15
de març
de
2024, 19:56
Actualitzat:
20
de març,
8:53h
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha reunit avui gairebé 300 persones en la dinovena assemblea ciutadana convocada pel moviment en gairebé 24 anys. L'amenaça dels grans transvasaments previstos al Pla Hidrològic Nacional del PP van desfermar l'any 2000 la indignació i mobilització de tot un territori, que amb la seua lluita va fer força per la derogació de les operacions d'espoli d'aigua de l'Ebre. En un context molt diferent, però encara amb l'Ebre al focus de la demanda per part de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'ha celebrat a Tortosa una nova assemblea "preventiva", que ha servit, d'una banda, per calibrar el pols social sobre una possible interconnexió de xarxes, i de l'altra, per començar a organitzar i a reactivar el moviment social en cas que l'amenaça s'acabe concretant si la sequera persistix.
I és que per bé que l'actual govern de la Generalitat ha insistit en rebutjar la interconnexió, la PDE advertix que s'està efectuant una forta pressió per part d'aquells que fan negoci amb l'aigua i amb les obres hidrològiques, per tal que s'acabe optant per esta solució per portar aigua a Barcelona si no plou abans de la temporada turística. "Encara que el govern ara descarte la interconnexió creiem que en un futur immediat l'escenari és complicat perquè si hi ha demanda d'aigua es poden decidir accions extraordinàries", ha apuntat el portaveu Joan Antoni Panisello.
En este sentit, la Plataforma hi veu tres vies d'interconnexió sobre la taula. Una, el projecte plantejat pel Col·legi d'Enginyers i Economistes de Catalunya, que consistix en construir una canonada de 65 quilòmetres entre el CAT a Constantí i Olèrdola, on hi ha el primer dipòsit important de la xarxa ATLL. La segona opció es podria materialitzar, segons la PDE, a través de la dessaladora que està previst construir entre Cunit i Cubelles, amb la idea que fos reversible segons qui té la demanda, una infraestructura que la PDE veu com la ròtula entre el CAT i el sistema d'Aigües Ter-Llobregat. La Plataforma considera que esta dessaladora s'hauria de construir més aprop de l'àrea metropolitana, que és on hi ha la demanda. I la tercera possible opció que ha despertat el recel del moviment antitransvasament és el fet que la cessió del Canal Segarra Garrigues ha estat adjudicada des de l'1 de març a Aigües Ter-Llobregat, de manera que esta empresa tindrà l'embassament de la Llosa del Cavall ben a pocs quilòmetres de l'aigua del Segre. "Compte que mentrestant mirem cap a la costa potser la connexió s'acaba fent per l'interior", ha advertit Panisello.
La Plataforma rebutja la idea que es puga titllar d'insolidari al territori si s'aixeca contra la interconnexió, i el que planteja és optar per alternatives, com la reparació de fuites per on es perd aigua ja potabilitzada. "La interconnexió està caducada, hi ha altres solucions a més a curt termini, i si cal que utilitzen els recursos que tenen en fer dessaladores i reparar fuites", ha demanat la també portaveu Susanna Abella.
Davant l'actual escenari, la PDE ha llençat el missatge que cal reactivar-se i reorganitzar-se de cara a futures mobilitzacions, que no han concretat. Tampoc han volgut valorar encara que quina manera pot o no canviar el panorama la convocatòria electoral.
I és que per bé que l'actual govern de la Generalitat ha insistit en rebutjar la interconnexió, la PDE advertix que s'està efectuant una forta pressió per part d'aquells que fan negoci amb l'aigua i amb les obres hidrològiques, per tal que s'acabe optant per esta solució per portar aigua a Barcelona si no plou abans de la temporada turística. "Encara que el govern ara descarte la interconnexió creiem que en un futur immediat l'escenari és complicat perquè si hi ha demanda d'aigua es poden decidir accions extraordinàries", ha apuntat el portaveu Joan Antoni Panisello.
Els portaveus de la Plataforma, en l'assemblea d'este divendres. Foto: S.Berbís
En este sentit, la Plataforma hi veu tres vies d'interconnexió sobre la taula. Una, el projecte plantejat pel Col·legi d'Enginyers i Economistes de Catalunya, que consistix en construir una canonada de 65 quilòmetres entre el CAT a Constantí i Olèrdola, on hi ha el primer dipòsit important de la xarxa ATLL. La segona opció es podria materialitzar, segons la PDE, a través de la dessaladora que està previst construir entre Cunit i Cubelles, amb la idea que fos reversible segons qui té la demanda, una infraestructura que la PDE veu com la ròtula entre el CAT i el sistema d'Aigües Ter-Llobregat. La Plataforma considera que esta dessaladora s'hauria de construir més aprop de l'àrea metropolitana, que és on hi ha la demanda. I la tercera possible opció que ha despertat el recel del moviment antitransvasament és el fet que la cessió del Canal Segarra Garrigues ha estat adjudicada des de l'1 de març a Aigües Ter-Llobregat, de manera que esta empresa tindrà l'embassament de la Llosa del Cavall ben a pocs quilòmetres de l'aigua del Segre. "Compte que mentrestant mirem cap a la costa potser la connexió s'acaba fent per l'interior", ha advertit Panisello.
La Plataforma rebutja la idea que es puga titllar d'insolidari al territori si s'aixeca contra la interconnexió, i el que planteja és optar per alternatives, com la reparació de fuites per on es perd aigua ja potabilitzada. "La interconnexió està caducada, hi ha altres solucions a més a curt termini, i si cal que utilitzen els recursos que tenen en fer dessaladores i reparar fuites", ha demanat la també portaveu Susanna Abella.
Davant l'actual escenari, la PDE ha llençat el missatge que cal reactivar-se i reorganitzar-se de cara a futures mobilitzacions, que no han concretat. Tampoc han volgut valorar encara que quina manera pot o no canviar el panorama la convocatòria electoral.