La proposta d'acord de la Junta de Govern de la CHE del passat 18 de juny recull l'autorització per una transferència "de caràcter indefinit i d'un màxim anual de 4,99 hectòmetres cúbics des de l'embassament de l'Ebre (amb una capacitat 541 hectòmetres cúbics) cap a la ciutat de Santander. La petició és per "cobrir el dèficit d'aigua en períodes secs" de la xarxa d'abastament de nombroses poblacions càntabres, entre elles Santander, a través de la denominada "autovia de l'aigua".
La PDE denuncia que este nou minitransvasament respon a la necessitat d'ampliar les reserves d'aigua i energia de Santander per modificar el POUM. "Santander no té problemes d'abastament, es demana per motius purament urbanístics, ni mediambientals ni de contaminació ni res. És un nou minitransvasament al nord, com els vuit que ja hi ha actius a tot el tram de l'Ebre", assenyala el portaveu de la plataforma ebrenca Manolo Tomàs.

Manifestació organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre a Barcelona el 5 de Juny del 2016 Foto: Cedida
Per a la PDE, este és "el model CAT" i un pla hidrològic de transvasaments segmentats i amagat en una "guerra de desgast" contra els antitransvasistes. Un cop va quedar descartada "l'obra faraònica" que suposava el transvasament de l'Ebre, la plataforma denuncia des de fa anys el "model Consorci d'Aigües de Tarragona", amb captacions per atendre determinades necessitats d'aigua i amb compensacions econòmiques per a les comunitats de regants. De fet, la Federació de Regants de l'Ebre (que agrupa 16 comunitats i sistemes) va emetre un vot favorable a la transferència a Cantàbria, a excepció del Canal de Tauste, i ho va fer justificant aquest benefici. "Ells diuen que fa 25 anys que les dues comunitats de regants del Delta es beneficien del cànon de Tarragona i que ara els toca rebre'n a ells", apunta el portaveu de la PDE.
Esta és la "mercantilització de l'aigua" que la PDE alerta que acabarà perjudicant el tram final del riu i el Delta. "La CHE, l'any 2014, va deixar clar que el cabal ambiental que quede per al tram final de l'Ebre serà el que sobre dels compromisos polítics i econòmics riu amunt. L'Ebre està controlat per lobbys i grans comunitats de regants que tenen com a prioritat treure benefici econòmic aigua", insisteix.
Este projecte de Cantàbria també ha dinamitat les esperances de la PDE sobre la "sensibilitat" de l'actual Ministeri per tenir en compte "la funció mediambiental de l'aigua". La plataforma recorda que "les àrees fràgils i protegides" necessiten la mateixa aportació d'aigua "que una ciutat o una comunitat de regants" i lamenten que "la CHE i el Ministeri no ho hagin assumit amb serietat". "Ens juguen l'estabilitat del territori i políticament, tampoc a les Terres de l'Ebre, s'està prenent seriosament", ha dit Tomàs. "Ens preocupa que des del Govern no hi hagi una resposta clara i contundent a este tipus de polítiques. La gent de les Terres de l'Ebre som molt simpàtics i molt bona gent però ningú ens fa cas", ha lamentat.
Només el govern d'Aragó (emparat en l'oposició al transvasament de l'Ebre que contempla el seu Estatut) i l'Ajuntament d'Alcanyís van emetre consideracions negatives al projecte. "Fem un crit d'alerta perquè algú faci alguna cosa, les administracions ebrenques i catalanes s'han d'oposar a aquest tipus de transvasaments i sembla com si la qüestió no anés amb nosaltres", ha criticat Tomàs. "Estem entretinguts a fer carreteres de sorra, per passar camions de gran tonatge, quan en realitat ens la peguen per un altre costat", ha afegit.
La PDE ja treballa per rebutjar este projecte "activament" tan aviat com la situació sanitària els ho permeti. "Ara és Santander i no tardarem molts mesos en què passe el mateix amb el Segarra- Garrigues, un altre projecte que vol aigua per al desenvolupament urbanístic. Ve molt de polític a fer-se a la foto i fan declaracions molt interessants però no serveix per a res. Si les institucions ebrenques no actuen, ho tornarem a fer la societat civil", ha dit.