerra.

La placa de record que hi ha al costat de la fossa. Foto: Jaume Ventura
L'Ajuntament també ha precisat que a la fossa de la Garriga hi ha algunes persones enterrades de les quals no es tenen prou dades per iniciar la recerca, perquè hi falta, entre d'altres, el seu lloc d'origen. El més habitual és que es tracte de soldats, sobretot internacionals, morts als hospitals de sang de la Garriga.
Esta és la llista de municipis on s'envien les cartes:
-Alacant
-Alcoi
-Alcover
-Algaió (Tamarit de Llitera)
-Allepuz
-Almeria
-Balsareny
-Barcelona
-Bellmunt
-Blancafort
-Camporrells
-Ciaño (Langreo)
-Fuente Obejuna
-Gernika
-Getafe
-Granollers
-Juncosa
-La Línea de la Concepción
-La Unión
-La Vilella Alta
-Lasaosa (Sabiñánigo)
-Màlaga
-Mendavia
-Montalbán
-Sant Vicenç dels Horts
-Terrassa
-Tortosa
-Uleila del Campo
-Ulldemolins
-València
-Vilamajor
-Villacañas
-Vilomara