28
d'abril
de
2023, 11:07
Actualitzat:
12:59h
La plantadebiometà de la Galera ja injecta i distribueix la seua producció a través de la xarxa de transport d'Enagás. Ha començat a fer-ho esta setmana, després de desencallar les traves burocràtiques que durant tres anys li han impedit connectar les instal·lacions amb el gasoducte de transport proper. Ara, resolt el buit legal i catorze anys després d'iniciar el projecte, la societat BiometagáslaGalera ja comercialitza com a energia verda el biometà que genera a partir de residus alimentaris, agrícoles, ramaders i orgànics. La producció prevista de 4 milions de metres cúbics anuals serà adquirida, principalment, per clients industrials europeus a través d'un sistema de certificaciód'origenrenovable.
El gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, ha estat l'encarregat d'executar les obres del ramal, d'un quilòmetre aproximadament de llargada, que connecta la planta amb el gasoducte de transport al seu pas ple mateix terme municipal de la Galera. Un cop finalitzats els treballs i superat el període de prova, que s'ha allargat durant els últims tres mesos, l'empresa ha pogut posar en marxa la planta de biometà a un 40% de la seva capacitat. En un període d'entre cinc i sis mesos, calculen els seus responsables, podrà arribar a operar a ple rendiment, arribant a generar uns 40 GW/h a l'any d'energia renovable.
Enrere queden els dos anys i mig de conflicte legal i burocràtic per facilitar la sortida del gas renovable produït per la planta de la Galera, la primera en marxa d'aquestes característiques que es posa en marxa a Catalunya. És, a més, la segona de l'Estat espanyol, darrere de la de l'antic abocador de Valdemingómez, a Madrid, que es connecta directament a la xarxa de gasoductes de transport per injectar-hi la seva producció de biometà. Durant l'impàs d'estira-i-arronsa amb les administracions, el biogàs que va començar a produir des d'agost de 2020 es cremava, sense possibilitat d'aprofitament, per la torxa de les instal·lacions. Això va privar també l'empresa d'uns ingressos entre els 2,5 i 3 milions d'euros anuals.
De fet, el projecte va trontollar seriosament en el moment que el govern espanyol i el de la Generalitat es van començar a passar la pilota l'un a l'altre davant la petició de permisos perquè Enagas comencés a executar la construcció del rama. La discussió competencial havia de determinar qui podia autoritzar, en condicions de seguretat ambiental i industrial, la connexió d'una planta que produeix gas renovable a un gasoducte de transport a alta pressió de la xarxa general. De tot plegat, finalment, en va emergir la constatació d'un buit legal: ningú hi havia pensat fins aquell moment.
El gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, ha estat l'encarregat d'executar les obres del ramal, d'un quilòmetre aproximadament de llargada, que connecta la planta amb el gasoducte de transport al seu pas ple mateix terme municipal de la Galera. Un cop finalitzats els treballs i superat el període de prova, que s'ha allargat durant els últims tres mesos, l'empresa ha pogut posar en marxa la planta de biometà a un 40% de la seva capacitat. En un període d'entre cinc i sis mesos, calculen els seus responsables, podrà arribar a operar a ple rendiment, arribant a generar uns 40 GW/h a l'any d'energia renovable.
Enrere queden els dos anys i mig de conflicte legal i burocràtic per facilitar la sortida del gas renovable produït per la planta de la Galera, la primera en marxa d'aquestes característiques que es posa en marxa a Catalunya. És, a més, la segona de l'Estat espanyol, darrere de la de l'antic abocador de Valdemingómez, a Madrid, que es connecta directament a la xarxa de gasoductes de transport per injectar-hi la seva producció de biometà. Durant l'impàs d'estira-i-arronsa amb les administracions, el biogàs que va començar a produir des d'agost de 2020 es cremava, sense possibilitat d'aprofitament, per la torxa de les instal·lacions. Això va privar també l'empresa d'uns ingressos entre els 2,5 i 3 milions d'euros anuals.
De fet, el projecte va trontollar seriosament en el moment que el govern espanyol i el de la Generalitat es van començar a passar la pilota l'un a l'altre davant la petició de permisos perquè Enagas comencés a executar la construcció del rama. La discussió competencial havia de determinar qui podia autoritzar, en condicions de seguretat ambiental i industrial, la connexió d'una planta que produeix gas renovable a un gasoducte de transport a alta pressió de la xarxa general. De tot plegat, finalment, en va emergir la constatació d'un buit legal: ningú hi havia pensat fins aquell moment.
"Hem hagut de plorar molt. Fins ara no hi havia una llei que emparés la connexió a la xarxa de transport -diferent a la xarxa de distribució, que transporta el gas fins el consumidor- i ningú sabia per què. Després de diverses preguntes a l'administració vam intentar fer un gran lobby amb Enagás i la mateixa administració per poder desenvolupar aquesta llei de transport", ha relatat el gerent de BiometagáslaGalera, AlbertMartínez.
Jahihaviadosplantesconnectadesalaxarxa
Jahihaviadosplantesconnectadesalaxarxa
A Catalunya hi ha un total de 47 plantes de biogàs: 30 en depuradores, 12 que valoritzen dejeccions ramaderes i cinc en plantes de tractament de residus urbans. Tanmateix, segons fonts d'Acció Climàtica, només dues el transformen en biometà i, posteriorment, el connecten a la xarxa convencional.
La primera va ser la planta de l'abocador Elena de Cerdanyola del Vallès, connectada el 2021, mentre que l'any següent va ser el torn de la granja lletera Torre Santamaria de Valfogona de Balaguer.
L'objectiu d'Acció Climàtica és que fins al 2030 es posin en servei noves 90 plantes de biogàs, de les quals un 60% es puguin connectar a la xarxa. Per fer-ho possible, s'estima una inversió d'uns 2.000 milions d'euros, dels quals uns 200 els aportaria l'administració en forma de subvencions.
Alternativament, sobre la taula es va posar la possibilitat de transportar el gas en camions fins a un punt de connexió proper de la xarxa de distribució.
Alternativament, sobre la taula es va posar la possibilitat de transportar el gas en camions fins a un punt de connexió proper de la xarxa de distribució.
Canvislegalsperconstruirelramal
La solució de modificar de la Lleid'Hidrocarburs, reconeixent com a línia directa la connexió d'una planta de biometà amb la xarxa de transport, va acabar desencallant els permisos per poder construir el ramal fa gairebé un any. Amb en funcionament, l'empresa ha pogut posar també en marxa la planta de biometà, depurant el biogàs inicialment obtingut. El projecte ha suposat una inversió de 5,5 milions d'euros, als quals s'han d'afegir els 1,2 que ha pagat Biometagás per construir el ramal de connexió. La societat està formada per 39 socis, majoritàriament cooperatives agrícoles, productors i ramaders del territori.
La planta té una capacitat per rebre i gestionar unes 100 tones diàries productes alimentaris caducats, residus vegetals de l'agricultura, dejeccions ramaderes o material orgànic que són convertides, mitjançant un procés de fermentació produït per bactèries, en biogàs. Aquest producte, posteriorment, es refina per obtenir el biometà, més net. "És exactament la mateixa molècula que el gas natural, però aquesta té la certificació verda", precisa Martínez.
Un sistema de certificació de l'origen renovable del gas permet que aquest, un cop injectat a la xarxa de transport, pugue ser venut arreu. Les empreses comercialitzadores, de fet, es dediquen a vendre els certificats de de consum del gas renovable produït. Actualment, segons Martínez, el seu cost és prop d'un 50% superior al del gas convencional, valor afegit que el comprador paga per tractar-se d'una energia reconeguda com a neta i poder acreditar que no es generen emissions amb el seu ús.
ProduccióconsumidaaEuropa
La planta té una capacitat per rebre i gestionar unes 100 tones diàries productes alimentaris caducats, residus vegetals de l'agricultura, dejeccions ramaderes o material orgànic que són convertides, mitjançant un procés de fermentació produït per bactèries, en biogàs. Aquest producte, posteriorment, es refina per obtenir el biometà, més net. "És exactament la mateixa molècula que el gas natural, però aquesta té la certificació verda", precisa Martínez.
Un sistema de certificació de l'origen renovable del gas permet que aquest, un cop injectat a la xarxa de transport, pugue ser venut arreu. Les empreses comercialitzadores, de fet, es dediquen a vendre els certificats de de consum del gas renovable produït. Actualment, segons Martínez, el seu cost és prop d'un 50% superior al del gas convencional, valor afegit que el comprador paga per tractar-se d'una energia reconeguda com a neta i poder acreditar que no es generen emissions amb el seu ús.
ProduccióconsumidaaEuropa
Això ha fet que la producció de la planta de la Galera tinga una gran acceptació, especialment, entre la indústria del centre i nord d'Europa. Fa un any, quan encara no s'havien iniciat les obres del ramal, Biometagás ja havia tancat un acord per posar la seva producció en mans d'una comercialitzadora espanyola Molgas, que distribueix els a Europa els certificats de consum a través de brokers holandesos del sector.
Les possibilitats de donar-li sortida al mateix territori, a Catalunya, són limitades, ara com ara, segons reconeix l'empresa. "No hi ha normativa a Espanya que penalitze la contaminació. M'agradaria que -la producció- es quedés al territori però aquí no el paguen com l'haurien de pagar per ser gas verd. Les empreses europees, en canvi, han de certificar l'ús de gas de procedència verda", ha reblat Martínez.