Més d'un milió d'euros perquè entitats del tercer sector ambiental gestionen tres espais naturals protegits

A les Terres de l'Ebre, les entitats beneficiàries son l'associació Aube, el Grup Natura Freixe i SEO

  • El Grup Natura Freixe gestiona la Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix.
Publicat el 25 d’octubre de 2024 a les 16:19

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha resolt provisionalment atorgar subvencions a una trentena d’entitats ambientals sense ànim de lucre, entre associacions, fundacions i cooperatives, per finançar projectes de gestió d’espais naturals protegits que milloren l’estat de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de 36 espais naturals sense òrgan de gestió, en col·laboració amb els ens locals. En concret, a les Terres de l'Ebre tres entitats beneficiàries rebran 1.049.828 euros per gestionar tres espais naturals en quatre anys (2024-2027) .

Així, l'Associació l'Aube rep una subvenció de 333.828 euros per a la gestió i conservació d’hàbitats i espècies amenaçades en espais naturals protegits del tram final de l’Ebre, a les illes i riberes de l'Ebre de Móra la Nova; el Grup Natura Freixe rebrà 356.000 euros per contribuir a la millora de la integritat biològica, recerca i transferència de coneixement per a la gestió dels espais fluvials protegits del nord de les Terres de l'Ebre, al riu Siurana i Planes del Priorat, Riberes i Illes del'Ebre, a Flix; mentre que la Sociedad Española de Ornitología obté 360.000 euros pel projecte Tresors singulars d’aigua dolça, a les riberes i Illes de l'Ebre del Delta de l'Ebre. 

En el global del país, les entitats beneficiàries rebran 9,3 milions d’euros per abordar globalment la conservació i la dinamització de la biodiversitat de manera coordinada i participada. L'import total màxim per entitat beneficiària és de 400.000 euros i el mínim, de 100.000 euros, establerts segons la disponibilitat pressupostària i els criteris de valoració publicats a les bases reguladores.

Així ho ha explicat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, durant la cimera sobre diversitat biològica (COP16) de les Nacions Unides que s’està celebrant a Cali (Colòmbia). Sargatal i el director general de Polítiques Ambientals i Biodiversitat, Marc Vilahur, estan participant en diferents sessions vinculades a la COP sobre les polítiques públiques en matèria de biodiversitat en l'àmbit regional, les iniciatives públicoprivades per promoure el turisme sostenible, la reducció de la contaminació per plàstics en els ecosistemes i pràctiques innovadores en la gestió del patrimoni natural, entre d’altres.

“Amb estos ajuts”, ha detallat Sargatal, “augmentem un 10% les zones protegides gestionades, s’han afegit 118.000 hectàrees noves de gestió, i tot plegat fa que hi haja un 55% de la xarxa Natura 2000 gestionada”. Per al secretari, “ens estem acostant a l’objectiu final de que el 30% del territori català siga degudament protegit, però també ben gestionat”.

Millorar la gestió dels espais

En la darrera Conferència COP15 Kumming-Montreal, els estats participants van acordar tot un seguit de mesures per aturar i revertir la pèrdua de la biodiversitat, inclosa la protecció del 30% del planeta i dels ecosistemes degradats per a l’any 2030. En el mateix sentit, la UE va donar llum verda a la nova Llei de restauració de la natura, que incideix en la necessitat d’establir mesures per promoure la restauració i la gestió efectiva de, com a mínim, el 20% de les zones terrestres i marítimes.

Actualment a Catalunya un 32% de la superfície, aproximadament 1 milió d’hectàrees, ja forma part del Sistema d’Espais Naturals Protegits. Pràcticament tota esta superfície està inclosa dins la xarxa Natura 2000, que en part dels casos també se solapa amb espais de protecció especial com ara els parcs naturals, paratges naturals d’interès nacional o les reserves naturals que hi ha al territori. No obstant encara s’havia d’avançar en la gestió efectiva d’estos espais.

Gestionar el 20% més de la superfície protegida

Els parcs i els consorcis, que ja disposen d’òrgans de gestió efectiva, constitueixen un 10,8% i un 5%, respectivament, del territori. La inversió que farà ara la Generalitat permetrà dinamitzar un major nombre d’espais, a través de la col·laboració entre el món local, com a actor públic més proper al territori, i les entitats sense ànim de lucre del tercer sector ambiental, que disposen del màxim coneixement del territori. Això permetrà incrementar la superfície gestionada de forma efectiva en unes 118.000 hectàrees, un 20% del total de la superfície protegida.

A través d’estos ajuts s’impulsaran projectes que aborden globalment la conservació i gestió dels espais naturals per la conservació de la biodiversitat de manera coordinada i participada. Tot plegat permetrà l’impuls de Plans de Gestió dels espais, perquè es puguen regular els usos i els accessos i restaurar els elements de més interès, així com treballar en la informació educació i sensibilització ambiental per acostar els espais naturals a la ciutadania.

Alhora, i de forma innovadora, s’impulsa la creació d’un mecanisme de governança no formal per a cada espai, configurat com a mínim pels ajuntaments, la Generalitat i l’entitat gestora, i amb la possibilitat de participació de la propietat, pagesos i altres administracions implicades.

Els ajuts s’emmarquen en l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya (ÉSNATURA), el full de ruta en matèria de conservació de la natura fins al 2030, i el Marc d’Acció Prioritària (MAP) que preveu les mesures necessàries per a la conservació de les espècies i hàbitats d'interès comunitari a implementar a la Xarxa Natura 2000 i a la seva infraestructura verda a escala de la Unió Europea (UE), per assolir els objectius que es desprenen de la Directiva d’Hàbitats.