Foto: EPL'informe de l'Institut Geològic i Miner (IGME) considerat “definitiu” assenyala que la sismicitat a la zona de la costa del Sénia és en part d'origen natural encara que es pot considerar "raonablement i a la llum de les dades disponibles, que ha estat relacionada amb les operacions d'injecció de gas matalàs" dutes a terme durant el mes de setembre de 2013 al magatzem d’ESCAL-UGS, que van activar altres falles desconegudes fins ara. En l'informe de l'Institut Geogràfic Nacional --conegut recentment--- també s'apuntava a l'existència d'una falla fins ara desconeguda.
Així, el nou informe que ha sortit a la llum concreta que la primera part de la sèrie sísmica Castor és "clarament" sismicitat induïda i que va tenir una magnitud "relativament petita”, fet que considera "habitual" en operacions similars i que va ser sincrònica amb les injeccions de gas.
Per contra, la segona part de la sèrie sísmica sembla correspondre a sismicitat disparada. Esta segona, segons conclou l'estudi, sembla indicar "l'existència a l'entorn de falles que poden ser activades, originant sismes de major magnitud que els esperables en relació exclusivament amb la sismicitat induïda".
Falles dins del magatzem
Respecte a les falles que han produït la sismicitat més important, l’IGME conclou que són les de dimensions "relativament petites", que es localitzen a l'interior del magatzem i que no afloren en superfície. En concret, estimen que la magnitud que podria aconseguir un terratrèmol originat per estes falles és d'una magnitud de l'ordre de 4,8.
D'esta manera, l’IGME recomana al Govern la conveniència de realitzar una sèrie d'estudis geològics i geofísics de major detall per caracteritzar amb major fiabilitat la magnitud dels terratrèmols màxims possibles a la zona i el seu entorn, i la seva probabilitat d'ocurrència.
Les recomanacions, segons l'organisme, se centren a intentar reduir al màxim les llacunes d'informació existents per poder prendre en el futur les "decisions oportunes" i, en conseqüència, aconsella també avançar en la confecció de "possibles procediments d'actuació, vigilància i control per a este tipus d'activitats".
Este és el tercer informe que ha realitzat l’IGME sobre la qüestió. El primer va ser el 2007, el segon té data de 20 de desembre de 2013 i és en resposta a un requeriment de la Direcció general de Política Energètica (Ministeri d'indústria, Energia i Turisme, MINETUR) sobre les causes de la sismicitat esdevinguda en mesos anteriors a l'entorn del magatzem Castor.
Fins a 2013, únicament s'han registrat a la zona 34 terratrèmols de magnitud fins a 3,3. La sèrie sísmica del Castor, del setembre de 2013 i fins al 21 d'octubre, és de 516 terratrèmols de magnituds entre 0,7 i 4,2. En este període es van arribar a produir fins a 53 moviments sísmics al dia.
L'activitat sísmica va començar a disminuir gradualment a partir del 17 de setembre, quan es va parar la injecció de gas. No obstant això, el 24 de setembre, segons explica l'informe del IGME, es va reactivar la sismicitat amb uns 20 terratrèmols i un d'ells de magnitud 3,5. Entre el 30 de setembre i el 21 d'octubre es van produir set sismes de magnituds superiors o iguals a 3,5.
