La crisi "ha estat fins i tot més intensa que a la resta del país", ha reconegut el coordinador de l'informe, Juan Antonio Duro, tenint en compte que en este territori es partia d'un nivell econòmic previ molt inferior a la mitjana. Un exemple clar d'esta realitat, segons l'Informe, és la destrucció de cotitzants a la Seguretat Social, que el darrer trimestre de l'any passat va ser del 7 %, mentre que a la resta de Catalunya va ser del 4 %; o l'atur registrat, que a l'Ebre va augmentar un 7,7 % i a tot Catalunya un 5,4 %. El darrer trimestre del 2012, també va vore com es refermava l'ajustament a la baixa de tots els sectors productius. La construcció tenia un atur registrat del 17 %, al qual se li va sumar la gran baixada del sector terciari, un 4,8 %, i un important declivi de la indústria amb una reducció dels ocupats que superava el 10 %.
16.824 afiliats menys en cinc anys
Enguany, la Càtedra d'Economia Local i Regional del Campus Terres de l'Ebre de la URV (CELIR), que ha elaborat l'Informe, ha volgut anar més enllà de l'anàlisi del darrer any i ha elaborat l'estudi de l'evolució de l'afiliació a la Seguretat Social a les Terres de l'Ebre en els cinc anys de crisi. Si es comparen el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2013, es computa una pèrdua del nombre d'afiliacions de 16.824 persones, fet que representa una caiguda del 27 %, una xifra gairebé deu punts superior a la mitjana catalana (-17,3 %). D'aquesta caiguda, la immensa majoria (21,2 punts) es deu al règim general, que ha baixat en 13.217 afiliats, la resta són autònoms. Per sectors, el més castigat ha estat el de la construcció, que a les Terres de l'Ebre ha eliminat, en estos cinc anys, gairebé dos de cada tres llocs de treball. Però no se n'han salvat els altres dos grans sectors: la indústria, que ha perdut gairebé la tercera part d'afiliacions (31,7 %), cinc punts superior a la mitjana catalana, i els serveis, que han caigut més moderadament, un 12,3 %.
Una de les novetats de l'Informe és que enguany ha incorporat entrevistes als empresaris que, per poder ser més competitius i abaratir costos, reclamen, en primer lloc, una millora en les infraestructures, amb 5 punts essencials: l'acabament de l'A-7 i del desdoblament de l'Eix de l'Ebre o bé la gratuïtat de l'AP-7, la construcció del Corredor del Mediterrani i l'enllaç ferroviari amb el port dels Alfacs, que caldria potenciar. Cinc qüestions que, ara per ara, segueixen estant massa verdes per a les seues expectatives. També demanen menys tràmits burocràtics per poder avançar en la internacionalització dels seus productes, i remarquen la manca de mà d'obra qualificada fins i tot en sectors tan tradicionals com l'agricultura. Per la seua banda, els redactors de l'Informe recorden que també és clau per al territori "treballar la sinergia entre els diferents sectors per crear productes nous; redimensionar les empreses, ja que ara n'hi ha massa de molt petites i això limita el seu poder de negociació comercial i sobretot la possibilitat d'exportar; també manca un major convenciment dels mateixos agents econòmics en el model proposat, així com inversió en innovació i recerca", apunten.
Aquesta és la tercera edició de l'Informe anual que fa la CELIR, amb l'objectiu de revisar els principals trets distintius de l'economia ebrenca des de diferents òptiques per tenir una radiografia exacta de la situació i donar-la a conèixer als agents territorials perquè, segons el director de la Càtedra, Juan Antonio Duro, "puguin actuar en conseqüència i propiciar un canvi de model econòmic sostenible i harmònic, basant-se en les enormes possibilitats del territori". En este sentit, l'Informe marca com a possibilitats "el turisme, les TIC, la logística, l'agroindústria, la indústria en general, els serveis a les persones, l'energia, la sostenibilitat..., juntament amb el convenciment dels agents i la millora de les infraestructures".
En este sentit, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha apuntat que "aquest informe és un bon instrument que cal saber interpretar adequadament i difondre al sector públic i privat perquè en coneguin els continguts i puguin actuar en conseqüència". Segons Poblet, és important identificar les fortaleses i debilitats per encertar en les decisions a prendre i ha afegit que entre els reptes de futur hi ha "millorar la competitivitat, la internacionalització, el desenvolupament de les infraestructures, la introducció de les TIC, els serveis de valors afegits, la formació per a l'ocupació del jovent i les persones aturades, la vinculació empresa/universitat...".
Reserva de la Biosfera
Segons ha matisat Duro, en estes possibilitats de futur tindrà un pes molt important el recent reconeixement de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera, "és una oportunitat que ha de portar al territori noves aportacions econòmiques, més coneixement internacional i més reconeixement dels seus valors patrimonials, tant naturals com paisatgístics, històrics i culturals".
