“S’assemblea a una banderilla, com les que els toreros claven al llom del bou per a que es vaja debilitant, és com un símbol feixista clavat al llom del nostre riu com per a constatar que ells van guanyar la guerra”, afegia la politòloga Cinta Arasa en aquell treball audiovisual.
Però davant el rebuig que desperta a molts el monument, el més gran del franquisme a Catalunya, es contraposen aquells que el defensen com a imparcial, eliminats d’alguns dels elements més sagnants, o fins i tot com a atractiu turístic. I encara altres que opten per aplicar altres lectures, aprofitant que el pas del temps potser ho permetria. «És un element que podria donar un servei pedagògic per il·lustrar una època que no ha de tornar, sempre i quan quedés inclòs en una ruta sobre la batalla de l'Ebre, instal·lant plafons explicatius, com a exemple en un discurs històric, no descontextualitzat, però en qualsevol cas estaria bé que la ciutadania decidisca», afirmava setmanes enrera Albert Curto, director de l’Arxiu Històric Comarcal.

I entre uns i altres, el cas és que fa mig segle que una de les bases del vell pont de la Cinta, volat per l'exèrcit republicà a l'abril de 1938, sustenta el monument inaugurat pel dictador l’any 1966 en un acte de fervor ciutadà, tal com reflectia el NODO per dixar palesa l’acció del règim: “En la avenida Colón se inicia el clamoroso recibimiento de más de 100.000 personas. El vecindario en masa de Tortosa y sus barriadas (…) tributan al caudillo, prolongándolo en esta tarde inolvidabl como guirnalda de inquebrantable adhesión y cálido entusiasmo”, relatava el locutor com enfollit.

Allí quedava inaugurat el 21 de juny de 1966 el monument a la Batalla de l’Ebre, de 45 metres d’alçada. Fou una iniciativa del Consejo Provincial del Movimiento el 1962. Una comissió executiva va escollir el disseny de l'escultor Lluís Maria Saumells, el qual, a més, exercí de director de l'obra. Les obres es van prolongar dos anys i el seu cost va ser de 4,5 milions de pessetes, finançats a base de subvencions i donatius de la Diputació Provincial, ajuntaments i col·lectius particulars. El monument es composa d'una piràmide estilitzada i esgarrada per orificis de metralla, els quals es van transformant progressivament en ciris i creus. A la part frontal s'hi troba la creu de Sant Jaume, en homenatge a l'exèrcit, coronada per una àguila de grans dimensions. L'altra, per la figura d'un soldat que eleva un estel cap al cel. A la part posterior, mirant simbòlicament a la serra de Pàndols i de Cavalls, s'hi disposa una creu llatina en record als caiguts a la batalla de l'Ebre, detalla la fitxa 24 del Cens de Simbologia Franquista de la Generalitat.

L'any 1980 l'Ajuntament de Tortosa va treure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres de la part dreta de la pilastra, en què es llegia la dedicatòria "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz".  L’any 2005, el nou planejament urbanístic, aprovat pel govern d’esquerres local, va catalogar l’estructura com a bé integrant del patrimoni cultural català i tres anys després el govern local de CiU i ERC va traure les plaques que commemoraven la inauguració del monument.

Alguns intents infructuosos 

En diverses ocasions, el monument de l’eterna discordia ha arribat al ple municipal. L’any 2010 els vots de CiU i el PP van tombar la moció del Casal Panxampla que en demanava la retirada. El gener passat va intentar-ho ICV-ET, amb una moció que reclamava el compromís municipal per consultar a la ciutadania sobre el futur del monument. Va rebre el suport d’ERC i el PSC, però va ser tombada amb els vots de CiU, el PP i Plataforma per Catalunya. CiU va afirmar sentir-se “pares de la criatura”, en referència a la consulta, “però per tal que siga una veritable consulta, cal haver presentat les alternatives i saber-ne el cost”, va afirmar la tinent d’alcalde Meritxell Roigé.

Ara l'advocat madrileny Eduardo Ranz, ha presentat una denúncia davant el Tribunal Suprem (TS) contra l'alcalde de Tortosa, el senador Ferran Bel (CiU), per incomplir la Llei de la Memòria Històrica en mantenir el monument franquista i ha demanat a l’Ajuntament que dicte un ordenament per a la seua "retirada immediata".

Mentrestant, però, com fa mig segle, l’aguila mira endavant fent el moviment de batre enèrgicament les seues ales i el combatent, al cim més alt, estira el cos i el braç ben dret, fins tocar el cel. Això sí, cada vegada més decrèpit, perquè a hores d'ara cap Administració se'n fa càrrec del manteniment.