Heu experimentat mai la sensació d'haver traslladat a la realitat algun somni, suposadament intranscendent i, alhora, trencador d'esquemes que vau tenir? Per exemple: una botiga de bosses i complements que alhora és una exposició d'art. Què dius, ara on sóc? En una representació surrealista i suggeridora que l'ampostina Maria Joan Martí va capturar del món imaginari i va decidir plasmar en la botiga familiar. De la incertesa sobre la continuïtat del negoci que podia crear la jubilació de la seua mare, després de 37 anys de feina, n'havia de sortir una nova oportunitat de reinvenció. Una més, perquè els comerciants en saben, d'això, i ara calia assumir l'herència i la responsabilitat passava per fer una petita revolució, d'aquelles que semblen poca cosa però et permeten guanyar un factor clau: la diferenciació.

"Pot semblar un tòpic, però, en situacions com la que estem vivint, cal innovar, cal reinventar-te i diferenciar-te. A mi m'agrada fer coses, i si tinc una idea, la provo". Maria Joan ho diu tan planerament que qualsevol diria que trencar esquemes, en l'escala que siga, és senzill. Però el fet és que divendres s'estrenava la tercera exposició artística a la popular botiga de bosses i complements Marju, en una cantonada màgica de l'eix comercial d'Amposta, a la punta del carrer l'Estel amb l'avinguda de Santa Bàrbara. Primer, van ser les fotografies de Mireia Albella, i els paisatges suggeridors del Delta es combinaven amb els articles de marroquineria de la temporada. Després, per quinze dies més, els divertits personatges de l'escenògrafa i interiorista Maria Pons, creadora de la marca Iona Iona. I ara, les eclèctiques pintures de Ricard Obón criden l'atenció als aparadors. I la vista salta, entusiasmada, d'una bossa blanca de Sequoia, a una elegantíssima corbata Diessel i a un colpidor quadre d'Obón, sobre la ira o la depressió, o sobre una representació religiosa que a pocs deixa indiferent. "Quan em va proposar de fer l'exposició, em va sorprendre la idea, però vaig pensar: per què no?", admet l'artista, format a l'escola d'art Esardi. "Estic molt satisfeta amb l'acollida de la idea, perquè tots els artistes em diuen que sí; és més, hi ha creadors que em pregunten si poden participar-hi i a hores d'ara ja tinc ocupada la botiga per fer exposicions fins al mes d'agost", explica Maria Joan, contenta de tenir un espai que personalitza una simbiosi d'arts. Clar, en una època en què tanquen galeries o els artistes han de pagar per exposar, este sistema de col·•laboració mútua havia de ser triomfador per necessitat.


Maria Joan ha posat en marxa un repte que no és trencar esquemes i prou, que ja és molt. És també posar-hi afecte amb un detall a l'aparador: una espelma encesa per donar caliu, estimar el client perquè torni, posar-li un missatge suggeridor al Facebook, pensar en la propera temporada... i en el proper artista. Ho sospitàvem, però quan coneixes Maria Joan entens que, sobretot, donar forma física a aquell somni que semblava intranscendent permet afrontar totes les adversitats amb un element clau com a bandera: una gran il•lusió impossible de dissimular, perquè això és el que desprèn ella per tots costats.