Les cooperatives agràries organitzades en la Plataforma Anti-Fons reclamen que no se'ls tracte d'insolidàries per negar-se a participar al fons cooperatiu a rescatar moltes seccions de crèdit agrícoles catalanes. Des de la Plataforma Anti-Fons argumenten que l'objectiu d'este fons obligatori és salvar a unes poques seccions de crèdit "que es van dedicar a fer d'entitats financeres invertint en projectes que res tenien a veure amb l'activitat agrària". Concretament, es refereixen als casos de Mont-roig, l'Aldea i, sobretot, Cambrils, les quals s'endurien, segons ells, entre un 65 i un 70% del fons comú. "No volem de cap de les maneres que els diners de gent que ha estat molt prudent amb la seua gestió s'utilitze per treure les castanyes del foc a cooperatives com la de Cambrils", la qual, recorden, va deixar un forat de 36 milions d'euros.

Malgrat que la Generalitat va aprovar la creació d'este fons per Decret-llei amb caràcter urgent, la Plataforma Anti-fons va pressionar perquè finalment es passe a tramitació parlamentària, amb la qual cosa els grups polítics i els agents del sector podran introduir-hi esmenes. En este punt, les cooperatives que rebutgen participar del fons amb el 3% del total dels seus dipòsits proposen unes altres condicions.

En primer lloc, rebutgen que la mesura tinga caràcter retroactiu de fins a cinc anys, cosa que els ha dut a pensar que és una mesura ad-hoc per als casos de les cooperatives de Mont-roig, l'Aldea i Cambrils. En segon lloc, exigeixen que les contribucions al fons comú estiguen garantides i denuncien que tal com ara s'ha plantejat es garanteixen les aportacions dels impositors d'estes seccions en fallida, però no les aportacions de la resta. Justament, Unió de Pagesos feia la mateixa reclamació a la Generalitat fa un parell de setmanes. I, en tercer lloc, reclamen una gestió transparent del fons comú, tant si és pública com privada. Ara per ara, depèn de l'ASC, una entitat "que no genera confiança a tothom", segons este grup de cooperatives.

La Plataforma Anti-Fons remarca que el fons comú "no hauria de servir mai per arreglar segons quines vergonyes del passat que tant l’ASC com l’administració sembla ser que no van controlar prou bé". Però també reconeixen que la mateixa Assemblea de Seccions de Crèdit va ratificar la gestió del seu president, Lluís Roig, amb un suport del 70%. La plataforma aplega, per ara, 26 cooperatives agràries de tot Catalunya (sis són de les Terres de l'Ebre), pel que representen un terç de les seccions de crèdit que formen part de la ASC. En qualsevol cas, expliquen que encara que la majoria de cooperatives agràries "estiguen darrere dels postulats de l'ASC", veure's en minoria no "ens treu pas ni una gota de legitimitat".