"La campanya ha anat molt malament en general i a les fargues mil·lenàries ha estat un desastre. Hem tingut anys de fe 10.000 litres d'oli certificat. Enguany en tenim 400 elaborats, falten les últimes proves en alguns dels casos, però estarem pels 300 litres entre les disset empreses que elaboren. Només tres o quatre passaran", ha reconegut la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Tere Adell.
L'escassetat de pluges i les inusualment elevades temperatures, les conseqüències més visibles de l'acceleració del canvi climàtic, han tingut greus repercussions en la producció de les oliveres fargues mil·lenàries del territori del Sénia, tant a la banda catalana com del País Valencià. "Esperem que enguany hagi servit als arbres per agafar forces i l'any vinent tenir una bona collita", ha aventurat la mateixa Adell.
Més enllà del magre balanç productiu –que acumula ja catorze anys de collites certificades al Territori Sénia-, la represa del Congrés, aturat durant dos anys, ha servit per constatar i reclamar solucions a problemes antics. Especialment, davant la necessitat de protegir i promocionar de forma més efectiva aquest patrimoni.
D'una banda, ha explicat el president de l'Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), José María Penco, amb projectes com una xarxa de rutes de les oliveres arreu de l'Estat, on participen vuit demarcacions i en la qual s'integrarà el Territori Sénia. "Servirà d'exemple per a la resta", ha apuntat Penco. La iniciativa ha estat seleccionada per rebre fons Next Generation i està previst que es pose en marxa en un any.
Al mateix temps, però, el sector reclama que es reconegui el paper ambiental i paisatgístic d'aquest patrimoni, subjecte a les batzegades de preu del mercat agrari. Especialment, tractant-se de finques d'olivers tradicionals, de dimensions reduïdes, i sovint situades en zones de muntanya amb un gran desnivell que dificulta l'explotació intensiva i la mecanització.
Al mateix temps, però, el sector reclama que es reconegui el paper ambiental i paisatgístic d'aquest patrimoni, subjecte a les batzegades de preu del mercat agrari. Especialment, tractant-se de finques d'olivers tradicionals, de dimensions reduïdes, i sovint situades en zones de muntanya amb un gran desnivell que dificulta l'explotació intensiva i la mecanització.
Explica Penco que mentre produir un quilo d'oli pot tenir un cost 1,2 euros en grans finques intensives d'alta productivitat amb oliveres preparades per a la recol·lecció amb màquina, en les explotacions tradicionals i de muntanya, el cost es dispara gairebé fins els 3 euros, despeses de comercialització al marge.
Amb la caiguda general de producció d'aquesta campanya –que es veurà compensada parcialment per l'increment de preus-, el responsable d'AEMO creu que es fa especialment necessari buscar fons d'ingressos addicionals i rendes complementàries més enllà de l'oleoturisme. En particular, en el camp de l'ecologia
Compensar per segrestar carboni
"Treballem perquè es remunerin els productors perquè les oliveres són captadors de carboni i funcionen com un bosc. La UE hauria de pagar el crèdit del carboni: qui contamina paga i qui descontamina ha de rebre", subratlla, tot recordant que els camps d'olivers, ben gestionats, funcionen com a grans segrestadors d'aquests gasos. Una funció, apunta, que compleixen molt millor els camps d'olivers tradicionals que els d'alta densitat.
Per fer possible esta mesura, garantint que els pagesos puguin preservar els seus arbres tradicionals –els de majors dimensions, més de 3,5 metres de diàmetre de soca, estan protegits per llei a Catalunya i al País Valencià- davant la fragilitat dels preus agrícoles i sense haver de recórrer a la seva venda a empreses de jardineria, Penco apunta la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE com a l'instrument més adequat.
Creu que els ajuts actuals previstos en la nova PAC 2023-2027 per a petites explotacions tradicionals, amb entre 200 i 300 euros per hectàrea anuals, no són suficients i aposten per redoblar la pressió en esta línia. AEMO, assegura, no es posiciona contra l'expansió dels conreus intensius en zones planes, però reclama programes d'ajuts més eficients per protegir les zones tradicionals i amb pendents, on no es viable la mecanització. "La producció no pujarà molt, no és un problema: l'oli d'oliva només representa un 2,5% del consum de greixos mundial", precisa, tot recordant que l'abandonament d'aquestes finques pot suposar greus problemes ambientals i socials –amb fenòmens com grans incendis, entre d'altres-.
L'exsecretari d'Estat de Medi Rural i Aigua i actual membre del Bureau Econòmic i Social Europeu, Josep Puxeu, al centre, durant el desè Congrés Oliveres Melinàries del Territori Sénia Foto: Jordi Marsal/ ACN
El desè Congrés Oliveres Mil·lenàries ha servit també per destacar els reconeixements que els arbres del territori han rebut a nivell estatal per part de l'AEMO, la presentació del president del Mercat de la Boqueria, Salvador Capdevila, com a ambaixador d'este patrimoni i el reconeixement de tots els sectors implicats en la preservació de les oliveres –propietaris, pagesos, almàsseres, ajuntaments, restauradors i estudiosos, entre d'altres- en un acte presidit per Josep Puxeu, exsecretari d'Estat de Medi Rural i Aigua i actual membre del Bureau Econòmic i Social Europeu.
El certamen també ha comptat amb un tast d'olis del territori a càrrec de les responsables dels panells oficials de tast d'oli de Catalunya, País Valencià i Aragó. "Organolèpticament són molt bons, no tenen cap defecte. Són verges extra, amb el valor afegit que són d'oliveres mil·lenàries: a això molta gent li dona importància", ha resumit la responsable del panell català, Àngels Calvo.
