
Més de cent organitzacions de tot l’Estat espanyol han emès esta tarda un comunicat per denunciar les maniobres “per transvasar, centralistes i privatitzadores” del govern en la gestió estatal de l'Aigua. “El Partit Popular -asseguren- està canviant les regles del joc en matèria d'aigua per la porta de darrere, sense debat ni participació pública”, afirmen les entitats denunciants, entre les quals figuren la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Coagret, la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Greenpeace, Ecologistes en Acció i SEO/Birdlife. Segons expliquen, el PP es disposa a modificar el Pla Hidrològic Nacional a través del tràmit d'esmenes de la Llei d'Avaluació Ambiental, i es pot aprovar en una setmana. Els canvis realitzats permetrien, per exemple, “autoritzar un transvasament des de l'Ebre sense cap acte legislatiu addicional”, alerten.
L’operació en marxa, tal com han tret a la llum, és la següent: “Sobre la base del Memoràndum signat entre el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient i les regions de Múrcia i València relatiu al transvasament Tajo-Segura, un grup d'experts vinculats a les regions del Segura, i coneguts per la seva fèrria defensa dels transvasaments a esta conca, ha elaborat en secret i amb total opacitat, la modificació no solament del règim legal del transvasament Tajo-Segura, sinó també de la Llei d'Aigües i del Pla Hidrològic Nacional, en diverses disposicions introduïdes per sorpresa el passat mes d’octubre en el tràmit d'esmenes a la Llei d'Avaluació Ambiental al Congrés”. Esta estratègia dona “un gir radical no només a la regulació del transvasament Tajo-Segura, sinó també a la política d'aigües a l’Estat”, han denunciat en el comunicat, en què també lamenten que no hi haurà cap debat ni informació pública, i eludix qualsevol participació d'importants Comunitats Autònomes que podran veure's afectades per esta regulació, com Aragó, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, etc.
D’esta manera, el Memoràndum Tajo-Segura, malgrat el que puga indicar el seu nom, introduix modificacions legals que senten la base per “posar ordre”, en benefici dels interessos transvasistes, l'assignació i redistribució de recursos en l’àmbit estatal. Els elements clau són: autopistes de l'aigua, un ens suprarregional estatal que assigne recursos entre diferents conques, ja siguen transvasaments o cessions d'aigua, i l’entrada de la inversió privada.
Segons informen, de facto el Partit Popular introdueix per la “porta falsa” modificacions molt importants a la Llei d'Aigües i al Pla Hidrològic Nacional que els permetria desenvolupar, sense passar de nou pel Parlament, una Agència Nacional o ADIF de l'Aigua que centralitze les decisions per sobre de les confederacions hidrogràfiques i les comunitats autònomes; un banc nacional de l'aigua en el qual els usuaris, principalment regants, puguen vendre's els drets entre diferents conques, possibilitant transvasaments privats d'aigua; una xarxa d’’autopistes de l'aigua’ amb capital preferentment privat, que eufemísticament substituiria el polèmic terme transvasament pel de cessió interconques i una privatització de la gestió de l'aigua i dels transvasaments.
“ El nou pla hidrològic comença aquí –alerta el centenar d’entitats-, i la seva primera pedra són estes dos esmenes a la Llei d'Avaluació Ambiental. Posteriorment, només serà qüestió de donar entrada a la inversió pública o preferentment privada per construir les autopistes de l'aigua, i desenvolupar els aspectes fonamentals del “nou model de gestió de l'aigua” mitjançant Reials decrets del Govern, o fins i tot ordres ministerials.
Per evitar l’escenari que s’està dibuixant, les entitats consideren que “és necessari que el projecte de Llei d'Avaluació Ambiental siga retirat i es tramite com dos iniciatives diferents, una, la de l'avaluació ambiental, i una altra, si escau, amb la normativa d'aigües. Les dos iniciatives, afegixen, han de comptar amb un procés de debat i participació pública suficients.