Corregir un document no vol dir, ni de bon tros, activar el corrector del processador de textos i eliminar-ne totes les marques que ens ensenya: sovint, aquests correctors ens enganyen i ens canvien mots com infraestructura per infrastructura quan l'opció bona era la nostra.
Corregir un document vol dir mirar-lo lletra per lletra, paraula per paraula, evitant les errades ortogràfiques i prestant atenció a les estructures gramaticals i al sentit dels paràgrafs que, un rere l'altre, han de mantenir la cohesió i la coherència del text sencer, un text que tant pot tenir 3 pàgines com 300. Corregir un document també vol dir conèixer les regles ortotipogràfiques. I aplicar-les.
La primera cosa que fem quan ens arriba un text per corregir és familiaritzar-nos amb l'estil, un estil al qual haurem de mantenir-nos tan fidels com ens sigui possible si no és que ens han donat un manual d'estil perquè l'apliquem. Amb aquest primer pas veurem si caldrà fer una mera correcció ortogràfica o si ens haurem d'implicar com si en fóssim els autors i reescriure el text amb una dosi elevada de concentració. Però no, no és que reescriurem el text com ens plagui, és que corregirem allò que sigui absolutament imprescindible i, de tota la resta, en farem propostes de redacció o cridarem l'atenció perquè un fragment no té sentit o avisarem que un paràgraf es contradiu amb el paràgraf de més amunt o més avall.
Activem el control de canvis. Volem que l'autor sàpiga de primera mà què hem manipulat del seu original, per això sempre treballem amb aquelles coloraines que indiquen què hem afegit o eliminat o què hem canviat de lloc o format. De les propostes, n'escrivim notes al marge. I al final retornarem a l'autor el seu document ben polit i un pdf en què podrà veure cada moviment que haguem fet sobre el text original. És clar, això ho podrem fer mentre no ens demanin que treballem amb programes de disseny gràfic que, a més, ens obligaran a estar pendents que es mantingui el format de la maqueta.
Corregim en català estàndard, de Lleida, de Tortosa, de Girona, de València o de Mallorca? És igual, sigui quin sigui, dubtarem de tot, buscarem la font fidedigna que ens indiqui que aquella paraula o expressió són genuïnes, que no han estat preses a altres llengües quan en català no ens calia perquè tenim l'estructura perfecta per dir el que volíem dir.
I així és com anirem fent lletra rere lletra, paraula rere paraula, corregint les errades ortogràfiques i fent propostes perquè les estructures gramaticals i el sentit dels paràgrafs, un rere l'altre, mantinguin la cohesió i la coherència del text sencer. I tornarem a començar.
La primera revisió del text és per netejar-lo; la segona, per perfeccionar-lo; i, encara, si els terminis ho permeten, a mi m'agrada fer-ne una tercera revisió, sobre el document imprès i amb el bolígraf de tinta líquida vermella a la mà, que t'embruta els dits però et fa sentir el plaer de la correcció lingüística més artesanal.
