
Amb 45 metres d'alçada, és el monument franquista més gran de Catalunya. Foto: Sílvia Berbís
L'Elyn Aviva és una artista, viatgera i escriptora americana resident a Girona que recentment va viatjar per primer cop a Tortosa. La web de viatges www.yourlifeisatrip.com recull en un article escrit en anglès la seua experiència a la capital del Baix Ebre.
"Tortosa és només a unes poques hores en tren des de casa nostra, Girona. El viatge en taxi des de l'estació de tren fins al parador va incloure un passeig pel riu Ebre, per on vam passar per una escultura metàl·lica enorme que sorgia de les seues aigües. Incloïa un àguila amb les ales desplegades, una creu, i un home amb un braç aixecat, alçant un objecte en forma d'estrella sobre el seu cap", esta és la descripció del seu primer encontre amb el monument franquista del mig del riu. "Què és això?" va preguntar al taxista, que li respongué: "una vergonya". Després de conèixer la història sobre el monument es pregunta: "I encara tenen un monument que commemora només un bàndol- el bàndol de Franco-, els guanyadors?".
Allò va marcar la seua estada a Tortosa, però no només això, sinó que també va quedar desencisada pel tractament històric sobre el passat jueu de la ciutat. En la seua crònica sobre l'estada a Tortosa, Aviva lamenta que el Museu de Tortosa no hi dedique més continguts a esta part de la població que hi va viure durant segles a la ciutat.
"És com si vols acabar amb la seua memòria, pretendre que mai van ser aquí, igual que la gent pretén que el monument al riu siga sinònim de tots els que van morir a la guerra!", va afirmar dirigint-se cap a un dels tècnics responsables del museu.
"Tot d'una em vaig preguntar si d'alguna manera esborrar la història dels jueus a Tortosa va ser similar a este monument de Franco. Se sol dir que la història l'escriuen els vencedors i este és certament el cas a Tortosa" i tot seguit sentencia "els vencedors no només escriuen la història, sinó que també la re-escriuen, i no escriuen sobre certes coses. Este silenci esborra esdeveniments i persones de la memòria, com si mai haguessin ocorregut o mai haguessin viscut. Vaig començar a preguntar-me: potser seria un error retirar el monument del riu. Tot i que existeix, la gent no pot pretendre que no ha haja existit una guerra civil".