Les Comunitats de Regants del Delta reclamen que el  llapó siga declarat com a  plaga i l’adopció de mesures urgents per combatre-la. La  proliferació del llapó s’ha  convertit en una de les principals problemàtiques de la gestió de les dos comunitats de regants del Delta de l’Ebre. Cada vegada més, amb l’arribada de la calor i, coincidint amb el punt àlgid de la campanya de l’arròs, estes capes d'algues fan la seua aparició al tram final del riu i als canals de reg recobrint el fons i les parets de les conduccions, dificultant la circulació de l’aigua i provocant obstruccions en preses de reg i estacions de bombament.

“Els recursos que s’han de destinar a la neteja de la xarxa de reg són cada vegada més grans, ja que les comunitats de regants s’han de reforçar en personal i maquinària com a   conseqüència de la prohibició dels tractaments  herbicides”, segons apunten les comunitats en un comunict conjunt. No és  estrany, doncs, que en el moment de màxima afectació per la presència de llapó s’hagen de contractar treballadors  de  reforç i les pales doblen els torns, amb un considerable increment de la despesa en  combustibles. La part del pressupost que es destina a estes tasques supera ja el   50%. Però ni amb este increment de recursos humans i materials n’hi ha prou per guanyar la batalla al llapó. Els regants, tot i que fa molt de temps que tenen problemes amb el llapó, sostenen que en els últims anys la situació s’ha agreujat i ara ja és “desbordant”. “El llapó ha  estat, de fet, un dels principals motius de la  reducció  dels  cabals concessionals  als canals principals que ha obligat les   comunitats de regants a aplicar restriccions en el reg en els últims dies, per tal de poder assegurar la disponibilitat d’aigua a tota la zona regable en una fase del cultiu en què els camps d’arròs necessiten estar inundats”, expliquen.  Afegixen que a banda dels problemes que provoca  al  regadiu, “també representa un perill per a la biodiversitat, sent els macròfits l’hàbitat idoni per a les larves de mosca negra, i l’equilibri dels ecosistemes, provocant problemes d’anòxia a les llacunes i badies  del  Delta”. 

En definitiva, es queixen que el llapó té greus afectacions sobre l’econòmica, dificultant l’activitat agrícola i pesquera i obstruint punts de captació d’aigua. I perjudica algunes activitats humanes com la navegació fluvial.

Per això reclamen un pla amb la participació i compromís de totes les administracions implicades en la gestió fluvial com són la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), etc. “La CHE pel que fa a la millora del programa de crescudes controlades per netejar d’algues la llera del riu; en anys de sequera,  amb  escassedat de pluges i disminució de reserves hídriques als pantans, l’organisme de conca reduïx al mínim els desembassaments  estacionals, com va passar en el de la primavera passada”, argumenten els regants. L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), que s’encarrega del manteniment de la navegació fluvial que inclou, entre d’altres, la sega i retirada dels macròfits del riu que, d’altra forma, farien cap  als  canals,  agreujant  el  problema del  llapó  que  es  forma  a  les infraestructures de reg. Per tots estos motius, els regants consideren que el llapó és una “espècie invasora” i reclamen un pla d’acció per al seu control i eradicació “urgent”.