És greu perquè sóm un collectiu massa castigat per la crisi i per la fredor empresarial de fer quadrar balanços a cops d'ERO. Nefastes gestions que es recondueixen per la via de la patada al cul de tants treballadors que s'hi ha deixat la pell i que de sobte es coneveteixen en simples xifres en un trist taló indemnitzatori. El moment és també "gloriós" perquè la necessitat i la capacitat de reinvenció dels periodistes ha de contribuir a un nou marc comunicatiu que, en casos com el d'Aguaita.cat es construeixen a partir d'apostes personals gairebé heróiques. Tot plegat per mantenir l'esperit crític amb la societat que ens envolta i reforçar la democràcia en el sentit més ampli. La informació local, de proximitat, té més raó de ser que mai.
L'abandonament dels grans mitjans de les corresponsalies i la informació local obre, doncs, un escenari interessant per a noves fórmules de comunicació que es poden convertir en sortides reals d'ocupació com aquesta nova finestra comunicativa.
Felicitats per la iniciativa i molta sort!
