Segons ha explicat Juan Antonio Duro, catedràtic del Departament d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili i responsable del butlletí, el Règim General, que aplega els treballadors assalariats, ha estat el principal contribuent a la caiguda de l'afiliació, amb un 6,5% de descens lliure, és a dir, encara tres dècimes superior a la del trimestre precedent, mentre que la caiguda del règim d'autònoms s'ha frenat quatre dècimes en aquest trimestre, tot i seguir caient, un 2,2% en concret.
No és cap novetat que la construcció seguisca sent el sector productiu que més s'afona pel que fa a afiliats a la SS, amb una caiguda en picat del -16,2% (ara fa un any el sector va assolir la màxima escabetxina trimestral amb un màxim amb un -21,9%). "La industria, a més, accelera la seua caiguda fins al -6,7%, un punt i mig superior a la del trimestre anterior i sis punts superior a la del tercer trimestre del 2011", exposa el butlletí. També s'ha accelerat, tot i que lleugerament, la caiguda de l'afiliació als serveis, fins al 2,9%, en la línia del que ha passat al conjunt de Catalunya, on la caiguda s'ha accelerat en quatre dècimes fins a l'1,2%.
Pel que fa al nombre d'empreses (suma de centres de cotització del règim general i autònoms), s'ha reduït en un 3,4% el tercer trimestre a les Terres de l'Ebre, set dècimes més que el registre del trimestre anterior (al conjunt de Catalunya s'ha mantingut estable en el -1,7%).
Dels 51 municipis de les Terres de l'Ebre, 39 han mantingut una taxa de creixement negativa en l'afiliació, i 23 han tingut una caiguda superior al 5%. Móra d'Ebre, de nou, encapçala la caiguda d'afiliació (-18,3%), seguit de La Sénia (-15,7. En canvi, este trimestre cap dels municipis presenta un registre positiu. Fins i tot Flix, l'únic municipi on l'afiliació havia anat creixent els darrers trimestres, ha experimentat una caiguda de l'afiliació del 2,2%.L'hostaleria presenta un millor comportament, ja que puja un 8,1% del nombre d'afiliats, i com a novetat fins a cert punt positiva, l'evolució favorable de l'agricultura, ramaderia i pesca, que ha vist incrementar l'afiliació en un 2,4%, enfront de la caiguda del -0,9% del trimestre anterior.
Persones aturades
El nombre mitjà de persones aturades a les Terres de l'Ebre ha estat de 15.587 durant el tercer trimestre, el que representa el 12,4% del total de població entre 15 i 64 anys de la demarcació. Aquesta xifra és 1.064 persones superior a la mitjana del tercer trimestre de l'any anterior, un 7,3% d'increment en termes relatius.
Segons recull el butlletí, l'atur de les Terres de l'Ebre és eminentment masculí. De cada 100 persones aturades, 57 eren homes. Pel que fa a l'origen, els estrangers representen el 28,3% del total d'aturats (4.084). Un dels trets diferencials dels nous aturats és el seu nivell formatiu. Així, si bé el gruix de nous aturats (9 de cada 10) tenen formació assimilada a l'ESO, "cal remarcar l'important massa de nous aturats amb estudis universitaris, que si bé força reduïts en termes absoluts, expliquen 1,2 dels 7,3 punts d'increment del nombre d'aturats", destaca l'estudi. En canvi, es detecta una caiguda de l'atur dins dels collectius amb menor nivell formatiu (gent amb estudis primaris o sense estudis).
La Sénia continua encapçalant el rànquing de municipis de més de 4.000 habitants de la demarcació amb una taxa d'atur aparent més elevada (17,5%). El segon lloc, que el trimestre passat l'ocupava Tortosa, és ocupat aquest trimestre per Deltebre (14,9%), mentre que Tortosa cau a la tercera posició. Per la banda baixa, Flix continua sent el municipi que, amb diferència, mostra una taxa més baixa d'atur aparent (4,4%).
