L'arribada de l'estiu està determinada per la posició de la Terra respecte al Sol (tot i que la data exacta és una convenció perquè varia anualment), en el cas de l'estiu, és el punt més eclíptic de l'òrbita terrestre i quan el Sol es troba en la seua màxima declinació nord. El que fa que l'astre il·lumine més l'hemisferi nord i, per tant, l'escalfe més. L'hemisferi sud es queda "a l'ombra" i comença el seu hivern. Una curiositat d'esta estació es produïx en el moment que la Terra està més lluny del Sol, la velocitat orbital disminuïx i, per tant, és l'estació més llarga de l'any.
Les fases de la lluna també influiran en un dels grans fenòmens astrològics de l'estiu, la pluja d'estrelles anomenada llàgrimes de Sant Llorenç, com que el satèl·lit estarà en fase creixent la seua claror disminuirà l'espectacle. Enguany, el dia amb més estels fugaços serà el 12 d'agost.
Hi haurà tres llunes plenes més –20 de juliol, 18 d'agost i 16 de setembre- abans que acabe l'estiu el 22 de setembre.

La lluna plena. Foto: Josep M. Costa