La Comissió Europea no en quedarà al marge. A instàncies de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Comissió de Peticions del Parlament demanarà a la CE que obre una investigació preliminar per analitzar si el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre que està en exposició pública s'adequa o no a les normatives comunitàries. Involucrar Europa en el procés de supervisió és un flanc que la PDE ha considerat clau des del primer moment per tal d'evitar que l'Estat espanyol perpetre les malifetes que té previstes amb l'aprovació del pla de conca, entre altres l'ofec del riu Ebre en el seu tram final a través d'un règim de cabals considerat insuficient per les Terres de l'Ebre.
Així, la Comissió de Peticiona ha acceptat la petició que va presentar la PDE plantejant-li els impactes que sobre el Medi Ambient podria tenir el futur pla hidrològic de la demarcació, així com la seua possible incompatibilitat amb la legislació comunitària d'aigua, hàbitats i responsabilitat ambiental. "A la llum dels previsibles danys ambientals que ocasionarà el Pla Hidrològic de Demarcació de l'Ebre, instem a la Comissió a fer tot el que siga possible per resoldre aquests problemes". Després de l'acceptació de la petició, la Plataforma prepara tota la documentació annexa necessària, amb els arguments tècnics , jurídics i socials necessaris, amb la intenció que la Comissió Europea acabe fent un seguiment específic i tutelant directament els continguts del pla.
Sentència del Constitucional sobre el PIPDE
D'altra banda, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat, vuit anys després, sobre un recurs interposat en el seu dia pel govern de Múrcia per evitar que des del PIPDE s'acabés fixant el règim de cabals ambientals del riu Ebre. Segons el recurs Murcià, permetre que el PIPDE fixés el cabal, donat que " es concedeix a una Comunitat Autònoma la capacitat de bloquejar tot el Pla Hidrològic en sotmetre l'aprovació del PIPDE al mutu acord entre l'Administració de l'Estat i la Catalana", bloquejava les competències de l'organisme de conca, que és la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i trencava el principi de la unitat de conca.
La demanda també concloïa que els preceptes impugnats implicaven una "reserva de disposició de cabals" a favor d'una Comunitat Autònoma, Catalunya, de manera que en demanava la nullitat.
El passat 13 de desembre, el Tribunal Constitucional va emetre el seu fallo desestimant el recurs murcià i declarant la constitucionalitat del procés, de manera que el pronunciament no treu validesa legal als cabals fixats i aprovats finalment per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, si bé és cert que la CHE, de moment, n'ha fet cas omís.
