"Espanya és el segon estat del món, després de Cambodja, amb més víctimes de conflicte bèl·lic sense identificar", assegura Roger Heredia. Ell i Marc Antoni Malagarriga són els dos impulsors del primer banc d'ADN de Catalunya de familiars de desapareguts a la guerra civil, i l'han vingut a presentar a Tortosa este dilluns. De moment hi ha sis families que s'han realitzat l'extracció per tal que el Laboratori de Genètica Forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona la processe i en determine el perfil genètic. És un primer pas necessari per emprendre un llarg camí que hauria de conduir a posar fi a una vergonya que continua 75 anys després del conflicte, i és l'existència de centenars de fosses que han engolit milers de restes de soldats que van perdre la vida i la identitat en la batalla.
La presentació del banc d'ADN a les Terres de l'Ebre, que s'ha fet de la mà de l'Associació Lo Riu per l'Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l'Ebre, ha coincidit amb la visita esta setmana a l'Estat espanyol de dos representants de l'Alt Comissariat de Nacions Unides per a les Desaparicions Forçades i Involuntàries per avaluar l'incompliment d' un acord establert pel Dret Penal Internacional: identificar els desapareguts lligats a un període de guerra civil i dictadura. "Això vol dir obrir totes del Fosses Comunes i fer un Banc d'ADN per poder creuar dades genètiques", expliquen els dos promotors del banc genètic, que van poder mantenir una reunió amb els dos membres del Comissariat i un centenar de familiars de desapareguts per exposar-los la situació: "Van expresar-nos la seua incredulitat i es van comprometre a estudiar tots els casos que se'ls presentin i a no donar-ne cap per tancat fins que totes les persones estiguen identificades", ha assegurat Heredia, originari de la Torre de l'Espanyol.
Conscients de les dificultats
De moment, lluiten amb els seus mitjans per una iniciativa que presenta moltes dificultats: "D'una banda, és necessari que la gent la conega, i per això hem demanat al Govern català que trasllade la informació referent al banc per començar als més de 4.300 familiars censats que han denunciat la desaparició d'alguna persona al cens de desapareguts", assegura Malagarriga. "No entenem perquè s'està dilatant tant aquesta qüestió, estem perdent un temps molt important, perquè cada cop quedaran menys familiars directes i la qüestió es complicarà més, portem molts anys de retard i anem contrarrellotge", afirma Marc Antoni. "Les mostres s'estan perdent, anem contracorrent", conclou Roger. A més, el cost de les proves (150 euros cadascuna) també és un inconvenient, tot i que "la llei deixa clar que els costos han d'anar a càrrec del Govern, així que el que fem de moment és avançar nosaltres els diners", afegix.
