Les ramaderies d'Alfara reclamen una modificació de la llei per evitar "la ruïna"

A un pas de tancar després que un jutjat de Barcelona haja decretat com a mesura cautelar suspendre les activitats de tempteig.

Publicat el 24 de setembre de 2013 a les 15:40

A un pas de tancar. Així es troben, segons asseguren dos ramaderies d'Alfara de Carles, després que un jutjat de Barcelona haja decretat com a mesura cautelar suspendre les activitats de tempteig (conegudes com a tienta en castellà) que es mostren a penyes, grups d'amics i turistes, més recentment al mercat rus.
"Som ramaders des de fa 3 generacions, fa 100 anys. Ens deixem la vida pel benestar dels animals i ens sembla del tot exagerat arribar a estos extrems", ha lamentat Angelina Mur, propietària de la ramaderia José Mur.

La seua ramaderia, juntament amb la de Rogelio Martí van rebre el passat 13 de setembre una ordre judicial que els obliga a aturar estes activitats, (demostracins taurines sense sang) que segons expliquen, constitueixen el fonament econòmic de les seues ramaderies. El titular del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona considera que les proves de bous per a turistes que van organitzar l'any passat estos dos ramaderies d'Alfara de Carles són un un espectacle "il·legal i prohibit" perquè infringixen, segons els magistrat, la Llei de Protecció dels Animals. Per la qual cosa ha decretat com a mesura cautelar la suspensió d'aquestes activitats.

Els ramaders, ja han presentat un recurs apel·lació contra aquesta mesura i, mentrestant, han hagut de rescindir el contracte als treballadors de temporada i suspendre totes les activitats previstes fins al 30 d'octubre, quan acaben aquestes activitats adreçades a turistes. "Hem hagut de parar tota l'activitat ramadera. Ens hem quedat totalment indefensos i a un peu de la ruïna, la situació és molt crítica", expressa Mur. Segons les previsions d'aquesta ramadera, la suspensió de les proves taurines pot comportar unes pèrdues de 100.000 euros aquesta temporada. Una situació que pateix de forma idèntica la ramaderia de Rogelio Martí, segons ha constatat el seu propietari. Totes dues ramaderies tenen uns 200 caps de bestiar, destinats als correbous.
Davant la falta d'un criteri unificat en el sí de la mateixa Generalitat -el departament d'Agricultura ha avalat aquest tipus d'activitats, mentre que Interior s'hi ha mostrat clarament contrari- i també d'indefensió legal, les ramaderies, que este dimarts han rebut també el suport explícit de l'Alcalde d'Alfara, Josep Mas, i també de l'alcalde i ramader de Xerta, Moisés Fabra, han reclamat una modificació legal per tal que aquest tipus d'activitats estiguen emparades. "No es perjudica només les ramaderies del poble sinó també l'activitat econòmica del territori", argumenta Mas.

El secretari de l'Agrupació de penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, Santi Albiol, ha lamentat que "amb aquesta decisió s'ataque directament la llavor de la festa, les ramaderies" I ha assegurat que en un principi "no s'havia contemplat incloure aquestes activitats a la llei dels correbous per què sempre s'ha entès com una activitat més dintre de les tasques ramaderes".

Per la seua banda, Fabra ha explicat que ja s'han produït reunions "amb tots els diputats ebrencs" i que "els propis diputats veuen molt complicat fer entendre i explicar als diputats de la resta de Catalunya esta possible modificació de la llei. Malament anem si des del territori no som capaços d'explicarho", ha lamentat l'alcalde de Xerta.