Si alguna cosa caracteritza el jove Iker Garcia, veí de Les Cases d’Alcanar, és el seu talent sobre la moto i la seua capacitat de treball constant i ràpid aprenentatge. Quan puja a la moto té un talent natural que li permet fer possible l’impossible, aconseguint superar a tot rival que es troba pel seu davant i tots els reptes que es proposa.

Este jove seguix amb la mateixa simpatia, alegria i humilitat que el primer dia. Amb 4 anys recent complits, pujava sobre la moto i ja és als 6 anys (que és quan es permet començar a competir, treure’s la llicència de la federació) quan debuta a Madrid en la categoria de Minimoto on queda en 2 posició. A dia d’avui Garcia té només 11 anys i ja porta uns quants triomfs acumulats. Amb 7 anys va quedar subcampió al campionat de PromoRacc de 50cc, a l’any 2013 va quedar campió d'este mateix campionat i el mateix any també va aconseguir ser subcampió al Supermotard 65cc. Este 2015, amb tant sols 10 anys, ha guanyat el Campionat d’Espanya de Velocitat Moto4.
 
Aprofitem mentre fem una partida a ping-pong per descobrir una mica més de la seua vida.
 
Amb 10 anys has aconseguit guanyar el campionat d’Espanya Moto4. Què és el primer que et ve al cap desprès d’una victòria d'este nivell?
 
L'última cursa va ser força tranquil·la perquè tenia marge de punts pels bons resultats obtinguts durant tota la temporada, ja que havia fet pràcticament a totes les curses podi i en esta només havia de quedar entre 14 primers per poder quedar campió, és a dir, que en aquell moment ja m’ho esperava bastant poder obtenir un bon resultat final, tot i així cal dir que em va venir molta alegria i il·lusió. Quan vaig acabar la cursa em vaig treure com un pes de sobre.
 

Iker Garcia en una cursa. Foto: Cedida
 

Com vas descobrir la teua afició per les motos? Podríem dir que gairebé vas aprendre abans a anar en moto que a caminar, no?
 
El meu pare és com qui m’ho va inculcar, ja que ell anava amb moto i a mi sempre m’havia fet gràcia. Als 4 anys em va comprar una moto de minicross i vaig començar a fer alguns entrenaments per la zona. Un dia, quan tenia 5 anys, estava mirant la televisió i vaig veure una carrera d’asfalt  i vaig dir que el que volia fer jo era allò.
 
En què consistixen els teus entrenaments?
 
Sempre que tinc festa a l’escola, com pot ser a l’estiu, les vacances de Nadal i els caps de setmana, vaig a Alcanar al motocross o al Karting de Vinaròs, allà entreno sol, el meu pare em va donant els consells i més que res és anar fent preparació física. També vaig una vegada o dos al mes a altres pistes i circuits grans com poden ser el de Xest, Alcarràs i Alcanyís. Allà fem unes 5 tandes al dia de 20 minuts i està l’equip amb mi, ja vas més a estudiar, a fer traçades, rodes, seria la posta a punt per a la moto. També cal dir que vaig al gimnàs d’Alcanar per a preparar-me físicament, és a dir, per agafar força, rapidesa i elasticitat.
 
Com et compagines els entrenaments i competicions amb l’escola?
 
De moment bé, trec bones notes. Quan és cap de setmana d’entrenament a circuits grans i lluny d’aquí, sovint marxem en dimecres a la tarda per poder aprofitar bé tot el cap de setmana i així dijous ja poder entrenar. Alguna vegada tenim algun entrenament entre setmana i em toca perdre classes, però de moment no tinc cap problema, no m’afecta en el rendiment acadèmic i a més tinc el suport del tutor. Per exemple d’octubre que acaba la temporada fins a abril que no torna a començar, no perdo cap classe ja que llavors només entreno en festius, però cal dir que entrenem durant tot l’any, cada any com vas pujant de categoria demanen més exigència i et demana més d’entrenament, però que quedi clar que no oblidaré els estudis.
 
Què en pensen el teu grup d’amics de sempre?
 
No parlem massa del tema, quan tinc carrera em pregunten com ha anat. Jo no li dono importància, actuo normal guanye o perda. (Riu) Bueno, tinc una mica de mal perdre però no passa res.
 
De totes les felicitacions que has rebut, quina és la que t’ha fet més gràcia i il·lusió?
 
Estic actiu a les xarxes socials, com pot ser l’Instagram i el Facebook, m’ho porto tot jo i m’agrada que em facin comentaris, que em feliciten,.... em vaig mirant els “me gusta”. Totes les felicitacions m’han agradat, i a més voldria dir que estic agraït de la gent que hem dóna suport, als canareus i casencs, L'Ajuntament d'Alcanar, el motoclub i en general totes aquelles persones que confien en mi.
 

Este 2015, amb tant sols 10 anys, ha guanyat el Campionat d’Espanya de Velocitat Moto4. Foto: Cedida
 

Els bons resultat obtinguts, de què creus que són fruit?
 
Has de ser bo, però si no t’esforces o no treballes, no ho aconsegueixes. Com em diu ma mare, hi ha molts que tenen talent però qui treballa més és qui obté els millors resultats. Has de tenir una gràcia especial, però si esta gràcia que tens no la potencies, no la treballes, doncs no arribes enlloc.
 
Els teus pares i ta germana són un pilar fonamental per poder tirar endavant este projecte, s’esforcen dia a dia per què pugues competir. Què els voldries dir?
 
Sempre m’acompanyen a tots els entrenaments i carreres. Bé, als entrenaments de per aquí a vegades falla ma mare i ma germana (riu). Estic mol agraït per tot el suport i consells que em van donant dia rere dia, competició rere competició. Els voldria donar les gràcies per tot.
 
Creus que la teua arribada a l’elit d'este esport pot marcar l’inici d’una nova etapa?
 
Tu vas competint, vas guanyant carreres, vas pujant, vas superant obstacles, i cada vegada va sent més difícil, poc a poc vas escalant i arribes un dia que et plantes i et veus d’alt del podi. Ara ja salto a la categoria Premoto3, en teoria m’hauria de quedar a Moto4, però al guanyar puc passar i esta temporada ja competiré amb gent de 12 a 18 anys, és tot un repte, però m’ho agafo amb moltes ganes.
 
Haver d'entrenar tant i participar a campionats et priva de moltes coses?
 
No, tens temps de tot al final. Em priva d’algunes coses però me’n dona d’altres, per exemple coneixem a molta gent tant d’arreu d’Espanya com de l’estranger. Com el campionat d’Espanya es dels més rellevants a nivell europeu, trobem molts Italians, Francesos...
 
Explica’ns alguna de les anècdotes més divertides que t’hagen passat en algun entrenament o campionat.
 
Quan tenia 5 anys en un entrenament a un circuit de Lleida el semàfor no devia anar o no en devia haver, i un home va sortir en un cartell que posava “ultima vuelta”, i com era tant petit que encara em costava llegir, doncs quan passava només tenia temps de llegir última, i quan tornava a passar no parava mai.
 
En acabar l’entrevista, Iker Garcia demana una taula de ping-pong per al seu aniversari.
Felicitem públicament al jove pilot de motos pels seus bons resultats, per la seua simpatia i per la seua gran trajectòria amb només 11 anys, i donar-li tot el nostre suport per a les properes temporades.
 
Albert Forcadell Rubio