El Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre emprèn camí cap a Europa. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) té previst presentar a l'abril una queixa davant la Comissió Europea amb la intenció que reclamar un dictamen. Per donar-li suport en el procediment que impulse, el moviment social proposarà en una nova assemblea tornar al carrer. Confia que el dictamen sobre el pla que el govern estatal ha d’entregar a les institucions europees en les properes setmanes, que s’espera arribe a principi del 2017, acabe implicant el veto a la concessió de fons de finançament europeu per a obres agrícoles a l’Estat espanyol i que, a més, derive en l’obertura d’un procediment d’infracció davant el Tribunal Europeu de Luxemburg. Tots els partits polítics catalans a excepció del PP i Ciutadans preparen també la lluita europea. Els detractors no confien massa en les conseqüències del recurs contra el pla presentat contra el Tribunal Suprem, si bé admeten que cal esgotar totes les possibilitats. Tampoc descuiden que un eventual canvi de govern a l’estat espanyol pogués tindre conseqüències sobre el pla hidrològic, però, ara per ara, Europa és la meta.

“Tenim precedents que ens fan confiar en la Unió Europea, que en el 2004 va negar el finançament per al transvasament de l'Ebre que havia sol·licitat el govern del PP, de manera que ara demanem un dictamen, que revise el pla i que determine si existix incompliment de les directives d'Aigua, Aus i Hàbitats”, afirma el portaveu de la PDE Manolo Tomàs. El govern espanyol, però, no tem que la planificació aprovada puga comportar-li sanció o veto dels fons comunitaris de finançament: “Molt al contrari, el recent arxiu per part de la Comissió Europea a l'expedient sancionador obert a Espanya el 2010 pel retard a aprovar el primer cicle de planificació i l'aprovació dels plans hidrològics del segon cicle, han evitat a Espanya el bloqueig dels fons comunitaris del període 2014-2020”, destaca el ministeri de Medi Ambient.

“La Comissió Europea ja va comunicar una sèrie de recomanacions a l'Estat espanyol perquè rectifiqués les previsions del pla anterior, però no ho ha fet i aquí estem”, apunta la també portaveu Matilde Font. “La Comissió sempre defensarà el compliment de les seues directives, però en el procés és important fer notar la calor de la gent”, remarca d'altra banda l’eurodiputat d’Unió Francesc Gambús. Això no se li escapa a la PDE, que se n’encarregarà de demanar el suport de la societat contra el pla amb una nova mobilització en els propers mesos, que es proposarà en una assemblea general possiblement a l’abril. De fet, la manifestació a Amposta ja es va fer amb clau europea, el dia abans que una delegació del Comitè de Peticions del Parlament europeu visités el Delta. El seu informe, que possiblement farà públic el mes vinent, no té poder vinculant, però “tot suma” de cara a la valoració que n’haurà de fer la Comissió, admet la PDE.

Mentre s'inicia la carrera europea, la PDE, el grup ambientalista DEPANA, 17 ajuntaments (Alcanar, l'Aldea, Amposta, Arnes, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Horta de Sant Joan, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, la Pobla de Massaluca, Roquetes, la Sénia, Tivenys, Tortosa i Ulldecona), dos EMD (Jesús i els Muntells) i dos Consells Comarcals (Baix Ebre i Terra Alta) han presentat conjuntament un contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el pla. “No sabem si la justícia espanyola acabarà donant sortida a la nostra reivindicació perquè es deroge esta planificació, però esgotem les vies amb l'esperança posada a Europa”, assenyala l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs.