El documental 'La llibreta del doctor Gras' obrirà l'edició d'aquest any en una gala inaugural que es farà el 30 de setembre a l'església de Poble de Vell de Corbera d'Ebre. El film, dels periodistes ebrencs Júlia Albacar, David Barreda i Andreu Prunera, es projectarà per primera vegada entre el públic. El treball explica la història de l'antic Mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, el qual va acollir un dels principals hospitals del front de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola.
Així, a través de les llibretes de les cures del doctor Miquel Gras i Artero, antic metge de l'exèrcit republicà, s'explica que el sanitari va tractar a més de 200 soldats. De fet, aquests documents posen llum a la història de desenes de soldats desapareguts i han estat claus per iniciar una exhumació al mas de Santa Magdalena, la qual és la més gran oberta fins al moment a Catalunya.
Entre la programació, també destaca l'estrena del documental 'Les vides de la Pastora'. La proposta és una producció valenciana sobre el maqui hermafrodita Florencio Pla Messeguer, conegut popularment com La Pastora. L'obra narra el viatge per les penúries de la postguerra, la soledat, les muntanyes, la guerrilla, la repressió i la memòria. El treball s'inicia al cementeri dels Reguers (Tortosa) el desembre de 2020, quan els tècnics del Memorial Democràtic de Catalunya extrauen amb cura els ossos del guerriller Francisco Serrano Iranzo, company de lluita de Pla.
En paral·lel a aquestes estrenes, la mostra ha programat el documental 'Terra Remoguda', sobre el dolor col·lectiu que cobreix el paisatge i les persones de Srebrenica (Bòsnia i Hercegivina), així com 'Retorn a Reims', un film que aborda la història íntima de la classe obrera francesa des dels anys cinquanta i fins a l'actualitat. Les ficcions 'Mr Kaplan' i 'El Metralla' tancaran la programació del certamen.
Excepte la inauguració i la cloenda, totes les projeccions aniran acompanyades d'una taula d'experts per debatre amb els espectadors sobre temes com la memòria i el feixisme, els moviments obrers o les dissidències de gènere en el món rural al llarg de la història.