La PDE ha denunciat avui a fiscalia de Barcelona el canal Segarra-Garrigues. Amb un cost inicial de de 1.103.005.582 € (IVA 16% inclòs any 2002), el Segarra-Garrigues és la major inversió realitzada a Catalunya després del tren d’Alta Velocitat. Segons l'informe que han presentat davant la justícia, esta infraestrcutura ha sofert una desviació pressupostàira del 81%, segons un informe intern de l'empresa de la Generalitat encarregada d'executar les obres, rondant al 2007 un cost entorn als 2.000milions d’euros .
Segons subratlla la PDE, cal recordar que la Generalitat de Catalunya assumeix al 100% les despeses de concentració parcelaria i la xarxa de distribució a peu de finca i un 50% de la xarxa de transport. L’altre 50% va a càrrec de l'Estat. Indirectament, a més, la Generalitat també finança les inversions per a la distribució de reg en cada parcel·la (aspersores, pivots, degotejos, etc.) a través d'una línia de crèdit especial en entitats financeres de l'Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA), a més d'altres ajudes a fons perdut incloses en el contracte global d'explotació.
Inicialment, el canal Segarra-Garrigues plantejava la posada en regadiu intensiu de prop de 70.000 Ha, tanmateix, donat que la zona afectada te un gran valor ambient com a zona esteparia, la comissió europea a través de diferentes denuncies i procediments de infracció va fer augmentar la superfície de zones ZEPES fins a prop de 60.000 Ha. Tot i això, el projecte "en cap moment s’ha redimensionat per adaptar-se a aquest canvi d’usos del sòl que a l’hora també provocaran una reducció de necessitat de recursos hídrics", lamenta la PDE.
La denúncia de la Plataforma en defensa de l’Ebre alerta la fiscalia entre d'altres, sobre la "posada en marxa de zones de reg en zones ZEPA que vulneren la directiva d’habitats", la "viabilitat ambiental del projecte i les afeccions que aquest cabals tindran en espais naturals de la Conca del Segre, Noguera Pallaresa i Delta de l’Ebre", "l'afecció a les aigües subterrànies i superficials", la viabilitat econòmica del projecte i de l'explotació de ragadiu, "la càrrega financera que esta obra representa per la Generalitat de Catalunya" i "el destí final del recurs aigua del Segarra-Garrigues". La PDE sostè que "el sobrecost de la instal.lació i explotació unit al sobredimensionament tan en la infraestructura com en la reserva del recurs generarà un excedent d’aigua que els usuaris podran vendre a altres usuaris amb major capacitat de pagament com pot ser l’abastament metropolità de Barcelona", la qual cosa suposaria un transvasament entre dos conques diferents com són la Conca de l’Ebre i les Conques Internes de Catalunya.
