22
d'abril
de
2021, 10:30
Actualitzat:
10:52h
Maite Subirats Argentó (Amposta, 1967) viu amb passió la història d'Amposta. Com a historiadora i tècnica de cultura, pensa que un dels objectius de recuperar la memòria del passat recau no només en rememorar aquells temps, sinó també en ampliar la mirada cap a aquells llocs on avui transcorre la nostra vida. Al seu últim llibre, el recull fotogràfic 'Amposta desapareguda' (Editorial Efadós) ens acompanya a través dels textos per imatges en blanc i negre de molts espais que "no trobarem al Google Maps, però sí en el testimoni de les generacions que ens han precedit" i formen part de la memòria col·lectiva.
- 'Amposta desapareguda' és un passeig per una ciutat de fa alguns anys, però és tan diferent de la que coneixem avui?
Segons el lloc. Hi ha espais que s'han conservat o no han canviat gaire i d'altres estan del tot transformats, o bé perquè abans no hi havia absolutament res o perquè s'ha destruït el que hi havia. És un homenatge a aquelles persones que van aixecar i fer gran tot el patrimoni de la ciutat.
- Quins reconeixeríem i quins no?
La Bòbila Cerámica del Ebro o el Molí Escrivà, que estava la zona de Valletes, l'estació del Carrilet o molts masos del Delta, entre moltes altres coses, han desaparegut per a sempre. La zona del Mercat, per exemple, veiem que abans eren sequesos, o que al voltant de les Escoles, que ara són el Museu de les Terres de l'Ebre, no hi havia cap edifici i ara està tot urbanitzat. D'altres, com el Molí Cercós, on ara està la Biblioteca Comarcal, o les Escoles Nacionals de les quals ara et parlava, així com l'edifici del Sindicat o l'antic Col·legi de les Monges, han sobreviscut en el temps i s'han adaptat als nous usos.
- Alguns d'estos, com lo Sindicat o les Monges, s'han recuperat estos últims anys.
S'ha treballat molt per poder-los declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), ja que un cop un edifici té este distintiu tant els propietaris com l'administració tenen l'obligació de reformar-lo i, el més important, no enderrocar-lo. Als anys 70 i als 80 es tombava tot, però a partir del 2000 les entitats públiques comencen a adonar-se de la importància de conservar els espais patrimonials.
- I les fotografies, en part, són importants per testimoniar els què han desaparegut.
Ja no serveix lamentar-se de la demolició d'estos elements i espais que van formar la vida de tants ampostines i ampostines, però gràcies a les imatges podem conèixer i aprendre a no destruir i donar nous usos als espais. En definitiva, la finalitat és que aprenguem a valorar el patrimoni arquitectònic, artístic i urbanístic que ha estat significatiu i identitari d'Amposta. Perquè el patrimoni de cada ciutat és únic, un fet que ens fa singulars i explica d'on venim i on hem arribat, però també ens ajudarà a saber cap on hem d'anar en un futur.
- De quin període temporal podem trobar imatges?
La més antiga és de la dècada dels 80, del segle XIX, i es pot veure la muralla de la Guerra Carlina, que es va construir a la vora del canal de la Dreta. Esta és la primera fotografia que, fins ara, tenim localitzada d'Amposta. I la més actual, potser les que hi ha dels anys 70, de la inauguració de la plaça del Mercat, les Cases Barates...
- A grans trets podríem dir que ara els centres neuràlgics de la ciutat són la plaça del Mercat, el carrer Major i l'avinguda de la Ràpita. Quins eren a principis de segle?
La Vila, que era la zona de la plaça de l'Ajuntament, el carrer Major i tots els carrers adjacents fins al riu, perquè la ciutat vivia de cara al riu. Com les carreteres i camins, fins a la dècada dels anys 30 o 40 estaven tan malament, el principal mitjà de transport que connectava Amposta amb els altres pobles era el riu. Si cap a Tortosa i altres poblacions es portava arròs o oli, d'allà es baixava argila, terrissa o pedra per a la construcció, entre moltes altres coses.
- Hi ha més de 150 fotografies, moltes que fins ara no havien sortit a la llum. Com arriben a les teves mans?
A través de tres vies: col·leccions de particulars, la majoria d'Amposta; d'arxius com el Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya; i del Museu de les Terres de l'Ebre i els arxius del territori.
- Qui eren els fotògrafs d'aquell temps?
Eren persones benestants, la gent que podia viatjar a principis de segle, que baixaven amb els primers trens que van existir i segurament es desplaçaven de Tortosa o l'Aldea fins a Amposta en carro.
- Com és el procés de documentació?
Algunes són molt fàcils de documentar, però altres costa localitzar el lloc on era. Un cop tinc més o menys clara la ubicació, vaig estirant el fil amb imatges del mateix lloc des de diferents angles, així com d'informació que una ja sap i de fonts orals, que són una peça clau. I a poc a poc vas encaixant peces. Després, al moment de fer un recull, costa molt escollir quines fotografies seran les definitives, perquè has de buscar també que siguin representatives per a tota la ciutadania.
- D'este recull, hi ha alguna foto a la qual li tingues un afecte especial?
La foto de la noia agafant aigua del pou, desaparegut des de fa molts anys, a la plaça del Poador. És una foto inèdita que no s'havia localitzat fins fa poc i la fotografia permet identificar perfectament tota l'estructura del pou. A més, tot i ser una zona coneguda per tothom, molta gent no sap d'on ve el nom de lo Poador, i la imatge ho explica perfectament.
- Fa uns anys ja participes en 'L'Abans d'Amposta', un recull molt complet d'imatges antigues de la ciutat. En què es diferència un llibre de l'altre?
Allò diríem que és una espècie d'enciclopèdia grossa d'Amposta, perquè abraça tots els temes possibles, mentre que a 'Amposta desapareguda' està més centrat en l'urbanisme, el patrimoni immoble i, de retruc, la vida social i econòmica de la ciutat a través d'estes edificacions.
- Després d'anys investigant sobre la teva ciutat, encara descobreixes coses noves a través de les fotografies?
Sí, a la del Poador, per exemple, no sabia com era el pou fins que vaig veure la foto. O fins fa uns anys pensava que el carrer Barcelona sempre havia estat connectat fins al lligallo de Sant Cristòfol, i resulta que no, que arribava fins abans d'on ara està el camp de futbol, perquè la casa Fàbregas, que encara es conserva, tenia al darrere uns patis que tallaven el carrer Barcelona. Al llibre hi ha una foto on es veu el carrer en qüestió abans de ser l'artèria paral·lela a l'avinguda de la Ràpita. I d'esta manera vas descobrint coses que sempre les hem concebut així, però que fa molts anys no tenien res a veure amb el que són ara.
- Per quin motiu creus que ens agrada tant recuperar estes imatges?
La fotografia té molta màgia. És una tècnica i alhora un art que la gent no concep només per la imatge, sinó que també hi veuen una obra d'art. A mi, per exemple, m'agrada molt la fotografia, però també la història, i estos llibres, tant 'Amposta desapareguda', 'L'Abans' o el que vaig fer el 1996, 'Amposta. Imatges per a la història. 1870-1969', em permeten fusionar estes dos passions.
- Al final, però, l'objectiu del llibre no és només delectar-mos amb les fotografies...
La finalitat és que el lector o lectora descobreixi en les fotografies l'Amposta desapareguda i la transformada, però que ho faci a través de la mirada cap als edificis, llocs i paisatges urbans i rurals que els envolten.
- Seguiràs investigant sobre l'Amposta d'abans?
Evidentment. 'Amposta desapareguda' potser tindrà més volums d'altres temàtiques. I si a partir d'este llibre algú considera que a casa té fotografies que poden ser de valor històric, que no dubte en posar-se en contacte amb mi, perquè segur que hi ha gent que a casa té autèntiques joies sense saber-ho.
- 'Amposta desapareguda' és un passeig per una ciutat de fa alguns anys, però és tan diferent de la que coneixem avui?
Segons el lloc. Hi ha espais que s'han conservat o no han canviat gaire i d'altres estan del tot transformats, o bé perquè abans no hi havia absolutament res o perquè s'ha destruït el que hi havia. És un homenatge a aquelles persones que van aixecar i fer gran tot el patrimoni de la ciutat.
- Quins reconeixeríem i quins no?
La Bòbila Cerámica del Ebro o el Molí Escrivà, que estava la zona de Valletes, l'estació del Carrilet o molts masos del Delta, entre moltes altres coses, han desaparegut per a sempre. La zona del Mercat, per exemple, veiem que abans eren sequesos, o que al voltant de les Escoles, que ara són el Museu de les Terres de l'Ebre, no hi havia cap edifici i ara està tot urbanitzat. D'altres, com el Molí Cercós, on ara està la Biblioteca Comarcal, o les Escoles Nacionals de les quals ara et parlava, així com l'edifici del Sindicat o l'antic Col·legi de les Monges, han sobreviscut en el temps i s'han adaptat als nous usos.
- Alguns d'estos, com lo Sindicat o les Monges, s'han recuperat estos últims anys.
S'ha treballat molt per poder-los declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), ja que un cop un edifici té este distintiu tant els propietaris com l'administració tenen l'obligació de reformar-lo i, el més important, no enderrocar-lo. Als anys 70 i als 80 es tombava tot, però a partir del 2000 les entitats públiques comencen a adonar-se de la importància de conservar els espais patrimonials.
- I les fotografies, en part, són importants per testimoniar els què han desaparegut.
Ja no serveix lamentar-se de la demolició d'estos elements i espais que van formar la vida de tants ampostines i ampostines, però gràcies a les imatges podem conèixer i aprendre a no destruir i donar nous usos als espais. En definitiva, la finalitat és que aprenguem a valorar el patrimoni arquitectònic, artístic i urbanístic que ha estat significatiu i identitari d'Amposta. Perquè el patrimoni de cada ciutat és únic, un fet que ens fa singulars i explica d'on venim i on hem arribat, però també ens ajudarà a saber cap on hem d'anar en un futur.
"El patrimoni de cada ciutat és únic, un fet que ens fa singulars i explica d'on venim i on hem arribat, però també ens ajudarà a saber cap on hem d'anar en un futur."
- De quin període temporal podem trobar imatges?
La més antiga és de la dècada dels 80, del segle XIX, i es pot veure la muralla de la Guerra Carlina, que es va construir a la vora del canal de la Dreta. Esta és la primera fotografia que, fins ara, tenim localitzada d'Amposta. I la més actual, potser les que hi ha dels anys 70, de la inauguració de la plaça del Mercat, les Cases Barates...
- A grans trets podríem dir que ara els centres neuràlgics de la ciutat són la plaça del Mercat, el carrer Major i l'avinguda de la Ràpita. Quins eren a principis de segle?
La Vila, que era la zona de la plaça de l'Ajuntament, el carrer Major i tots els carrers adjacents fins al riu, perquè la ciutat vivia de cara al riu. Com les carreteres i camins, fins a la dècada dels anys 30 o 40 estaven tan malament, el principal mitjà de transport que connectava Amposta amb els altres pobles era el riu. Si cap a Tortosa i altres poblacions es portava arròs o oli, d'allà es baixava argila, terrissa o pedra per a la construcció, entre moltes altres coses.
- Hi ha més de 150 fotografies, moltes que fins ara no havien sortit a la llum. Com arriben a les teves mans?
A través de tres vies: col·leccions de particulars, la majoria d'Amposta; d'arxius com el Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya; i del Museu de les Terres de l'Ebre i els arxius del territori.
- Qui eren els fotògrafs d'aquell temps?
Eren persones benestants, la gent que podia viatjar a principis de segle, que baixaven amb els primers trens que van existir i segurament es desplaçaven de Tortosa o l'Aldea fins a Amposta en carro.
- Com és el procés de documentació?
Algunes són molt fàcils de documentar, però altres costa localitzar el lloc on era. Un cop tinc més o menys clara la ubicació, vaig estirant el fil amb imatges del mateix lloc des de diferents angles, així com d'informació que una ja sap i de fonts orals, que són una peça clau. I a poc a poc vas encaixant peces. Després, al moment de fer un recull, costa molt escollir quines fotografies seran les definitives, perquè has de buscar també que siguin representatives per a tota la ciutadania.
- D'este recull, hi ha alguna foto a la qual li tingues un afecte especial?
La foto de la noia agafant aigua del pou, desaparegut des de fa molts anys, a la plaça del Poador. És una foto inèdita que no s'havia localitzat fins fa poc i la fotografia permet identificar perfectament tota l'estructura del pou. A més, tot i ser una zona coneguda per tothom, molta gent no sap d'on ve el nom de lo Poador, i la imatge ho explica perfectament.
- Fa uns anys ja participes en 'L'Abans d'Amposta', un recull molt complet d'imatges antigues de la ciutat. En què es diferència un llibre de l'altre?
Allò diríem que és una espècie d'enciclopèdia grossa d'Amposta, perquè abraça tots els temes possibles, mentre que a 'Amposta desapareguda' està més centrat en l'urbanisme, el patrimoni immoble i, de retruc, la vida social i econòmica de la ciutat a través d'estes edificacions.
- Després d'anys investigant sobre la teva ciutat, encara descobreixes coses noves a través de les fotografies?
Sí, a la del Poador, per exemple, no sabia com era el pou fins que vaig veure la foto. O fins fa uns anys pensava que el carrer Barcelona sempre havia estat connectat fins al lligallo de Sant Cristòfol, i resulta que no, que arribava fins abans d'on ara està el camp de futbol, perquè la casa Fàbregas, que encara es conserva, tenia al darrere uns patis que tallaven el carrer Barcelona. Al llibre hi ha una foto on es veu el carrer en qüestió abans de ser l'artèria paral·lela a l'avinguda de la Ràpita. I d'esta manera vas descobrint coses que sempre les hem concebut així, però que fa molts anys no tenien res a veure amb el que són ara.
- Per quin motiu creus que ens agrada tant recuperar estes imatges?
La fotografia té molta màgia. És una tècnica i alhora un art que la gent no concep només per la imatge, sinó que també hi veuen una obra d'art. A mi, per exemple, m'agrada molt la fotografia, però també la història, i estos llibres, tant 'Amposta desapareguda', 'L'Abans' o el que vaig fer el 1996, 'Amposta. Imatges per a la història. 1870-1969', em permeten fusionar estes dos passions.
- Al final, però, l'objectiu del llibre no és només delectar-mos amb les fotografies...
La finalitat és que el lector o lectora descobreixi en les fotografies l'Amposta desapareguda i la transformada, però que ho faci a través de la mirada cap als edificis, llocs i paisatges urbans i rurals que els envolten.
- Seguiràs investigant sobre l'Amposta d'abans?
Evidentment. 'Amposta desapareguda' potser tindrà més volums d'altres temàtiques. I si a partir d'este llibre algú considera que a casa té fotografies que poden ser de valor històric, que no dubte en posar-se en contacte amb mi, perquè segur que hi ha gent que a casa té autèntiques joies sense saber-ho.