Més mosca negra a la Ribera d’Ebre per la manca de tractaments a l'Aragó

La lluita contra l'insecte al tram català de l'Ebre permet reduir-ne les poblacions arreu, però al nord de la Ribera n'arriben provinents de la comunitat veïna | Malgrat les queixes, no se'n surten

Publicat el 14 de juliol de 2014 a les 12:54
Imatge d'arxiu d'una zona del riu amb molts macròfits, on cria la mosca negra. Foto: CODE

La lluita contra la mosca negra, un insecte que té afectació sobre el benestar de les persones i també pot tenir alguna repercussió sobre el turisme, no és senzilla en algunes zones. Sobre tot, si depenen de la coordinació entre diverses Administracions i almenys una d’elles falla. És el cas de la zona nord de la Ribera d’Ebre, amb poblacions com Riba-roja d’Ebre, Flix i Ascó, que es veu afectada un any més per la proliferació de la mosca negra en major mesura que altres municipis aigües avall. La raó? A la comunitat autònoma d’Aragó no es duen a terme tractaments contra la mosca negra com sí que es fan a la part catalana de l’Ebre i també al Segre, de manera que l’insecte s’expandix entre límits territorials. Malgrat les queixes, de moment no se n’han pogut sortir.

“La presència de la mosca negra al nord de la Ribera d’Ebre no és un problema d’excés de larva al riu, sinó del fet que en no fer-se tractaments a l’Aragó, ens arriben igual, i en unes xifres de població elevades”, denuncia el regidor flixanco Francesc Barbero. Segons explica, el problema, que ja ve d’anys enrere, no decau, per bé que “la gent ho acaba interioritzant i es resigna a les molèsties que ocasiona l’insecte, mirant d’adaptar els seus hàbits per tal que l’afectació siga tant reduïda com siga possible”.

La problemàtica s’ha intentat abordar en l’àmbit tècnic en algunes reunions, segons han explicat algunes fonts a aguaita.cat, però de moment l’Administració aragonesa, tot i les queixes també de poblacions del seu àmbit territorial, no està per la labor.

El nord de la Ribera d’Ebre és zona d’influència també de les poblacions de mosca negra que es desenvolupen al Segre, on enguany s’han fet de moment tres tractaments, dos menys que a l’Ebre, segons ha apuntat el director tècnic del CODE, Raül Escosa. El quart, explica, “s’ha retardat per l’elevat cabal, per bé que confien poder-lo dur a terme esta mateixa setmana”. Justament esta és l’època de l’any en que les poblacions d’este insecte arribarien als seus nivells màxims si no hi hagués un programa de lluita adequat.