La xarxa pública de salut mental per a infants i adolescents a les Terres de l’Ebre va atendre l’any passat 1.961 pacients, una xifra que representa el 6,4% de la població d’este col·lectiu al territori. Des de 2021, els casos registrats han crescut un 21%, un augment que els professionals atribueixen no tant a una major incidència de trastorns com a la consolidació de nous dispositius d’atenció que permeten arribar a perfils que abans quedaven exclosos del sistema convencional.

Entre estos recursos hi destaquen el Programa d’Intervenció en Crisi (PIC) i el programa GUIA, dues eines clau que aposten per una atenció integral i propera, en el mateix entorn dels joves. “La intervenció es fa al domicili, a l’escola, a la comunitat; això ens permet establir vincles i actuar amb més efectivitat”, assenyalen fonts dels serveis de salut mental. El model planteja una resposta no només individual sinó també familiar i sistèmica, adaptada a les necessitats específiques de cada cas.

Els resultats són contundents: tots els joves atesos a través del PIC s’han pogut reincorporar al sistema educatiu o laboral. En el cas del programa GUIA, adreçat a menors amb conductes greument disruptives, s’ha aconseguit reduir de manera significativa el risc de reincidència delictiva i les distorsions greus de conducta.

Els professionals destaquen que aquest canvi de paradigma ha permès detectar i abordar situacions de patiment psíquic que fins ara quedaven invisibilitzades. I, sobretot, fer-ho amb temps i eines, abans que els problemes es cronifiquen.

Des de la posada en marxa dels programa GUIA i PIC, el 2021 i 2022, s'ha passat d'atendre 1.620 infants i joves ebrencs amb problemes de salut mental a 1.961. Els dos serveis han millorat els recursos assistencials i ha facilitat que arribi a més persones del col·lectiu, així com a "trencar l'estigma que tenen les patologies mentals moltes vegades". Com ha recordat el gerent de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre, Enric Cardús, el territori ebrenc és pioner en la posada en marxa d'estos dos programes, que per primera vegada s'han creat lluny de les àrees poblacionals elevades.

Els doctors de la Fundació Pere Mata han parlat dels "excel·lents" resultats dels programes GUIA i PIC, "una evolució de l'assistència a domicili" que permeten oferir "un abordatge integral i multidisciplinari" i "una continuïtat assistencial" per a joves i nens amb trastorns mentals greus i en situació de vulnerabilitat social i familiar. "Ens dotem d'uns recursos addicionals per poder tractar de forma molt més intensiva totes aquelles situacions que estan en una fase més crítica o amb més crisi. Tot això ens millora l'accessibilitat", ha insistit el gerent de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre, Enric Cardús.

En este sentit, el director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre, Toni Coello, ha apuntat que els programes permeten "arribar a pacients d'altíssima complexitat que no van a les consultes" i "fer un abordatge totalment diferent i diferencial", amb l'aproximació als espais personals dels infants i els joves afectats.

Programa GUIA interdepartamental

En el cas del programa GUIA, que es va iniciar el 2021, s'atenen joves entre 12 i 25 anys amb un diagnòstic de trastorn mental sever, com TDAH, TEA, depressió major greu, trastorn bipolar, trastorns psicòtics, entre d'altres. Un equip especialitzat i multidisciplinari, format per dos psiquiatres, una infermera i un treballador social, ofereix atenció dos dies a la setmana.

La capacitat actual del programa és d'uns deu pacients actius. El psiquiatra José González ha assenyalat que el programa "té dues virtuts". D'una banda, que "considera l'alta complexitat des de la col·laboració, amb altres discursos i amb altres departaments que formen part del teixit social". Un comitè tècnic operatiu reuneix setmanalment responsables de Drets Socials, Ensenyament, Justícia i Interior, per valorar els casos conjuntament i "establir estratègies comunes" per fer un acompanyament.

La segona virtut és que el programa GUIA "desdibuixa i redefineix" el "tractament estàndard" dels problemes de salut mental, "que no servia per a aquest tipus de pacients". Es treballa des d'un model assistencial "més dinàmic i proper" i un enfocament familiar i sistèmic. "El resultat és molt positiu a l'hora de reduir, per exemple, l'aparició de conductes delictives i disrupcions greus, i també pel que fa a l'absentisme escolar i la desadaptació dels entorns laborals", ha apuntat el psiquiatra. A més, evita hospitalitzacions i millora la integració comunitària dels joves atesos. Intervenció ràpida i de xoc El Programa d'Intervenció en Crisi (PIC) ofereix "una resposta ràpida" a joves en crisis, "refugiats a casa", i els fa una intervenció de proximitat, al domicili, per "evitar la cronificació i el deteriorament dels casos".

Està destinat a persones entre els 6 i els 17 anys. Se'ls atén en menys de 72 hores, i en dos mesos, hi ha diagnòstic. "Hem de prendre una decisió ràpida, una orientació ràpida i en xarxa", ha explicat doctora Anna Belén Castellà, directora de la Xarxa InfantoJuvenil Terres de l'Ebre. Com ha apuntat la doctora Castellà, no només atenen crisis "a conseqüència d'un trastorn psiquiàtric greu, sinó també a conseqüència de circumstàncies de vida o d'històries de vida, que en molts casos són molt problemàtiques".

El PIC ofereix dos visites setmanals amb un equip de dos professionals. La totalitat de nens i adolescents atesos ha acabat tornant a l'escola o a la feina perquè el programa "permet una estabilització ràpida en l'entorn habitual de la persona jove". "Ens ha permès inclús retirar tractaments farmacològics perquè, sense una atenció intensiva i una resposta immediata, moltes vegades la crisi acaba en patiment i en un moment de risc", ha afegit Castellà. Anualment, uns 75 pacients de PIC reben l'alta. L'any passat es van donar 27 altes Centre de Salut Mental InfantoJuvenil (CSMIJ) d'Amposta, 34 a Tortosa i 11 a Móra d'Ebre.

Més malestar adult, menys salut mental juvenil

La cap del servei ha apuntat que l'augment de la demanda es dona per "un augment del malestar" a la societat, a l'adult, i en conseqüència, a l'adolescent. "Moltes vegades no ho saben gestionar i ho fan de forma desproporcionada, perquè no tenen bons referents. Amb la intervenció intensiva es detecta si en este malestar o esta conducta autolesiva hi ha una patologia psiquiàtrica o no", ha explicat Anna Belén Castellà.

En el cas de programa GUIA, el doctor José González ha remarcat que els temps i l'objectiu "són diferents" que en el PIC. A GUIA s'atén una petita proporció de pacients d'alta complexitat que remeten altres departaments, malalts "que han passat per experiències de fracàs en l'acompanyament i estan desvinculats dels centres". "No creuen en els tractaments estàndard i hem de definir un model en el qual s'impliquin i se sentin identificats", ha explicat el doctor. "Això requereix un temps llarg i un procés per refer, amb molt afecte i molt entusiasme dels professionals, el vincle trencat".