Coneixem l'espai Nakupenda, situat al viver d'empreses de Tortosa, de la mà de la seua impulsora, la psicòloga Meritxell Prades, que ha centrat la seua formació en l'educació emocional i ajuda a infants i adults en educar el benestar, entrenar els nostres recursos i competències emocionals per a fer front als obstacles i viure de manera més sana emocionalment i feliç.

Quan decidix crear l'espai Nakupenda i amb quina finalitat?

Feia temps que ho tenia al cap però tot ho va accelerar quan en plena pandèmia, l'Ajuntament de Roquetes em va demanar si de forma voluntària volia participar en l'acompanyament telefònic a persones que es trobaven en situacions extremes o delicades. A través del telèfon sentia unes veuetes de desesperació, i després d'una trucada i una altra vaig pensar que no em podia permetre que tot el que puc ajudar als altres es quede aquí. He de compartir estos recursos per ajudar a la gent que es troba al fons d'un pou i a partir d'esta experiència durant el confinament vaig decidir fer realitat Nakupenda com un lloc on poder compartir inquietuds, recursos que ens ajuden a fer front al nostre dia a dia.

Es parla molt d'intel·ligència emocional, però realment sabem que és i com aplicar-la al nostre dia a dia?

A través de la nostra educació emocional podem fer que la nostra intel·ligència emocional augmente. Es tracta d’adquirir eines i recursos per poder fer front al nostre dia a dia d'una manera més amable. Per aconseguir-ho cal entrenar la nostra consciència emocional, és a dir, prendre consciència del que sento per a després poder-ho regular i no dixar que esta emoció s'apodere de nosaltres. Cal que puguem transitar per les nostres emocions d'una manera més amable. Identificar l'emoció per regular-la. També podem entrenar a través de l'educació emocional habilitats socials, com jo em comunico amb el món per ser fidel amb mi mateixa, posar límits i treure experiències positives en estes relacions humanes. A més a més treballem l'autoestima i també com centrar la nostra mirada per enfrontar el món des de l'optimisme. Sovint ens trobem amb problemes però quina oportunitat hi ha al darrere, hi puc treure algun aprenentatge?

Amb quines franges d'edat treballà més?

Amb totes. El que passa que potser a les meues xarxes s'ha vist més les dinàmiques que treballem amb infants, però treballo des de la primera infància fins a la vellesa. És important educar en la primera infància, ja que quan siguen adults si no hem treballat la seua salut interior, ens trobarem amb doble feina. En un adult, hem de deseducar per després tornar a educar. D'adults tenim uns patrons programats i cal treballar molt més. Ara tot just coincidint amb la Marató de TV3 estic recollint fotos de gent que ve a Nakupenda per visibilitzar que no l'educació emocional no només és positiva en infants sinó que als adults ens pot ajudar moltíssim en la nostra salut mental.

Cal la implicació de tota la família per obtenir una millora en el malestar que porta un xiquet o xiqueta quan arriba a Nakupenda?

El que cal treballar en infants és la consciència. Identificar l'emoció que senten. Anem adquirint vocabulari emocional a través de dinàmiques vivencials, a través del joc. A les sessions en grup, en finalitzar comento amb les famílies la dinàmica que hem treballat, els objectius que volíem aconseguir, com ha anat i petits recursos per poder seguir treballant a casa. Amb tot cal treballar per visibilitzar que l’educació emocional és un conjunt d’eines bàsiques per la salut mental de petits i grans.

Totes les emocions són positives? Hi ha un aprenentatge darrere de cada etapa i cada dificultat que una persona o un infant es puga trobar al llarg de la vida?

Les emocions, totes són necessàries, totes. Les positives ens estan dient: enhorabona, els objectius que t'havies plantejat s'estan assolint. Ens aproximen al benestar. En canvi, les negatives és importantíssim escoltar-les, ja que ens diuen que hi ha alguna cosa que no va bé. Les emocions negatives ens donen missatges i parlen sobre les nostres necessitats. En el cas de la tristesa, he de ser capaç d'aturar-me i preguntar-li: què em vols dir? Quina necessitat no estic cobrint? Si no l'escolto, m'acudirà de nou i es possible que es somatitze. Per això és tan important actuar des de la prevenció. Paro, escolto el que sento. La solució és a les meues mans? Actuo. No és a les meues mans: me'n desprenc.

Posem massa aviat etiquetes quan hi ha un desequilibri emocional?
A Nakupenda treballem per compartir recursos que s'adapten a les necessitats de cada persona.
Com a psicòloga, identifico aquí estic davant d'un possible cas d'un trastorn, comparteixo recursos per poder-hi transitar d'una manera més amable i en casos severs  és fa una derivació. Nosaltres donem eines a la persona per treballar malgrat el trastorn. Les etiquetes poden servir de guia, però no sempre són necessàries per treballar el benestar emocional.

També feu sortides a la natura... què aconseguiu amb això?

La natura ens ajuda a reconnectar amb el nostre interior, a entrar en un procés de calma. Sovint realitzo les sessions individuals amb adults caminant i sense adonar-nos, conversant van sortint cosetes a treballar. Amb els infants a vegades anem a entorns naturals propers com la via Verda o els Ports, ja que ens permet deslliurar-nos de càrregues, deixar-nos anar, escoltar la natura i connectar amb nosaltres mateixos. Sortir d'una consulta, sobretot al principi ajuda a crear el vincle i la confiança i tots dos ens sentim còmodes per començar a treballar.

Diumenge La Marató de TV3 tracta sobre la salut mental. Com es pot trencar amb l'estigma d'anar al psicòleg/a i veure-ho com quelcom beneficiós en la Salut?

La salut mental arrossega molts d'estigmes, per què? Antigament, a una persona que s'etiquetava com a boja anava al metge i l'apartaven de la societat.. per això ho hem classificat com a tabú, com a negatiu. Cada vegada ho estem naturalitzant més i crec que és un dels pocs avantatges que ens ha portat la pandèmia: naturalitzar la necessitat de connectar amb un mateix i quan cal amb un professional que t'ajude a tornar a l'equilibri. Cada vegada em trobo en més jovent que parla dins de la seua colla d'amics, de forma natural i oberta del seu psicòleg o psicòloga. Passa que tendim a incorporar la figura d'un psicòleg o psicòloga sol en cas de necessitat extrema quan ja hem tocat fons i no com a prevenció de la mateixa manera com anem a un altre especialista quan ens fa mal una part del nostre cos.

Creu que ens sobrecarreguem massa aviat de responsabilitats ja des de d'infants? Massa aviat hem d'arribar a tot, estudis, competicions esportives, parelles...

Sí, totalment, estem portant una vida frenètica on cada vegada assumim més responsabilitats que els recursos que un mateix té per fer-hi front. És necessari que ens programem parades per poder ser fidel a un mateix. Això ho puc assumir? No ho puc assumir? Em correspon? No em correspon, és beneficiós per a mi?

Els videojocs han existit sempre en menor o major mesura, però amb l'aparició de les tauletes, mòbils... s'han creat nous elements alienants perquè els infants es relacionen entre si?

Les noves tecnologies sempre que en fem un ús responsable són un avantatge. Quan  controlen el nostre dia a dia estem davant d'un risc important. Què passa quan un adolescent o nosaltres mateixos ens passem 6 hores davant d'un videojoc i una pantalla?. Doncs arriba un moment en què el nostre cervell no és capaç de diferenciar entre realitat i ficció. En el cas dels infants es necessita un adult al costat recordant-li que això no passa a la realitat.

Com definiria l’autoestima?

És portar a la consciència quins són els talents i les coses a millorar que tenim de base. I si realment són meus o són els que m'han dit i me'ls he cregut. També identifiquem el que ens cal seguir treballant i desxifrant per el nostre benestar emocional. Cal abraçar els recursos dels quals disposo i treballar allò que m'impedeix estar en plenitud o em limita en el meu dia a dia. Sent conscients també dels nostres límits. Cal que ens marquem reptes realistes.

Els infants amb una autoestima saludable seran adults més...

Més autònoms, respectuosos, responsables dels seus actes, conseqüents.