Polet i Ignasi Ripoll amb un cadup per moldre l'arròs. Foto: Roser RoyoDurant la postguerra molts habitants del Delta de l’Ebre van optar per moldre a casa seua l’arròs que cultivaven amb cadups de fusta. Així evitaven anar al molí, on les forces de l’ordre vigilaven i decomissaven pràcticament cada gra que hi entrava. D’esta manera, aquella gent s’assegurava la pròpia subsistència i amb l’excedent practicava l’estraperlo. Quan la normalitat va tornar als terrenys salobres i pantanosos del Delta i els molins van tornar a moldre pràcticament tot l’arròs que s’hi cultivava, molta d’aquella gent es va trobar que l’arròs elaborat als molins arrossers no li agradava. Enyoraven el gust de l’arròs picat al cadup.
Retrobar el gust a nous d’aquell arròs és des de fa temps l’obsessió de Josep Bertomeu Polet , una de les persones que més coneixen i saben interpretar el Delta. La seua obsessió l’ha portat a impulsar amb la col·laboració imprescindible de SEO/BirdLife i el seu representant a les Terres de l’Ebre, Ignasi Ripoll, un projecte batejat com Arrosvolució 000 . A la finca que SEO/BirdLife té al Delta, Riet Vell, al costat mateix dels Muntells, i amb l’ajuda de voluntaris vinguts de mig món aquell arròs picat amb cadup ha tornat a la vida. Ha estat un projecte a petita escala, només un jornal de terra d’on han sortit entre 300 i 400 quilos d’arròs, un arròs produït amb criteris ecològics i sense la intervenció de cap tipus de maquinària en cap dels processos de producció: ni al plantar-lo, ni al segar-lo, ni a l’assecar-lo, ni en l’elaboració.
“Tot el procés que fèiem a la postguerra per a l’arròs de l’estraperlo, l’arròs que veritablement ha donat algun ingrés al Delta, el fem en este jornal d’aquí”, explica Polet . “És el millor arròs del món, pel gust i per les propietats que conté”, afirma tot assenyalant que a l’assecar-lo a l’aire lliure dins el mateix quadre d’arròs i al picar-lo en cadup, s’aconsegueix que mantingui tot el segó, molt ric amb vitamina B1, i els vuit aminoàcids essencials. La idea és comercialitzar-lo a la mateixa finca de Riet Vell i oferir-lo als restaurants del Delta adherits a la Carta Europea de Turisme Sostenible com un producte de màxima qualitat gastronòmica. Al mateix temps també s’organitzen activitats didàctiques, lúdiques i festives per explicar i per fer participar els visitants i habitants del Delta en el seu projecte.
Arrosvolució 000 és com un retorn a l’essència del Delta, a com era abans d’introduir la mecanització en el conreu de l’arròs. “Polet és un gran coneixedor del Delta i té una gran memòria sobre com es vivia abans i ho sap apreciar i ho sap interpretar, tant des del punt de vista del passat com del futur. Veu la sostenibilitat d’aquella forma de vida com la garantia de la pervivència del Delta”, reflexiona Ignasi Ripoll. Pot ser els sectors més ultres del Delta, els que encara qüestionen que hi hagi un parc natural i defensen altres tipus d’economies més lucratives i menys sostenibles, veuran un disbarat esta defensa del conreu tradicional de l’arròs, però el tàndem Ripoll/ Polet , creu que este retorn a l’arrossar com era abans pot tindre beneficis inqüestionables per a les persones que s’hi dediquen.
Per això, tots dos carreguen amb duresa contra la figura literària de Sebastià Juan Arbó. “Va donar una visió molt negativa i de misèria del Delta, perquè el coneixia amb sabates i calcetins”, lamenta Polet , tot assenyalant que caminar dins l’arrossar et dóna una sensació de benestar inigualable. “És com si et fessin un massatge als peus amb tres mans”, compara i a més en destaca beneficis per a la pròpia salut muscular. “Si Messi caminés dos hores al dia en pretemporada dins de l’arròs no patiria les lesions isquiotibials que pateix. Si jo vaig jugar a futbol va ser gràcies haver treballat dins a l’arrossar”, afegeix, al mateix temps que assenyala que la sensació d’inestabilitat que t’empeny a buscar l’equilibri quan estàs enfangat fins al genoll és molt beneficiosa per al sistema propioceptiu. A enfangar-se toca.
