Promeses incomplertes
"Decepció, seria la paraula. Et van prometre que estudiant tindries una feina i un futur, però no ha estat així. Sento ràbia, perquè sóc una bona professional i no tinc l'oportunitat de treballar...", diu l'Eva, una infermera tortosina que fa més d'un any que està a l'atur, després de les retallades que han deixat l'Hospital Verge de la Cinta sense els prop de 200 personal interí i eventual que treballava per la via de la borsa de treball. Aquesta és la desesperació que senten molts joves que han perdut la feina en els últims temps o que fins i tot no han pogut encara, després d'anys d'haver-se llicenciat, incorporar-se al món del treball. "Això fa que sentes que la teva vida, en lloc, d'anar cap al davant, va cap enrere...", diu l'Eva, que assegura que en aquests moments és impossible trobar feina d'infermera a Tortosa.
Són molts, els que emprenen aquesta feina que és buscar feina. "La meva rutina no és llevar-se cada matí per anar a treballar sinó per entrar a 300 webs de treball per mirar sempre el mateix tipus d'ofertes", diu Víctor Valls, fins fa un any càmera de la televisió local Canal 21, que també es troba en un ERO temporal que afecta el 100 % de la plantilla.
Roman Aixendri, llicenciat en Filosofia i en Comunicació Audiovisual, fa temps que ha assumit que, per tenir més possibilitats, al CV ha "d'amagar" les seues titulacions "en feines que no requereixen gent formada", diu. "Fa cinc anys que estic llicenciat i de les feines que requereixen gent formada m'han ofert contractes de becari o d'altres que no retribueixen econòmicament".
La dificultat per trobar feina afecta també altres parcel·les de la vida d'aquestes persones, que han de trobar fórmules mixtes per independitzar-se. "Ingresso prou diners per viure de forma autònoma, però en una casa que és dels meus pares, perquè no podria pagar un lloguer! El cotxe que utilitzo també és seu i ells paguen l'assegurança. Jo només pago les despeses de menjar i les factures de la casa", diu Neus Obiol, una enginyera tècnica industrial de 27 anys que treballa a hores com a secretària de l'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de les Terres de l'Ebre. Victor comparteix aquesta sensació: "Arriba un punt a la vida en què vols fer coses per tu mateix i no dependre de ningú o, almenys, no dels pares".
Marxar fora a treballar o "servir cafès"
En plena crisi, l'Estat espanyol està vivint una autèntica diàspora de joves, que marxen a l'estranger buscant alternatives a la desfeta laboral que es viu al seu país. Alguns proven sort en les seues professions, altres opten directament per "servir cafès", una aventura que tot jove hauria de provar segons el conseller Mena. "Quin futur tindrà Espanya, si els joves preparats estan marxant en bandada?", diu Laia Rovira, una doctorada en Biologia de Santa Bàrbara que ha marxat a viure a Edimburg. Tampoc a l'exterior les coses són tan fàcils. "Aquí m'ha costat molt també, he tardat 6 mesos i estic treballant en una botiga, res relacionat amb els meus estudis", explica. També ha decidit marxar fora en Joan, que ha buscat una feina de temporada als Alps francesos per treballar durant l'època d'esquí, esperant que aquí millore una mica la situació. En el cas de la Sílvia, treballadora social i antropòloga tortosina, la seua aposta és continuar formant-se en un altre país amb una beca. "Vaig decidir marxar a Mèxic amb una beca per estudiar un màster, perquè aquí ja m'era impossible trobar feina; ni als ajuntaments, ni a les ONG, ni enlloc", assegura.
La confiança i la cooperació per tornar a construir
"L'alternativa, per a mi, consisteix a promoure la creació de petites plataformes que cooperen en el consum de productes, per eliminar intermediaris i també en la producció de productes", diu Roman. "Buscar la subsistència no expansiva agressivament i sí aquella que permeti la sostenibilitat del grup. L'alternativa és deixar de pensar en l'individu i pensar en el grup", explica. La mateixa esperança demostra la Raquel, una llicenciada en Interiorisme que encara no ha pogut trobar la seua primera feina. "Penso que l'única manera de poder fer el que a mi m'agrada és fent la meua pròpia lluita", sentencia. "Jo no confio en els polítics perquè ens traguen d'aquesta situació", conclou.
En els últims temps, hi ha exemples de projectes que han tirat endavant gràcies a la cooperació de les persones "L'important és generar sinergies com les que han crescut des del grup de suport a les CUP. Des de baix, igual que els desnonats han creat plataformes que estan obligant a canviar lleis, els joves podem crear certes plataformes", diu Roman. Des del punt de vista de Neus Obiol, també els nostres representants polítics tenen marge de maniobra per canviar les coses. "Invertir en investigació i noves tecnologies seria una bona aposta", diu.
ROMAN AIXENDRI. 30 anys. Llicenciat en Filosofia i Comunicació Audiovisual: "Sento ganes de fer en grup, generar sinergies de cooperació, generar entreteniment productiu en lloc de consumista. Avui en dia, tots estem exclosos perquè qui no té diners no és de la societat. Tots junts podem canviar-ho. Per separat, no farem res".
EVA JAQUES. 29 anys. Diplomada en infermeria: "Fins fa un mes cobrava la prestació d'atur, però ara els pares m'ajuden a pagar la hipoteca del meu pis, que vaig comprar fa uns 4 anys i del qual havia pogut anar pagant totes les despeses. Sentir que ets econòmicament independent durant 4 anys i, de cop, veure't una altra vegada depenent dels pares et fa sentir com si la teva vida no avancés".
JOAN BAYERRI. 24 anys. Estudiant d'Informàtica: "Els mitjans de comunicació han de deixar de parlar de NiNis com si la responsabilitat de no tenir ni feina ni projectes fos nostra. No som uns ganduls i uns maleducats, som persones a qui han matat les il.lusions".
TXELL TERUEL. 32 anys. Cuinera i Auxiliar d'Infermeria: "La impotència és gran quan has viscut 8 anys sola i et toca tornar a casa el teu pare. Ets sents frustrat quan veus que tu tenies una vida que ara no et pots permetre. I sento molta ràbia quan veus al teu pare amb 59 anys que el fan fora de casa per no poder pagar la hipoteca i tu no pots fer res..."
NEUS OBIOL. 27 anys. Enginyera Tècnica Industrial i Màster Oficial d'Enginyeria en Energia: "Quan vaig començar a estudiar la carrera, tothom em deia que en acabar segur que tindria feina i quan vaig fer el màster em deien el mateix... Això és el futur!, deien... i ja veus, ni una cosa ni l'altra! Tota la vida esperant una cosa que s'ha esfumat!".
VÍCTOR VALLS, 26 anys. Estudiant de Producció Audiovisual: "La rutina no és llevar-se cada matí per anar a treballar sinó entrar a 300 portals de treball per mirar sempre el mateix tipus d'ofertes sense resultats. I alguns dies sortir a caçar feina currículum en mà, cosa que em sembla menys productiva perquè no saps on va a parar aquell parell de fulls de paper imprès".
LAIA ROVIRA. 29 anys. Doctorada en Biologia: "He trobat moltes dificultats, tantes que he hagut de marxar a la Gran Bretanya. Tot i això, aquí m'ha costat molt també, he tardat 6 mesos i estic treballant en una botiga, res relacionat amb els meus estudis".
ANNA REHUES. 25 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques i Postgrau en Dret Urbanístic a la UOC: "Vaig acabar d'estudiar el 2008, en plena crisi, i mai he tingut cap feina relacionada amb els meus estudis. El més impactant és que no conec gairebé ningú de la meva edat que estiga treballant del que ha estudiat i els pocs que treballen estan explotats".
RAQUEL MOLINÉ. 26 anys. Llicenciada en Interiorisme: "En època de crisi també hi ha molt d'intrusisme professional. Jo sóc interiorista i aquesta feina, equivocadament, molts la consideren un luxe i pensen que els arquitectes o els venedors de mobles poden fer aquesta funció".
SÍLVIA YAGÜE. 29 anys. Diplomada en Treball Social i Llicenciada en Antropologia: "Vivim en un país envellit, els joves tenim poc pes numèric, polític i social. Amb iniciatives com el 15M, sembla que els joves es despertaven... La solució està en la societat civil i no en el govern. Han de nàixer més associacions i més iniciatives comunitàries des dels joves".
Foto: Joves estudiants ebrencs a la URV. Anna Zaera
