La PDE, a l'assemblea en què va anunciar la denúncia davant el fiscal l`obra del Segarra-Garrigues Foto: Sílvia BerbísTirar mà d’hemeroteca pot ajudar a posar les coses al seu lloc. I a això és al que apel·len representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre després de les declaracions del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que divendres passat va titllar la decisió de la Plataforma de portar davant la Fiscalia l’obra del canal Segarra-Garrigues d’”immoral” i “deslleial”. Davant els plantejaments de la PDE, que veu el transvasament a Barcelona rera l’obra amagat sota el paraigua de ser un regadiu, Reñé considera que és “una falta de respecte” qüestionar esta finalitat i sosté que els altres plantejaments transvasistes són “imaginacions amb molt poca fe”.
Ara bé, només cal tirar enrera escassament tres anys per llegir titulars en els que el propi Reñé, ja president de la Diputació, oferia directament aigua del Segre per transvasar, això sí, sempre que el desenvolupament agroalimentari de Lleida “quedés garantit”. De fet, encara un any més tard, al juny del 2012, diaris com El Punt informaven que Reñé liderava una proposta lleidatana per garantir el subministrament d’aigua a tot Catalunya. A canvi d’aigua, demanava un pla de reindustrialització de les Terres de Ponent. Ara, en canvi, veu la idea denunciada per la PDE com “imaginacions”, i el seu recurs davant la Fiscalia el considera “incosistent”.
Actualment, el canal Segarra-Garrigues només rega prop de 3.000 hectàrees i la desviació pressupostària és del 81%, de manera que una obra de 1.069 milions d'euros pot acabar tenir un cost final superior als 1.928 milions.
