Els dies finals de la Batalla de l’Ebre, disputats cruentament a la línia fortificada de la Fatarella, van haver-hi combats molt durs tant per la magnitud com les noves tècniques militars emprades en la batalla, unes tècniques més habituals en la segona guerra mundial que no a les que s’havien fet servir fins aquell moment a la Guerra Civil. Aquesta és una de les conclusions més importants que es desprèn de l’informe L’últim dia de la Batalla de l’Ebre, elaborat pel Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Barcelona, a partir de les excavacions arqueològiques que van dur a terme, en col·laboració amb l’associació cultural Lo Riu de la Fatarella, a finals de setembre del 2011 a la partida de Raïmats, a la línia fortificada de la Fatarella. “A partir de les restes arqueològiques localitzades hem pogut determinar que va haver una cooperació entre armes molt important: bombes d’aviació, de saturació, en cadena, artilleria,...”, explica el catedràtic del grup de recerca didàctica del patrimoni de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Hernández. 

Ara bé, les excavacions a Raïmats van ser també especialment polèmiques perquè van topar amb l’esquelet d’un soldat republicà mort en combat i els arqueòlegs van exhumar les restes sense coordinar-se amb la direcció general de Memòria i Pau. En aquell moment, la Generalitat  va optar per quedar-se les restes i encarregar l’anàlisi forense a una empresa privada, al·legant que havia d’actuar d’ofici perquè no s’havia complit el protocol de la llei de fosses.

Un any després, el catedràtic Francesc Xavier Hernández, denuncia que el seu equip no ha pogut accedir encara a l’informe de les restes de l’esquelet. “La nostra memòria ha quedat coixa perquè no disposem d’aquest informe”, va etzibar Hernández. “És com si aquest soldat hagués desaparegut dues vegades i això en una societat democràtica no es pot tolerar”, argumentava. “Per nosaltres és una icona important perquè és una prova de com van ser de sanguinària la guerra”. A l’esquelet li falta la mà dreta i totes les hipòtesis apunten que possiblement va morir a l’esclatar-li una granada de mà que va intentar treure de la trinxera que defensava.

La subdirectora general de Memòria i Pau, del departament de Governació i Relacions Institucionals, Diana Mampel, ha respòs a les acusacions d’Hernández, explicant que el seu departament està treballant en aquests moments en l’elaboració d’un conveni amb la Universitat de Barcelona per tal que puguin tornar a analitzar l’esquelet i aportar més dades a l’estudi antropològic ja existent. Al seu moment es va parlar d’analitzar els isòtops del soldat mort per establir la seua procedència i fins i tot practicar-li la prova d’ADN. “Fins que no estigui signat aquest conveni no els podem facilitar cap tipus d’informació. El nostre deure és preservar la dignitat i els drets del desaparegut”, va afegir i va confirmar que les restes de Charlie, així és com els arqueòlegs van anomenar al soldat republicà, estan dipositades al memorial de Camposines, a la Fatarella.

La memòria de les excavacions arqueològiques a la línia fortificada de la Fatarella està penjada a internet, al següent enllaç (aquí) i es va presentar en un acte públic, organitzat per l’associació Lo Riu, a la Fatarella.