El fort increment de les Terres de l'Ebre, amb un 4,9%, va situar estes comarques com les més expansives de Catalunya durant el 2015. Els motors de l'expansió d'este territori van ser les activitats energètiques, que van incrementar un 6%, juntament amb els serveis, amb un 5,2%, principalment per un augment de les pernoctacions hoteleres. En el conjunt de la demarcació de Tarragona, l'increment va assolir el 3,7%, una mica per sobre de la mitjana de Catalunya, que se situa en un increment del 3,4%, segons les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal de BBVA CX.

El Catedràtic Emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, i el director de Zona de BBVA a Tarragona, Joan Marin, han presentat a Tarragona l'Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX. Oliver ha subratllat que, des del 2007, no es veia un creixement mitjà tan elevat a Catalunya, tot i que ara els punts de partida són més baixos.

L'estudi reflectix com, a la demarcació tarragonina, són les comarques ebrenques qui lideren la millora del creixement català, amb un 4,9%, mentre que el Camp de Tarragona, amb un 3,3% presenten registres més en la línia de la mitjana del país. En tots dos casos, es percep una notable "terciarització" de l'economia, cada cop més depenent dels serveis. En el cas de les Terres de l'Ebre, l'augment del seu Valor Afegit Brut (VAB) les va situar per sobre del segon conjunt de comarques en ordre de creixement, les Centrals amb un 4,3%.

Oliver ha subratllat que, per primera vegada des de la recessió, el sector de la construcció a la demarcació va créixer per damunt del 2,5%, tot i que encara acumula una davallada de més del 40% des de l'any 2010. Després que l'any 2006 s'iniciessen 24.833 habitatges al Camp i l'Ebre, el sector va tocar fons el 2014 amb tan sols 226. L'any 2015 va iniciar una lenta recuperació, assolint els 486 habitatges iniciats, i Oliver ha pronosticat que, enguany, "la xifra podria arribar al miler al conjunt de la demarcació".

Segons el catedràtic, tot apunta que l'any vinent els sectors industrial, constructiu i de serveis mantindran un creixement de l'ordre del 3,5%. "Acumularem tres anys de recuperació", ha destacat. De cara al 2017, les perspectives són també favorables, però més contingudes, amb un creixement que s'estima en el 2,5%. Oliver constata que els anys 2015 i 2016 formen part "del procés de sortida molt definitiva de la crisi en taxa de creixement", tot i que encara falten almenys cinc anys, a parer seu, per recuperar els nivells d'ocupació, benestar i la resta dels "estralls de la crisi".

L'Ebre, en detall
La indústria a les Terres de l'Ebre va créixer el 2015 un 5,5%, especialment per un bon any energètic. A este sector s'hi va sumar l'activitat terciària, que també va créixer amb intensitat, un 5,2% respecte al 3,6% de Catalunya. Per contra, el sector primari es va contreure, amb un -1,2%, i la construcció només va créixer un 1,2%.

L'alça dels serveis expressa, segons Oliver, la recuperació de l'activitat turística, amb un augment de les pernoctacions hoteleres a les Terres de l'Ebre del 20,5%, després d'un estancament entre el 2011 i el 2014. Este impacte es va traduir en augments de l'hostaleria (13,4%), el comerç (6,7%) i transports i emmagatzematge (4,3%).

A més, el fort increment del sector industrial a les Terres de l'Ebre (5,5%) el va situar per sobre la mitjana catalana (2,7%), i liderant el creixement dels diferents eixos catalans, reflectint tant els creixements dels productes energètics, com el fort avenç de les produccions estrictament manufactureres, un 4%. Pel que fa a la construcció, el menor augment del VAB de la construcció a les Terres de l'Ebre va reflectir els baixos creixements de l'edificació i promoció immobiliària (0,3%) i instal·lacions i acabat d'edificis (1,0%) i la contracció de l'obra civil (-5,1%).

Finalment, en l'àmbit del primari, la contracció de l'activitat el 2015 (-1,2%) va denotar la pèrdua de la branca més important, l'agrícola (53,3% del VAB primari el 2014), que va caure un -2,5%, mentre que la ramaderia (41,4% del VAB primari el 2014) va créixer d'un 1,9%, a la qual s'hi va sumar la davallada pesquera (-14,0%). Entre les principals produccions agrícoles, els cítrics van contribuir a la reculada, amb una reducció de l'1,4%.

El creixement, per comarques
Les vint comarques catalanes que van presentar un augment del VAB superior a la mitjana catalana (3,4%) dibuixaven un mapa que s'estenia pel sud del país, abraçant la Ribera d'Ebre (5,8%), la Terra Alta (3,9%), el Montsià (3,8%) i el Baix Ebre (4,3%).