De vegades, amb l'acumulació d'arena, es fa difícil circular pel passeig. Foto: Sergi Aznar Són un dels encants de la platja de Riumar, a Deltebre. Són enormes i singulars dunes mòbils, que arriben a superar els vuit metres d'altura, en les quals habita una particular flora i fauna associada. Un paisatge dunar protegit, de gran valor natural, que, segons els veïns d'esta urbanització, se'ls està empassant literalment. De la mà de l’Ajuntament de Deltebre, van pensar inicialment replanar-les i convertir la zona en platja urbana, un plantejament que, davant el rebuig frontal dels organismes encarregats de vetllar pel mediambient del delta, han suavitzat per demanar ara, que es rebaixen una mica els grans cúmuls d’arena. De nou, en el fràgil equilibri del delta, topa la força de la natura amb l’activitat humana. Al delta, només hi ha tres zones actualment on creixen les dunes de manera natural: el Fangar, el Garxal, i estes a Riumar.
La creació de les dunes, de fet, va ser provocada artificialment a instàncies dels propis veïns a mitjan dels anys noranta, plantant barreres de canyes i vegetació per fixar l’arena que els dies ventosos vagava d'un lloc a un altre a la platja i la urbanització. Vint anys després, les espectaculars dunes han crescut tant que, quan bufa el mestral, desplacen arena en massa cap al passeig i les cases. “Hem arribat a un punt que des del passeig no veiem la platja, això sembla el Sàhara”, afirma Agustí Castells, president de l'Associació de Veïns de Riumar, amb un miler d'habitatges majoritàriament unifamiliars.
Plantejada la problemàtica a l'Ajuntament, van pensar en convertir la de Riumar en una convencional platja urbana. Però en conèixer este plantejament extrem, que atacaria de ple un dels encants naturals del delta i contravé totes les ordres de protecció que l’afecten, hi ha qui ha posat el crit al cel. “No sé com se'ls pot ocórrer tocar això si són un dels paisatges més espectaculars del delta, un atractiu brutal per als turistes, que fins i tot és visitable sense baixar l'autobús, em costa entendre-ho”, apunta Josep Bertomeu ‘Polet’, gerent de l'empresa Tradicions, Natura i Turisme de Deltebre.“És preceptiu un informe del parc natural del Delta, perquè esta és una zona protegida”, assegura el cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, Miquel Ángel García. “El que no poden plantejar és replanar les dunes, perquè des del punt de vista legal és difícil i el nostre informe serà desfavorable”, afirma Francesc Vidal, director del parc natural del Delta de l’Ebre. “Es tracta d'unes formacions geològiques singulars, amb una vegetació especial i una fauna associada també característiques”, sosté.
Algunes dunes superen els vuit metres d'alçada. Foto: Sergi Aznar“Si les volen els turistes que se les emporten a la casa seua”, apunta Castells amb cert to de desesperació. “No són naturals, les vam crear i simplement ara són desaforades, entenem que són un valor, que estan protegides i desistim de replanar-les, però almenys que ens deixen rebaixar-les una mica, perquè la protecció està bé, però cal poder conviure”, assenyala Castells. L'alcalde de Deltebre, el socialista José Emilio Bertomeu, és també partidari de trobar una solució a mig camí, abandonada ja la idea de la platja urbana: “Cal trobar una solució, entenem que potser replanar-ho tot trencaria un atractiu natural, però que ens les dixen rebaixar una mica perquè passen per sobre del passeig marítim i els vehicles no poden ni circular, amb tanta arena la carretera”, descriu.
Importància internacional
Part de la importància internacional del Delta de l'Ebre està en l'excepcional paisatge dunar que conserva, el més extens de Catalunya. En elles creixen plantes l'esborrall, el lliri de mar o l'ungla de gat. Entre la variada fauna que circula per estos monticles sorrencs estan alguns rèptils com la sargantana cua-roja i la sargantana coallarga. Algunes aus utilitzen aquests espais per niar i alimentar-se.
