Quin goig veure-les a les parades dels mercats i a les peixateries! Porto uns poquets anys xalant amb estos bitxos d’una manera especial perquè han agafat el protagonisme que es mereixen, i ja tocava! Fins fa poc només veia galeres mesclades entre la morralla per fer caldo, tot i que val a dir que un fumet de peix amb galeres és una gran història (per quan no podeu trobar galeres fresques, us recomano el fumet de peix de Conserves Garriga, d’Alcanar).

Quan jo era menuda les galeres eren per al caldo i l’arròs dels diumenges, i… també fregides, per sucar pa amb la mescla de l’oli d’oliva i el suquet que hi deixen anar. També es feien a la brasa: senzill.. però per llepar-se els dits!  Val a dir que no és un crustaci fàcil de menjar perquè té moltes punxes a la seua closca entre rosada i grisosa. De tota manera, us recomano que xucleu la substància de la closca, és una autèntica delícia que et farà caure la llagrimeta.

I és que la galera, com mols altres productes de casa nostra, ha passat de ser un producte humil a les taules  a ser un producte de prestigi, res a envejar ni al llagostí ni a l’escamarlà. El peixater calero Jordi Guzmán, m’explica que de desembre a març les galeres són un producte molt apreciat per als consumidors; “La galera ovada és una autèntica delícia i en estos mesos  està molt valorada pels paladars”, afirma. La venta a peixateries i mercats  té el seu moment àlgid estos primers mesos de l’any. Podem trobar galeres durant tot l’any, però aleshores gran part venen importades de França i Croàcia, i no tenen les mateixes garanties de sabor que les que es pesquen a la costa de l’Ebre.
 
A Catalunya, és a la costa de casa nostra és on s’agafen les galeres que consumim majoritàriament. “Tindre una mar que barreja l’aigua dolça i salada pel fet  d’estar a la vora del delta de l’Ebre fa que sigue un lloc idoni  i se’n agafin en abundància”, m’explica Clemente Curto, pescador de l’Ampolla. Les galeres se pesquen amb el sistema més habitual a la nostra costa: la pesca d’arrossegament. Acostumen a viure sota la sorra de la mar i amb una temperatura tèbia. És necessari que  passe primer una barca per fer-les sostovar i la barca que va darrera pugue agafar-les amb la xarxa, el que els pescadors en diuen anar a remolc. I el que m’agrada és la solidaritat entre el gremi, ja que el que s’acostuma a fer és que la primera barca que ha passat, al cap d’un temps acordat dona la volta i passa pel mateix lloc i així també en  pot pescar. Només quan hi ha temporal, la primera barca si que pot pescar-les sense necessitat de que es tingui que practicar l’anar a remolc.

“I es que les galeres no han tingut el valor culinari com ara. Els pescadors les havíem de llançar un altra vegada a la mar”, recorda Clemente, amb 30 anys d’ofici de pescador i amb peixateria a l’Ampolla.  “Les galeres han d’estar ben vives a l’ hora de vendre-les, només així aconseguixen estar en la màxima frescor i qualitat”, apunta.  Fora d’esta temporada de fred, les galeres ja no es pesquen amb tanta freqüència, perquè dixen d’estar ovades. A més es practica la sostenibilitat i es procura que als mesos de calor puguen reproduir-se i regenerar-se dins les aigües de casa nostra.

Desprès d’anys de llacuna, en què les galeres eren un producte molt local, i molt difícil de trobar fora de les fronteres de casa nostra, ara podem dir que estan més presents als restaurants. Eduard Llambrich, cuiner del Restaurant Mestral a l’Ametlla de Mar, ha apostat en els últims anys per donar visibilitat al producte. Fill de pescador calero i dedicat a la cuina del mercat local, Eduard va aprofitar els dinars de calçotades per a donar a conèixer les galeres entre la gent de fora. Ara hi ha plats que són més gurmet i les galeres se servixen sense closca, perquè siguen més fàcils de menjar. La carta del Restaurant Mestral proposa versions de plats tradicionals i d’altres adaptats a les exigències dels comensals: arròs amb galeres nues i verduretes de l’hort; aperitiu de brandada de bacallà i galera amb polpa de mango; crema de galera amb oli d’all i julivert i nata, aperitiu de mousse galera i llagostí.
 
Podeu tastar estos plats durant les V Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres de l’Ebre que es fan fins el 4 de març i que se sumen a les propostes d’un gran col·lectiu de restaurants de L’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’ Alcanar. Unes jornades en què es fa pedagogia sobre les possibilitats que té la galera a la cuina: xalareu menjant-les de moltes maneres, amb versió clàssica i més creativa, però recordeu que la seua qualitat és fruit de la seua frescor i el sabor intens de mar. De fet, un producte local tant versàtil ha aconseguit captar l’atenció de nombrosos restauradors, també de terra endins, que donen empenta a este producte mariner de proximitat.

Jo, de totes maneres, continuo xalant menjant-me-les fregides i xuclant tots els seus sabors, tot i que em punxe!