Fa vint-i-quatre anys que a la reserva natural de Sebes, a Flix, hi ha una desena de cavallsde la Camarga que pasturen dividits en dos ramats. Malgrat que en un inici es va plantejar la presència dels èquids com una eina per millorar la biodiversitat de la zona, amb el temps s'han detectat altres conseqüències de caràcter negatiu, especialment pel que fa a la flora. En aquest context, el Grup Natura Freixe fa cinc mesos que monitora els animals amb dispositius GPS que els permet conèixer els seus hàbits de moviment. A curt termini començarà un estudi liderat per la Universitat de Lleida amb què s'extraurà una estratègia de pasturatge més adaptada a les necessitats de l'espai natural i de retruc, reproduïble en altres zones d'aiguamolls.
El grup de deu cavalls de la Camarga van instal·lar-se a la reserva natural de Sebes l'any 2001 i des de llavors han pasturat per aquesta zona separats en dos grups, de quatre i sis exemplars respectivament. En un inici, l'impacte que van tenir aquests animals va ser positiu per al conjunt de la biodiversitat present en aquesta àrea, si bé amb el temps la situació ha anat canviant i ha comportat altres efectes adversos. Actualment, els cavalls pasturen en una superfície total de setze hectàrees, si bé han tingut una transformació destacada en les dues últimes dècades i de retruc, una sobrepastura.
Segons el tècnic de projectes i conservació del Grup de Natura Freixe, Santiago Bateman, la introducció dels cavalls també va afavorir la presència de més amfibis i ocells a la zona en un primer moment. "La part positiva és que han millorat els valors de riquesa florística de la zona però a banda, el no tenir una metodologia clara de la intensitat ramadera que es necessita per gestionar l'espai ha comportat impactes com per exemple l'increment de la cobertura del sòl nu", ha indicat. Per aquest motiu, ha defensat comptar amb un model de pastura adaptat a les necessitats de la zona.
Gairebé mig any en funcionament
Per aconseguir-ho, cinc mesos enrere es van col·locar localitzadors GPS a vuit animals, uns dispositius que cada hora comparteixen dades de la posició geogràfica de cada exemplar. Els aparells, que funcionen amb bateries solars, també aporten informació per facilitar la cura dels animals, com és el cas de la temperatura corporal de cada cavall, però també altres indicadors com ara les preferències d'hàbitat o tendències de comportament.
Esta informació i la que se seguirà recopilant en els pròxims mesos s'utilitzarà en el marc d'un futur estudi de final de màster de la Universitat de Lleida, concretament del departament d'ecologia i del grup d'investigadors especialitzats en pastures. Es tracta d'una recerca que es farà este 2025 i amb què pretenen obtenir un model de pasturatge que sigui reproduïble en altres entorns naturals similars de la resta del país.
D'esta manera, es buscarà establir les finestres de temps indicades en pasturatge de dos grups de cavalls que aconseguisca l'impacte més afavoridor per al conjunt de la biodiversitat de l'entorn, tant la flora com la fauna.