“La sensació és que retrocedim a quan l’atenció a les persones amb discapacitat era una acció caritativa més que un dret”

Publicat el 03 de desembre de 2012 a les 18:46

Quantes persones amb discapacitat intel·lectual tenim a les Terres de l'Ebre i quants centres les atenen? Les discapacitats en general, els càlculs són que afecten al voltant d'un 3 o 4% de la població. A l'Ebre hi ha tres centres que atenen a persones en discapacitats intel·lectuals específicament. Apasa, el Verge de la Cinta fundació Mercè Pla a Tortosa, i el centre Jeroni Moragues a Móra d'Ebre.
A quantes persones ateneu des d'Apasa? Són al voltant de 135 les persones ateses, des dels més petits a l'escola, que en són uns 40, al centre ocupacional 51, i també al centre de dia, 11, i als serveis residencials amb 31 usuaris, a més de les dos llars, amb 15 i 12 persones més. Per atendre'ls a tots arribem gairebé al centenar de treballadors.
Com es viu amb una personaamb disminució? Porto molts anys en aquest món i sé que el fet de tenir un fill és un cop molt dur inicialment, és com que tingues un fill que no esperes, i això representa haver de passar un dol. Aquell fill que esperaves ha de morir i n'ha de néixer un de nou. És un dol fort, en que es barregen de vegades sentiments de culpabilitat... he sentit a famílies preguntar que perquè aquest càstig... la situació és complexa i dura. Per això és important fer un diagnòstic clar, tenir un bon acompanyament per part dels professionals, intentar veure la part positiva, tenir recursos al voltant pel que fa a suport familiar, amics, i tot i que no s'acaba de superar, la percepció comença a ser diferent, i si hi ha uns serveis que donen resposta, la situació canvia.
Com és la vida d'una persona amb discapacitat? Hauria de poder viure amb normalitat, cap facilitar els entorns necessaris per fer la vida adequada i donar els suports necessaris. Està clar que cal posar els mitjans per tal que puguen gaudir d'una vida normal, anar a la piscina, al supermercat, a la perruqueria, que siga una vida normal i tot i la problemàtica que els acompanya, s'ha d'intentar que puguen decidir les coses de la seua pròpia vida. Fins no fa molts anys semblava que una persona amb discapacitat intel·lectual era sempre un infant, i ara la idea és que ha de ser amo de la seua vida i ha de poder fer el seu projecte de vida.
Apasa ofereix diversos serveis, entre ells el del centre ocupacional... com valoren la feina els propis treballadors? Qualsevol feina, per petita que siga, la valoren molt. També va lligada a una prestació al final de la setmana, se senten útils i tenen la valoració i la motivació. No saps la importància que té el 'sobre' al final de la setmana. Però la veritat és que amb la crisi s'està notant que hi ha menys demanda per exemple de detalls per a bodes i comunions...
Noten la crisi i les retallades... Estem en uns moments difícils. La nostra federació precisament promou una campanya amb el lema 'Això sí que no, si ens retalleu, desapareixem', fent palès que si continuen forçant, al final ens posaran contra les cordes i les persones amb discapacitat poden quedar desemparades. La sensació és d'un retrocés de 25 anys, quan l'atenció més que un dret era una acció caritativa. Tinc la impressió que el col•lectiu es troba en una certa vulnerabilitat. Havíem avançat molt i això s'ha aturat per anar enrere. Ens hem de posicionar tots per intentar que això no siga així i que les persones amb discapacitat gaudisquen dels mateixos drets per tenir una vida digna com la resta de persones.