La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha decidit que ells són los que fan anar malament les finances de l'ens i que ha de prescindir, almenys de moment, dels professionals externs i autònoms de TV3 i Catalunya Ràdio en una dedicació "esporàdica", segons han definit. Sé de primera mà que d'esporàdica no en té res, la seua dedicació, perquè sempre que hi ha una notícia hi són, un fet que no deu ser fàcil quan han de cobrir una informació a cada punta de territori –separades d'una distància de dos hores en cotxe–, cosa que estos darrers dies ha succeït. Ho han fet sense mandra i s'hi han estat les hores que ha calgut mentre embotien com podien a les seves agendes la cobertura de la resta de notícies de les Terres de l'Ebre.

Ells són professionals de la comunicació –alguns des de fa 24 anys, com Josep Baubí– del territori, se'l coneixen, lo descobrixen i el parlen. Dic que el parlen perquè, malgrat que apliquen algunes consignes estàndard imposades per la norma, tenen aquell deix d'aquí, aquell lèxic d'aquí, aquell lo i aquell este que dixen anar de tant en tant i que als ebrencs que els escoltem mos agrada reconèixer com a nostres. Tots parlen lo nostre català i els volem a ells.

La riquesa d'una llengua com la nostra es troba en este estàndard que mos unix en l'escriptura i en lo dialectalisme que mos separa en l'oralitat. Quan sentim la Margalida Solivellas que mos parla des de Mallorca o el Pere Codonyan que mos parla(va) des de la Catalunya Nord (feia més de 18 anys que n'era corresponsal, per cert), mos sentim identificats i, tot seguit, amb la Sònia Castelló, mos sobreïx l'orgull ebrenc: perquè sortim a la tele i perquè parla com natros.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ¬–la Corpo, diuen, los periodistes d'aquí– ha decidit que no mos cal, esta diversitat lingüística, que és millor centralitzar-ho tot, estandarditzar-ho tot. I s'equivoca, s'equivoca molt: no és només que mos enviaran corresponsals que no parlen com natros, és que estos corresponsals no coneixeran lo territori, no es preocuparan pel que mos passe ni sabran si cal explicar-ho o no, faran les seues hores signades per contracte i dixaran escapar notícies fora d'hores perquè, és clar, ells tenen un contracte i no com los altres, que corrien 24 hores darrere la notícia perquè només los unia una relació professional en la Corpo.

Esta situació em provoca tristor, me fa sentir una vegada més que el meu territori, com los altres territoris més perifèrics, patim un altre cop de centralisme que esta vegada afectarà persones responsables, entregades, professionals, dignes de la professió. I també afectarà la riquesa lingüística del territori als mitjans de comunicació públics de Catalunya.

Los que ja han fet fora, mos representaven; los que faran fora, també. Caldrà vore si els nous corresponsals mantindran este deix, este lèxic, este lo i este este que ara mos pren la Corpo.