Així ho ha decretat la jutgessa substituta del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona mitjançant una interlocutòria notificada a les parts en data de 22 de gener, a la qual ha tingut accés aguaita.cat i que no admet cap tipus disquisició: "Acordo requerir a l'Ajuntament d'Alcanar [...] iniciar les mesures de restauració de la legalitat urbanística, duent a terme la demolició de les obres implementades, a l'empara de la llicència declarada nul•la, en el termini de dos mesos a partir de la notificació d'aquesta resolució", expressa la jutgessa. Una execució de la qual la magistrada reclama al consistori "donar-ne compte" cada 15 dies "fins que la dispositiva s'hagi executat completament".

En l'escrit, la jutgessa recorda que el 24 de gener de l'any passat ja va requerir a l'Ajuntament d'Alcanar que fes efectiva l'execució de la llicència i la restauració de la legalitat urbanística. Però, aleshores, el consistori va poder apel•lar la decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no li va donar la raó. Ara, però, la jutgessa subratlla que la resolució "és ferma" i que, per tant, no admet la interposició de cap altre recurs. És més, assegura que, si la dispositiva no s'acompleix, el Jutjat adoptarà les mesures previstes en l'article 112 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, que inclou multes d'entre 500 i 1.500 euros a les autoritats responsables de fer executar la sentència o l'exigència de responsabilitats penals.

La magistrada considera que la solució que va proposar l'Ajuntament el 3 de desembre passat —quan ja s'havia notificat que el consistori disposava de 10 dies per iniciar el procediment d'enderroc—, mitjançant un Decret d'Alcaldia que requeria a TUROV que presentés un projecte per adequar les edificacions construïdes a la densitat permesa en aquella parcel•la, no s'ajusta als requeriments de la sentència de novembre de 2006, —moment en què la llicència urbanística es va declarar nul•la de ple dret— i que, per tant, el consistori "no ha donat compliment a la sentència".

"És obvi", expressa la interlocutòria, "que la resolució [...] no acordava [...] la presentació d'un nou projecte per adequar l'edificació construïda a l'empara d'una llicència declarada nul•la, sinó que la interlocutòria d'execució acordava requerir a l'Ajuntament iniciar les mesures de restauració de la legalitat urbanística, la qual cosa comporta la demolició de les obres". "La presentació d'un nou projecte no pot emparar mantenir la construcció d'uns habitatges construïts contravenint la normativa urbanística vigent en el moment que va ser concedida la llicència declarada nul•la", afegeix.

Al•legar "impossibilitat legal o material", poc probable
Cal recordar que dels 32 habitatges construïts per Turov en aquella parcel•la, 24 es van vendre a particulars. Un d'estos propietaris, Rosa Bonet, hi viu tot l'any; dos famílies més, també, però en règim de lloguer, i la resta són segones residències.

Malgrat el desemparament legal que han viscut estos propietaris, pel fet de no haver format part del procés judicial, i l'evident dany que els suposa aquesta sentència, la magistrada assegura, basant-se en la jurisprudència prèvia, que "la demolició d'allò que s'ha construït és la conseqüència imposada legalment en el cas de l'anul•lació d'una llicència concedida amb infracció de la normativa urbanística. Encara que l'enderrocament siga una mesura gravosa i supose en si mateixa costos elevats".

Tenint en compte tot això, la jutgessa assegura que l'execució de la sentència "comporta la demolició de les obres", llevat que "concurrisquen causes d'impossibilitat legal o material". Dos fets, ara per ara, improbables. La impossibilitat material suposaria que l'enderrocament no es pogués fer, per exemple, sense tombar cases adjacents, un fet que no es dóna en esta promoció. Pel que fa a la impossibilitat legal, hi hauria d'haver una sentència contradictòria que ho impedís. En este cas, l'Ajuntament espera la resolució d'un recurs de cassació del Tribunal Suprem, però tot indica que, encara que l'hi fos favorable —cosa poc probable— no arribaria a temps.

Escenari complicat
Així doncs, l'escenari que es dibuixa a partir d'ara és certament complicat. En primer lloc, pel drama humà que suposarà enderrocar les cases de 24 propietaris i tota la batalla legal que es pot derivar d'este fet. En segon lloc, pels costos que hauran d'assumir l'Ajuntament d'Alcanar i els seus ciutadans per la demolició i les més que presumibles indemnitzacions cap als propietaris. En tercer lloc, pel desgavell urbanístic que aquest cas ha destapat, amb més de 50 llicències urbanístiques concedides amb un criteris que s'han demostrat no ajustats a llei majoritàriament entre el 1999 i 2003, sobretot en època del desaparegut alcalde Batiste Beltran (Acord per Alcanar), amb Josep Beltran (PP) com a regidor d'Urbanisme i Pep Selgar com a arquitecte municipal. I per últim, per les responsabilitats administratives, civils i penals que se'n poden derivar, de tot plegat.