Al barri de Sants de Barcelona hi viu una gran part de la "diàspora ebrenca": joves – i no tant joves – que han marxat dels seus pobles per estudiar o treballar a la capital catalana. Allà, col·lectius com Jóvens de les Terres de l'Ebre segueixen amb el seu activisme entre setmana, compaginant la vida a la gran ciutat. Este dijous, Jóvens va convocar una assemblea a les Cotxeres de Sants conjuntament amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre per tal d'implicar als ebrencs de Barcelona en les pròximes mobilitzacions i actes que tindran lloc a la ciutat comtal en defensa del riu. En una modesta sala d'actes s'hi van aplegar més de trenta persones, la majoria d'elles ebrencs. Però també van mostrar el seu suport representats locals d'Òmnium, de l'ANC, del Casal d'Aragó o de l'Espai País Valencià.

Per la PDE, la manifestació del 7-F a Amposta va suposar un punt d'inflexió en la històrica lluita pel riu Ebre. Per primer cop la defensa del riu "es va afrontar com un problema de país" i va deixar enrere la "fase de solidaritat", va destacar Manolo Tomàs, portaveu de la PDE. Per esta raó la Plataforma creu que s'ha d'implicar tota Catalunya. Seguint esta estratègia, la PDE ha convocat una assemblea el proper 30 d'abril a Tortosa per decidir on i quan tindrà lloc la pròxima manifestació, encara que previsiblement serà a l'àrea metropolitana de Barcelona. La convocatòria oficial, va avançar Tomàs, es farà al dia següent de l'assemblea (que tindrà per lema "El pla hidrològic de l’Ebre a Europa").

Mentrestant, Jòvens i altres col·lectius es mobilitzaran a Barcelona al llarg del mes de maig, organitzant xerrades a les universitats, repartint octavilles, recollint signatures o muntant paradetes a peu de carrer. Qualsevol proposta i qualsevol col·laboració és benvinguda. L'objectiu, segons es va plantejar a l'assemblea, és començar a fer difusió i aprofitar les simpaties que la causa ebrenca desperta a la resta de Catalunya per preparar el terreny d'un nova mostra de força ciutadana.
 
La batalla de Brussel·les, la més important

L'èxit de la manifestació d'Amposta no ha fet baixar la guàrdia als membres de la Plataforma. Ans al contrari, han seguit treballant per aturar el Pla de Conca de l'Ebre aprovat pel govern en funcions del PP el 5 de gener passat. Este mes d'abril es van presentar 9.000 signatures al Síndic de Greuges, es va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem amb el suport d'institucions locals i s'està preparant una queixa formal a les institucions europees.

La PDE no té cap dubte que el front europeu és el més important, ja que la Unió Europea aposta decididament per protegir els espais naturals com el Delta de l'Ebre. Per això la PDE ha sabut jugar esta carta. La també portaveu de la Plataforma, Susana Abella, va explicar als assistents de l'assemblea de Sants que quan els eurodiputats van vindre al Delta el dia després de la manifestació d'Amposta es van quedar "impressionats" per la resposta de la societat ebrenca. Fins i tot, va afegir Manolo Tomàs, van rebre una carta de la Comissió Europea elogiant el treball de la PDE.

Malgrat que el front europeu sembla tenir recorregut per la PDE, alerten que el nou Pla de Conca ha canviat el discurs amb l'objectiu d'apaivagar la mobilització social. Així, el concepte "transvasament" ha desaparegut i n'apareixen de nous com "bancs d'aigua", "interconnexió de xarxes" o "regadius". O, per exemple, s'apel·la a la solidaritat entre comunitats de regants. Per esta raó, la PDE treballa molt seriosament en l'argumentació tècnica contra el Pla de Conca. Però casi tant important o més és el discurs públic, que ara sembla ha arribat a tot el país. Tomàs és molt clar al respecte: "si la lluita no surt de les Terres de l'Ebre no guanyarem mai, hem d'implicar tota Catalunya".