Dit sigui de passada que no estic ni a favor ni en contra de les corrides, però no crec que s'hagin de prohibir les tradicions o les costums i defenso que aquelles que poden arribar a ser retrògrades acaben desapareixent per si soles o, més ben dit, per la desafecció dels ciutadans. Prohibir-ho és exaltar-ne l'afició i aquí està l'arrel d'aquesta ILP taurina contra les decisions de Catalunya.

Si la majoria del Parlament va votar a favor de prohibir les corrides, jo sóc l'última a tenir res a dir. Però que en aquests moments d'indignació social arribi abans al Congrés una ILP per revocar la prohibició catalana que no pas una ILP que pot salvar moltes famílies d'aquest trist i arruïnat Estat espanyol, em sembla una burla. Em sento molt contrariada a fer el ridícul com a societat i sobretot a que els toros en aquesta corrida siguem de nou els catalans, els taurins i els antitaurins.

Són excessius, els exemples dels últims mesos amb què des de Madrid s'intenta restar credibilitat i poder als governants catalans –en tenim l'últim exemple amb la presumpta "inconstitucionalitat" de la Declaració Sobiranista del Parlament. Imposar acaba tenint el mateix efecte que prohibir. L'afició, la societat, s'exalta i treu les ungles per defensar el que considera seu.

La sobirania és del poble, de l'espanyol, del català, dels veïns del meu municipi o els del meu bloc, i tenen dret a decidir ser el que els doni la gana. Aquesta falta de respecte que s'està mostrant vers Catalunya és la mateixa que han estat tenint els governants amb tots els ciutadans la darrera dècada. Si ens respectessin una mica, no hauríem de lidiar amb gendres, sobres, i esquitxos de corrupció per tot arreu enmig d'una de les més crues crisis socials dels últims temps.