La cimera que ha convocat la Plataforma en Defensa de l'Ebre, este matí. Foto: Sofia Cabanes

Com que cal estar alerta per tornar a la càrrega quan s’aproxime el moment oportú, bo serà anar compilant l’arsenal científic i tècnic per contrarrestar el “rodet transvasista” del govern del Partit Popular. Això és el que pretenia la cimera que ha organitzat avui a Tortosa la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), a la que ha convidat científics, juristes, representants d’ONG nacionals i internacionals i de partits polítics per anar carregant-se dels arguments amb els quals plantar cara a allò que el PP anomena planificació hidrològica. Altres, com Santiago Martín Barajas, responsable d'Aigües d'Ecologistas en Acción, membre del Consejo Nacional del Agua i un dels presents a la cimera, no ho consideren més que “cartes de grans obres per tal que tot el món quede satisfet”. Això, ha dit, és el pla de conca de l’Ebre, “el pitjor de tots els que s’han aprovat fins ara”, ha apuntat, sotmès, ha afimat, a les pressions del president d’Aragó.

Mentre suposadament es revisa –això és si més no el que sembla tenint en compte el flagrant retard en l’aprovació definitiva del pla malgrat l’anunci que va fer el ministre de que s’anava a aprovar abans d’acabar l’any passat-, la PDE guanya temps. “Reaglutinem les forces entorn al moviment per dotar-nos d’arguments jurídics i tècnics i posar en alerta el món científic i polític per donar resposta qual calga”, ha apuntat la portaveu de la Plataforma, Susanna Abella.

Un frau científic
Entre els que han aportat arguments contra el pla de conca en tràmit hi ha hagut el catedràtic del departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat, que ha titllat el document de “frau científic total”. Prat ha apel·lat al concepte de “servei ecosistèmic” per ajudar a entendre el valor, no quantificat econòmicament però real, que aporta un cabal ecològic adequat per al tram final del riu Ebre, i no l’ínfim que preveu el pla. Per exemple, ha recordat, que “un bon cabal incrementa els nivells de plàncton al mar, i això equival a més peix, que arriba als restaurants i crea riquesa, i que a més agafa carboni de l’atmosfera i contribueix a combatre el canvi climàtic”, ha explicat.

La directora general de Polítiques Ambientals de a Generalitat, Marta Subirà, ha destacat la necessitat de fomentar el debat, un diàleg, ha apuntat, “que la Generalitat troba a faltar a l’altra banda de la taula per part de la CHE i el ministeri”. Subirà ha avalat els càlculs de la comunitat científica a l’hora de fixar el cabal ambiental.