Llates emparentades, l'exposició de cistelleria ugandesa que mostra al Museu de la Pauma els vincles globals de l’artesania

L'equipament del Mas de Barberans, que s'ha adherit a la Carta Europea de Turisme Sostenible del PN dels Ports, organitza divendres un taller d'elaboració de paper amb fibres vegetals

La llata és la base comú de peces elaborades per artesansde procedències ben llunyanes.
La llata és la base comú de peces elaborades per artesansde procedències ben llunyanes. | Cedida
Redacció
04 de desembre de 2024, 14:08
Actualitzat: 17:47h

Després d’Spirales, l’espectacular treball amb vímet dels francesos Corentine Laval i Karen Gossart, ja es pot veure al Museu de la Pauma de Mas de Barberans una nova exposició amb vincles internacionals que enllacen este municipi amb Uganda. Serà una mostra de producció propia que connecta l’artesania local i la cistelleria. Estos dies de vacances és més que recomanable la visita a l’equipament, on també es durà a terme un taller d’elaboració de paper amb fibres vegetals, este divendres 6 de desembre. I una altra de les novetats que presenta el Museu de la Pauma és la seua adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) de l’àrea del Parc Natural dels Ports, sent un dels primers ens que pren la iniciativa.

Llates emparentades és el nom de l’exposició que es pot veure fins al 15 d’octubre de l’any vinent. S’hi poden trobar més d’un centenar de peces totes provinents de l’artesania ugandesa i que formen part de la col·lecció privada de l’artesana danesa Jette Mellgren i la seua parella, Jan Johansen.  «El que volem és mostrar com l’artesania i els materials interactuen entre continents i ho fem a través de les fulles de pauma trenades», apunta Mellgren, comissària de la mostra.

L’artesana danesa Jette Mellgren i la seua parella, Jan Johansen.
L’artesana danesa Jette Mellgren i la seua parella, Jan Johansen.

Al centre de la proposta hi ha la base de totes les peces tradicionals de pauma a les Terres de l’Ebre, anomenada llata, un trenat característic que serveix de fil conductor de la mostra i que curiosament és pràcticament idèntic al de les peces de cistelleria ugandesa. Varien els materials, els patrons i els objectes, però la base és la mateixa.

Un projecte de suport a dones, nens i joves vulnerables a Uganda

Jette i Jan van van participar en un projecte de suport a dones, nens i joves vulnerables al nord d’Uganda, que es va desenvolupar del 2009 al 2018, amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors de Dinamarca. L’objectiu del projecte, treballant sempre amb ONG locals, era que la població local tingués una font d’ingressos segura després de dècades de guerra civil. La seua tasca va consistir en buscar cistellers autòctons que dominessen l’ofici per ensenyar-lo a la població local, sempre respectant la tradició ugandesa i els materials locals. Els noms d’estos artesans també tindrà un reconeixement especial a l’exposició.

Tot i que el projecte va finalitzar fa sis anys, la parella ha mantingut els vincles amb la comunitat de cistellers ugandesos. Estos vincles sumats als que tenen amb el Museu de la Pauma i al Racó dels Artesans, la fira monogràfica de les fibres vegetals, on hi munten parada des del 2009, ha fet possible esta exposició que mostrarà la gran diversitat d’usos, formes, colors i tècniques de la cistelleria ugandesa. Al país hi conviuen més de cinquanta cultures tribals diferents que després de dècades de guerra civil i unes infraestructures poc desenvolupades han conservat la seua idiosincràsia.

La mostra està oberta, amb peces molt diverses i acolorides.
La mostra està oberta, amb peces molt diverses i acolorides.

Winnoves, olukus i estores

Entre les peces exposades s’hi podrà trobar una selecció d’utensilis que formen part de la vida quotidiana de la població local, com ara l’odero o winnowa, una peça plana que s’utilitza per a classificar i netejar tot tipus de cereals, com a pala per agranar o safata per transportar aliments; un ampli ventall de barrets fets amb diferents materials (palma, papir, herbes); o l’oluku, una mena de cistella que es fa servir per protegir als bebés del sol i de l’aigua a més de mantenir el contacte corporal quan les mares els porten lligats a l’esquena; estores que serveixen per asseure’s, treballar, o de separadors, i una gran varietat de recipients per guardar o transportar aliments.

Hi ha una part dedicada als patrons de les llates i una altra centrada en la gran diversitat de materials, els més utilitzats són les palmes, però també hi ha papirs, bambú, agulles de pi, palmes de plàtan i moltes herbes diferents, i en alguns casos plàstics reutilitzats.

Com a preludi, a les escales del Museu hi ha una instal·lació de Jordina Bravo que combinarà les llates ugandeses amb les elaborades per les artesanes del Museu.

L’exposició, comissariada per Jette Mellgren, ha estat coordinada per Pepa Subirats, el disseny gràfic és de Carme Pons i els suports de l’exposició i fotografies han anat a càrrec de Jan Johansen. Ha estat produïda per l’ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i compta amb la col·laboració de 20 cistelleres i cistellers ugandesos i les artesanes del Museu de la Pauma.

Taller d’elaboració de paper

A més de contemplar esta mostra, el Museu ofereix activitats com el taller d’elaboració de paper a partir de fibres vegetals que es durà a terme el proper 6 de desembre. L’impartirà el col·lectiu Sastres Paperers, que mostrarà diferents tècniques d’obtenir paper a través de la cel·lulosa de lli, del reciclatge de draps (cotó o jute) o paper i cartró. Amb el paper obtingut es crearan peces amb motius nadalencs o altres.

El Museu, entre els primers a adherir-se a la CETS del PN dels Ports

D’altra banda, el Museu de la Pauma de Mas de Barberans és una de les 17 empreses i equipaments que s’han adherit a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) de l’àrea del Parc Natural dels Ports. A més d’este equipament museístic, hi ha set allotjaments, sis empreses d’activitats, dos agroalimentàries amb activitats i una oficina d’informació turística.

L’objectiu de la CETS és aconseguir millorar el comportament ambiental dels adherits i la seua oferta turística, reforçar els vincles amb el parc natural i contribuir de manera conscient al desenvolupament social, econòmic i cultural del territori. Tot plegat, es formalitza a través de l’adquisició d’un mínim de nou compromisos definits per cada empresa i equipament per un termini de tres anys que els habilita com establiments de referència per informar del Parc Natural a visitants i turistes.

A Catalunya, hi ha gairebé 300 empreses i equipaments turístics compromesos amb el turisme sostenible, gràcies a l’impuls de la Carta en 14 espais naturals protegits.

El Parc Natural dels Ports va obtenir l’acreditació al 2022, amb 43 accions planificades fins al 2026, de les quals 28 ja estan executades o en procés d’execució. Durant el 2023, va iniciar la Fase II de treball amb les empreses que culmina amb l’adhesió ara d’estes primeres 17 empreses com a “partners” de la CETS.