Tivissa i Móra d’Ebre són els dos únics municipis de la Ribera d’Ebre que rebran els fons addicionals d’Enresa per tenir reactors nuclears prop del seu terme. Tot el finançament es dedicarà a projectes de dinamització econòmica i creació d’ocupació per combatre el monocultiu econòmic de la Ribera d’Ebre. Tots els Ajuntaments de municipis situats en àrees nuclears podien optar a aquests fons però, en el cas de la Ribera, només cinc han presentat un projecte per aconseguir este finançament. En el cas de Flix, Riba-roja d’Ebre i la Palma d’Ebre, els tècnics del ministeri han renunciat a finançar els projectes perquè no s’adequaven a les bases o perquè s’han tramitat fora de termini.

Estos diners extra d’Enresa suposen un 25% més de finançament de la part fixa que ja reben els Ajuntaments de les localitats situades en les vuit àrees nuclears de tot l’Estat. Uns ajuts que s’han de destinar exclusivament a finançar plans de diversificació econòmica i creació d’ocupació per tal de dinamitzar els territoris afectats per centrals nuclears i que, sovint, acaben derivant en un monocultiu industrial.

En el cas de Móra d’Ebre, l’Ajuntament ha presentat davant el Ministeri un projecte que inclou part de la remodelació de la façana fluvial, també la construcció de la passarel·la que ha d’unir el Castell  amb el club nàutic, i la posada en marxa d’una empresa pública de navegació fluvial. L’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, destaca que “el riu Ebre és un actiu importantíssim que es pot rendibitzar molt més que ara”. Per això, Piñol creu que la capital de la Ribera d’Ebre “ha d’acollir una oferta turística vinculada amb el riu, i poder navegar durant tota la temporada”. “És una activitat que fascina a la gent que ens visita i que es pot rendibilitzar”, defensa l’acalde.

Per això, Móra d’Ebre comptarà amb el cofinançament de l’Estat, ja que els fons d’Enresa no poden finançar en cap cas més de la meitat del projecte. I, per això, l’Ajuntament haurà d’aportar la resta, ja sigui amb fons propis o amb la col·laboració d’altres administracions. En el cas de Móra d’Ebre, per exemple, es preveu comptar també amb el finançament de la llei de barris.

L’altre cas és el de Tivissa, a l’àrea nuclear de Vandellòs II, que ha proposat augmentar l’oferta del camping alberg municipal.

De la dotzena de municipis ebrencs que podien optar a aquests fons, només cinc ajuntaments van presentar projectes. En el cas de Flix, Riba-roja d’Ebre i la Palma d’Ebre, els tècnics del Ministeri van rebutjar els projectes perquè no complien amb les bases o es van presentar fora de termini.

Tot i això, aquesta línia de finançament es renova anualment i tant els Ajuntaments que han desestimat la seua proposta com els que no han presentat projecte, podran optar a rebre els fons l’any vinent. En el cas de Móra d’Ebre i Tivissa, rebran automàticament almenys la mateixa quantitat que han rebut enguany, per desenvolupar el projecte que ja han presentat al Ministeri i que ja han pogut iniciar.

Malestar als municipis

El veredicte del comitè avaluador ha generat malestar en els Ajuntaments que havien presentat projectes i no han estat acceptats. El regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament de Flix, Francesc Barbero, assegura que les bases de l’ordre ministerial són “ambigües” i assegura que “hi ha hagut molt poc termini per poder presentar els projectes”. A més a més, Barbero destaca que “molts cops han demanat informació addicional i l’administració de l’Estat, quan l’ha rebut, l’ha considerat fora de termini ja que no accepten l’ús de la finestreta única i, tot i que els projectes s’hagen tramés des d’un Ajuntament dins el termini previst, l’han acabat rebutjant perquè no l’han rebut –físicament- dins el període d’admissió”.

La resolució també s’ha rebut amb certa decepció a l’Ajuntament de Móra d’Ebre. L’alcalde assegura que “és una sensació agredolça” ja que, tot i que s’ha valorat positivament el projecte, el finançament que rebrà el consistori no és l’esperat. L’Ajuntament preveia rebre uns 100.000 euros anuals però, finalment, han estat 23.000 ja que el 25% addicional dels fons d’Enresa només s’apliquen a la quantitat fixa que reben els Ajuntaments per estar dins la zona nuclear, sense contar la quantitat que reben per habitant ni la que també reben per cada tona de combustible que s’utilitza a les plantes atòmiques. “Han filat molt prim i ens ho han reconegut, ara esperem que puguen rectificar de cara l’any vinent. Si no, el projecte serà el mateix, però s’haurà d’allargar durant una o dos anualitat més del que teniem previst”, reconeix Piñol.