La maquinària que ha de dixar en vigor el Pla de la Conca de l’Ebre fins al 2021, una revisió de l’aprovat l’any passat amb tant retard que ja s’ha hagut de revisar, ha començat a rodar avui a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a Saragossa. I com s’esperava, ha caigut la primera de les aprovacions per les que passarà el nou pla fins que el ratifique el Consell de Ministres per presentar-lo davant de la Comissió Europea. També s’esperava que el nou pla no modifiqués els minsos cabals ecològics contemplats per al tram final de l’Ebre, ni l’excés de regadius previstos ni d’embassaments, ja que de fet, es coneixia des de fa uns dies el rebuig a les al·legacions del Govern català, també de la PDE i dels 4.000 ciutadans de les Terres de l’Ebre que van subcriure-les. Però amb tot, s’han produït sorpreses a la reunió del Consell de l’Aigua de la Conca, on s’ha evidenciat que creix l’oposició de les Comunitats Autònomes contra el document. Així, hi ha votat en contra la Generalitat de Catalunya, després que es desestimés la petició d’incorporació de la proposta de cabals ambientals aprobada per la Comissió per a la Sostenibilitat, entre altres al·legacions. Però també han emés el seu vot desfavorable els representants de les comunitats de Navarra, Euskadi i València, a més dels regants de l’Esquerra de l’Ebre, dos ajuntaments –entre ells el de Deltebre-, un representant de les hidroelèctriques i els dos de les entitats conservacionistes en defensa de la Conca de l’Ebre, entre elles la Plataforma en Defensa de l’Ebre. D’esta manera, si l’anterior pla va aprovar-se per 72 vots a favor i 9 en contra, a banda de 5 abstencions, ara els vots favorables han estat 66, i els contraris han pujat a 19, amb 2 abstencions.

“No ens ha sorprés que el pla, malgrat les al·legacions presentades en el períodoed’exposició pública, s’haja presentat intacte, és una oportunitat que ha perdut l’Estat per adaptar-se a les directrius de la directiva marc de l’Aigua europea, la qual cosa posa en perill fons europeus en materia d’aigues i pot ocasionar un greu perjudici econòmic als usuaris de l’aigua”, ha advertit Susanna Abella, portaveu de la PDE. Per contra, “el que ha passat avui evidencia que s’ha trencat el consens de tota la conca, del que fins ara s’havia desmarcat Catalunya, i ha quedat clar que està pujant el rebuig”, ha valorat Susanna Abella, portaveu de la PDE i dipositant d’un dels vots contraris. Tot i que el pla tira endavant amb el mateix règim de cabals de 3.000 hm3/any per al tram final, ni la meitat del que demana Catalunya, i amb una previsió de 465.000 nous regadius i mig centenar d’embassaments contemplats, i davant les poques espectatives que el Govern de l’estat rectifique en la seua tossuderia de mantindre intante el pla en els tràmits successius, la PDE sosté que les raons exposades avui en contra, creixents, són un toc d’alerta de cara a l’informe que haurà de fer la Comissió Europea quan li arribe el document, possiblement cap al primer trimestre de l’any vinent. El conflicte que desperta el pla ha quedat avui sobre la taula.

Greu i lamentable, segons Vila
Un cop tancada la reunió, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha lamentat avui que s'haja desatés la proposta de cabals per al tram final de l’Ebre que va aprovar la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i que tampoc haja tingut en compte les pròpies consideracions de la Comissió Europea. Segons Vila, “és molt greu i lamentable que no s’hagi atès una proposta pactada a nivell territorial”. El conseller dha demanat al Ministeri de Medi Ambient que “recondueixi aquesta decisió” i confia que l’oposició de Catalunya, País Basc, País Valencià, Navarra, i els recels de la mateixa Comissió Europea al nou pla de conca,“torni la sostenibilitat i la racionalitat als cabals de l’Ebre”. “El nou pla neix amb l’oposició de 4 de les 9 comunitats per on passa l’Ebre, la qual cosa vol dir que té encara més rebuig que l’actual”, ha afegit Vila.
 
El conseller Vila recorda que la proposta de Catalunya “permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques a l’entorn de l’Ebre”. En aquest sentit, es plantejava un volum anual de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en normalitat i 9.907 hm3 en anys humits, unes xifres molt allunyades del Pla Hidrològic vigent fins ara (3.009 hm3/any). D’esta forma es plantejava un règim de cabals fins a 3 vegades superior als actuals.

La PDE denuncia els fraus del pla
Entre les qüestions que ha denunciat la PDE en el seu vot motivat hi ha el que considera “un frau al sector agrari de la Conca”, perquè “de les 465.000 ha de nous regadius, només entre un 5 i un 10% poden tindre viabilitat en les properes dècades”. Les falses demandes però, ha advertit, donaran lloc a noves concessions “de les que se’n beneficiaran les comunitats d’usuaris que participaran en la venda de drets d’aigua a altres conques”.

Pel que fa als cabals ambientals contemplats al pla els ha titllat igualment de “frau” en sostindre que s’han determinat en funció d’una manipulació tècnica i obeint un únic criteri: “El cabal ambiental és el sobrant de les demandes teòriques previstes al pla”.