Els ossos van quedar dipositats al 2011 al Memorial de les Camposines Foto: Cedida R.A.La història ha sortit a la llum quatre anys després de succeir. Va passar entre el juny del 2009 i el novembre del 2010, el temps en què l'empresa Es Ferreret Reformes va fer les obres de remodelació de la plaça de la Fatarella, un dels treballs del famós pla Zapatero. L’adjudicatari d’aquelles obres, avui enfrascat en un litigi judicial amb l’Ajuntament per uns pagaments, ha considerat oportú revelar públicament ara que durant l’actuació va localitzar unes restes humanes que, afirma, va silenciar davant les “pressions” de l’Ajuntament. Segons denuncia, el van advertir que no cobraria si per revelar-ho es paralitzaven els treballs, amb el conseqüent endarreriment. “Em van dir que llencés els ossos a les escombraries, però no ho vaig fer”, assegura Francisco Serrano, el promotor i executor de l’obra. L’alcaldessa d’aleshores, Carme Pelejà, ha negat taxativament que el constructor li hagués posat en coneixement la troballa dels ossos en qüestió. Ell, en tot cas, els va guardar i acabats els treballs d’arranjament de la plaça, va entregar el conjunt d’ossos als Mossos d’Esquadra junt a una denúncia on exposava com i quins responsables municipals l’havien empès a tapar la troballa fins aleshores, sota l'advertència de no cobrar.
El destí de les restes no va acabar aquí, de fet, gairebé en este punt encara s’enrocava més el rocambolesc procés que van seguir. La policia autonòmica, segons ha confirmat, va derivar el cas al jutjat, que al cap d’uns mesos, va emetre l’ordre d’entregar els ossos al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Algun indici deuria tenir el jutge que les restes podien pertànyer a algun soldat de la guerra civil. O no. L’empresa d’antropologia forense designada per realitzar l’anàlisi oportú, Atics, va determinar que corresponien a un home, que va morir a una edat compresa entre els 30 i els 40 anys. L'informe apuntava altres evidències determinants que explicarem tot seguit i que posen en evidència la decisió que va prendre el Memorial d’acabar dipositant els ossos al Memorial de les Camposines, destinat a dignificar les restes de les víctimes de la guerra civil. Allí hi són des del 2011, però per què?
Eren anteriors al s.XVIII
Tal com es va córrer el seu dia pel poble, junt als ossos havia aparegut una làpida que suposadament tancava la mena de sarcòfag on s’haurien localitzat, sota el paviment de la plaça. El constructor ha reconegut l’existència de la làpida, “sense cap mena d’inscripció” i, és més, assegura que li va entregar a l’alcaldessa, per bé que aquesta nega tenir-ne cap coneixement. Tant este tipus d’enterrament, com el lloc, al mig de la plaça, on dubtosament s’enterraven les víctimes de la guerra civil –i a més, vora l’església, on antigament hi podia haver un cementeri-, havien aixecat les suspicàcies. Però a més, hi ha una certesa que evidencia que els ossos que han fet cap al Memorial de les Camposines res tenen a veure amb cap soldat, ni tan sols amb la guerra civil. Aguaita.cat ha pogut saber que l’estudi antropològic fet per Atics el 2010 va descartar que puga ser un cos de la guerra civil. Apunta períodes anteriors, en una forquilla “entre els segles XII i XVIII”, diu l’expedient. Possiblement són les restes d’algun veí enterrat segles enrere a l’antic cementeri, ubicat al costat de l’església.
“Resulta increïble que sense un seguiment arqueològic pertinent de la zona, que s’hagués hagut de fer si la troballa s’hagués comunicat a temps, com marca la llei, haja fet cap a les Camposines”, explica una font coneixedora del cas. “No pot ser que a dia d’avui i en un país democràtic hagi a l’ossera del Memorial de les Camposines ossos que no se sap de qui són. Tenir una ossera com aquesta, plena de restes anònimes, certifica que la identificació de les persones és encara un assignatura pendent (una de les principals que l'ONU ens reclama). El més de miler de plaques amb noms de persones del memorial és una petita part del procés de dignificació, i aquesta no s'aconseguirà plenament fins que no s'identifiquen les persones desaparegudes (restes òssies amb familiars vius)”, lamenta Roger Heredia, un dels promotors del banc d’ADN, que precisament impulsa el seu projecte per evitar l’anonimat que plana sobre les restes del Memorial i del conjunt de fosses comunes catalanes. També convida a la reflexió el fet que tot el cúmul de despropòsits vinga a resultes d’un conflicte personal amb l’Ajuntament.
Tot s’ha revelat, doncs, arran de l’enfrontament que mantenen Serrano i l’Ajuntament, que hauria començat quan el Consistori va voler retenir la fiança dipositada pel constructor, tot emparant-se en els desperfectes que van aparèixer al cap de poc en les pedres utilitzades. “Em van obligar a utilitzar estes per acabar ràpidament la plaça, que volien tenir llesta per a les festes”, assegura Serrano.
