Van passar la nit en la recreació d’un campament romà instal·lat a la Torre de la Candela, a L’Aldea, i encara a les fosques, van desmuntar les tendes i, vestits de legionaris romans, van començar a caminar cap a Amposta. Seguiran una rutina similar fins al 17 d’agost que els durà des de l’Ebre a Cartagena. Són els 10 voluntaris, majoritàriament historiadors i arqueòlegs, enrolats en el projecte Via Scipionis que emula un fet bèl·lic de la II Guerra Púnica seguint l’itinerari que van recórrer l’any 209 aC quatre legions romanes comandades per Publio Scipio 'L'Africà' per atacar la base de subministrament de les tropes cartaginesos d’Anibal. A les poques hores de caminata, ja podien començar a intuir com de pesat va ser aquell viatge fa més de 2.000 anys. Però pensen continuar, al llarg de 460 quilòmetres i passant per més de 15 localitats de 4 comunitats autònomes, amb un doble objectiu: d’una banda, fer recerca històrica precisament sobre el desgast que van poder patir aquelles tropes, en l’aspecte humà i també en el material. D’altra banda, cridar l’atenció sobre el potencial que podria tindre l’habilitació del recorregut com a ruta turística, i també com a eina de divulgació històrica.
  Passades les 6 del matí, sis ‘legionaris’ creuaven este dilluns el Pont Penjant d’Amposta i recorrien el carrer principal de la ciutat en fila de dos. Davant la sorpresa d’algun transeünt matiner, seguien per un camí paral·lel a la Serra de Freginals cap a La Galera i Godall, on el sol començava a escalfar. D’allí, es van dirigir cap al riu Sénia, que van creuar per Sant Joan del Pas (Ulldecona), i més endavant, fins a Traiguera, on ha mitja tarda van começar a preparar el segon campament de la ruta.

La idea és obrir els diversos campaments a la ciutadania per fer difusió de la seua gesta, però principalment de la gesta primigènia, la històrica, i donar a conèixer com era la vida quotidiana d’una legió al segle III aC. “El nostre objectiu és fer divulgació del període històric al qual representem i posar en valor el traçat de rutes antigues, que van arribar a ser molt importants i avui dia estan força oblidades tot i que tenen un gran potencial si se saben valorar com un  actiu, tal com podem veure amb altres itineraris que seguixen milers de persones a peu cada any, com el Camí de Sant Jaume”, apuntava l’arqueòleg José Miguel Gallego, un dels impulsors de la idea.
  Este dimarts continuaran la ruta, amb 36 quilòmetres més fins a Burriol. A banda de la forta calor, la caracterització implica un sacrifici afegit: els escuts de fusta a l’esquena, els cascs de coure al pit, llances, espases, les sandàlies de cuir... Els voluntaris també seguiran una dieta especial, basada en els aliments que podien tindre disponibles les tropes. Tot plegat, segur que els dixarà petjada. Per això s’han pesat i s’han pres la pressió abans d’emprendre viatge, i comprovaran el resultat en arribar com a part del seu estudi de recerca.

El projecte en marxa ha estat concebut i dissenyat per l’empresa ‘Artifex, conservación y recreación del patrimonio arqueológico’. També hi participen les empreses La Subura i Bellum Annibalicum i compta amb l’aval del Laboratorio de Arqueología Experimental de la Universidad Autónoma de Madrid, la Asociación Española de arqueología Experimental i la xarxa internacional de museus a l’aire lliure EXARC. També han rebut el suport d’Ajuntaments ebrencs i del Museu de les Terres de l’Ebre.